Ian Bermúdez, autor de ‘Toca’m a les fosques’. Foto: Cedida
Ian Bermúdez és l’autor de Toca’m a les fosques (Vincle 2025), un llibre de relats eròtics amb protagonistes transmasculins. L’obra aborda la sexualitat d’una manera desacomplexada i permet endinsar-se en la vida íntima dels seus protagonistes amb sensualitat, delicadesa i erotisme.
Anteriorment, Ian Bermúdez havia publicat Transito i Transitem (Pol·len), dues novel·les gràfiques amb voluntat pedagògica que tracten la realitat trans. A més, ha escrit el poemari Ser h(u)ome*∞(à) (Bellaterra).
No estem acostumats a llegir literatura eròtica LGTBI+, però encara menys que sigui amb protagonistes específicament trans. Entenc que no és casual. Com va sorgir?
Quan les persones trans comencem a fer la transició ens fem molt les preguntes de “qui ens estimarà? I qui ens voldrà? Ens desitjaran?”. Encara hi ha la idea que “anem cap a un altre cos”, cosa que no és certa. Començava a tenir contacte amb persones trans i també tenia relacions amb persones trans i cis. Un dia era a la platja amb la meva parella, que també és un noi trans, i em va dir: “no som ni en el porno, si no és com a objecte”, el mateix que passa amb les dones en general si no busques de manera específica.
“Les persones trans volem escriure’ns, ser agents del desig i reconstruir què és un cos vàlid”
Com va continuar aquesta conversa?
Em va dir: “Molaria molt tenir relats en els quals poguéssim veure’ns”, i jo de seguida em vaig engrescar. Al llibre hi ha cinc relats, però n’hi podria haver 5.000 de molt diferents, i tant de bo. Són uns relats en català amb persones transmasculines, i això possiblement és la primera vegada que passa. Estic molt content.
Per què era important fer un llibre com ‘Toca’m a les fosques’?
Les persones trans venim d’un estigma en què els nois trans no existim als mitjans de comunicació, a les sèries, a les pel·lícules i a la literatura, encara menys de manera positiva. I la literatura, com a art, pot transformar la visió de la gent, però això ho hem d’escriure des de nosaltres. Les persones trans volem escriure’ns, ser agents del desig i reconstruir què és un cos vàlid. Una de les coses molt pensades és que no hi hagués molta descripció de com eren els cossos. Escriure des d’una manera queer s’ha de manifestar també així.
Portada de ‘Toca’m a les fosques’ de Ian Bermúdez. Foto: Vincle Editorial
Per què creus que les històries LGTBI+ s’han d’escriure des de nosaltres?
Cadascú sap què ha viscut. A mi m’encanten les persones aliades que abracen i que fan una bona recerca per tenir un bon resultat, però, per altra banda, les persones trans no hem escrit les nostres versions. Crec que és important que puguem desfogar-nos del dolor i de les capes d’inexistència, i a partir d’aquí, quan les persones trans hàgim ocupat tot l’espai, llavors serà interessant flexibilitzar qui podrà parlar de què.
“Hi ha veritats que existeixen a la meva bombolla, però que potser fora d’ella són marcianes”
Com ha sigut el procés d’escriptura dels cinc relats?
Ha sigut un procés de set anys. Jo tinc una feina a jornada completa com a professor en una escola d’adults a Torredembarra, a dues hores de trajecte, i a banda tinc vida social, i em faig càrrec de les cures dels meus pares, que són grans. El temps l’he tret de les vacances, i després he fet moltes revisions. He passat de la poesia a la novel·la gràfica i als relats. Al final vaig demanar que se la llegissin al Sebastià Portell, amb qui tinc molta confiança, i al meu marit, que és teòric de la literatura i és una persona trans.
I pel que fa als temes?
Volia fer diferents representacions de com es viuen les transicions. Per exemple, algú que ho ha fet d’una manera i algú altre amb un camí molt diferent. Un altre tema que volia tractar era la complexitat del desig. Des de trans empoderats, a d’altres amb la narrativa que “van cap a un altre cos”. I després, volia que els vincles afectivosexuals poguessin ser diversos. És a dir, hi ha veritats que existeixen a la meva bombolla, però que potser fora d’ella són marcianes, i jo les volia crear al llibre. També s’aborda el tema de la família de sang i els vincles escollits, entre d’altres.
“El sexe m’ha fet sobreviure perquè el contacte amb la gent em fa sentir que estic viu”
Des del meu punt de vista, a ‘Toca’m a les fosques’ el sexe es narra d’una manera desacomplexada. Quina és la teva relació amb el sexe?
El sexe m’ha fet sobreviure perquè el contacte amb la gent em fa sentir que estic viu. Per algunes persones és el menjar o les excursions el que els fa sentir així. Jo esdevinc real quan estic en contacte físic. Hi ha gent que té intel·ligència emocional, n’hi ha d’altra que té una memòria espectacular. En el meu cas, amb el tacte entenc coses i puc posar paraules a partir d’ell.
Com ha sigut la rebuda per part del públic? Tant pel que fa a les persones trans com les cis.
Una noia cis amb qui vaig parlar em va dir que no s’imaginava que el sexe de les persones trans pogués ser d’aquesta manera. I pel que fa a les persones trans, algunes m’han comentat que no s’havien plantejat com volien follar i amb el llibre m’han dit “no sabia que podia fer això, potser ho provaré”. Perquè si ets una persona trans sense referents, no et pots futuritzar, no t’imagines quines possibilitats tens.
“Gràcies al tacte de l’altre també et vas enamorant de tu mateix”
Quan escrivies Toca’m a les fosques pensaves que els relats podien esdevenir pedagògics per a persones trans?
La veritat és que no, amb aquest llibre m’ho vaig petar tot. Jo pensava “per què estic fent això? Després ho voldré publicar i em farà vergonya”. A mi em sembla molt maco que hi hagi persones a qui els hagi servit d’alguna manera.
Toca’m a les fosques, com a títol, evoca una certa idea. Per què el vas escollir?
És el títol del primer relat del llibre i tracta la idea de passar de la dificultat de tocar-se a un mateix a preguntar-se qui em desitjarà. Transitar l’obscuritat que tenen les narratives i, de mica en mica, posar llum i que aquest cos cada vegada es pugui veure i desitjar més. Gràcies al tacte de l’altre també et vas enamorant de tu mateix, en aquesta conversa en la qual et van tocant. També és un reclam per dir “Toca’m, si us plau”.
Fades: "La cultura catalana hauria de fardar que posseeix una escena queer pròpia"
