Jaume Creus, autor de ‘Les experteses’. Foto: Cedida
Jaume Creus és l’autor de Les experteses (Edicions de la Ela Geminada, 2024), un llibre que recorre les diferents etapes vitals, des de la infantesa i fins a la vellesa, a través de narracions independents. Totes elles tenen en comú que els seus protagonistes són homosexuals i que s’aborda la sexualitat amb naturalitat, a vegades també de manera explícita.
Com sorgeix Les experteses?
És tan complicat i tan senzill que he hagut d’afegir una nota al final del llibre per explicar d’on procedeix cadascuna de les narracions. No és un llibre pensat en conjunt, sinó que s’ha anat acumulant al llarg del temps. De totes maneres, sí que hi havia una idea estructural, la d’anar de la infantesa a la vellesa, passant per tots els estadis de la vida d’una persona. Ha estat escrit en diversos moments i ocasions. Una de les narracions me la va proposar l’Armand de Fluvià: “carregeu les tintes!” I jo ho vaig fer i és possiblement la més eròtica. Però bé, a les històries alguns personatges mantenen relacions sexuals i jo soc explícit a l’hora d’explicar-ho.
No és massa típic que els llibres abordin històries gais, menys encara que siguin eròtiques.
Tens raó, però no hi havia una voluntat de ‘passar el missatge’, però al final la idea hi és. Potser a algú li semblarà molt bèstia i a altres que fa curt (riu). El motor bàsic del llibre és que la gent s’ho passi bé llegint, però no només volia divertir també volia deixar entendre que no necessàriament tot el que s’escriu sobre el món gai o LGTBI+ ha de ser tan truculent o excessivament intel·lectual. No hi ha gaire intel·lectualitat a Les experteses, la mínima, jo explico històries.
“A les històries de ‘Les experteses’ alguns personatges mantenen relacions sexuals i jo soc explícit a l’hora d’explicar-ho”
Què volies deixar veure, en canvi?
Sobretot m’interessa subratllar que el lector, sigui el que sigui, es posi l’etiqueta que vulgui, vegi un element de naturalitat. Que no faci cas del que es diu a les xarxes o el que proclama l’extrema dreta a tot arreu. En definitiva, que s’estimi. Cal saber-se estimar per saber-se respectar. Ara bé, si ja tens l’autoestima baixa i et culpabilitzes, no sé on arribarem. Les experteses és un llibre anticulpa.
Deies que el llibre no té la voluntat de ‘passar el missatge’, però sí que defenses aquesta idea.
Perquè, de fet, hi és. Sense que hagi sigut un punt de partida, perquè no n’hi havia cap, sí que es desprèn aquesta voluntat de ‘passar el missatge’.
“No necessàriament tot el que s’escriu sobre el món gai o LGTBI+ ha de ser tan truculent o excessivament intel·lectual”
Has escrit poesia gai de temàtica eròtica i a Les Experteses també toques el tema, per què t’has decantat per aquesta literatura?
Segurament perquè són els llibres que m’hauria agradat poder llegir en català i que trobo que no existeixen, així que els faig jo (riu). Sembla mentida dir-ho perquè és gairebé una obvietat, però és la realitat. El que m’interessa no surt mai, així que ho faig sortir jo mateix.
Com a autor, com t’ha fet sentir al llarg dels anys ser dels pocs que abordaven la literatura gai eròtica en català?
Sempre ho he viscut com un cert privilegi. Com que des de molt petit ja vaig descobrir el sexe —d’una manera infantil, és clar—, i he procurat normalitzar les coses, per mi tot això és molt natural, ja ho he viscut així. Tant de bo tothom visqués engrescadament el sexe. Jo no em sentia sol els anys 80, sempre m’he trobat amb gent que m’ha fet sentir acompanyat, com a mínim dins d’aquell grup.
Jordi Petit: “No puc anar als salesians i passar-los la factura del psiquiatre, però seria la reparació correcta”
