Fulcagay. Foto: Cedida
Fulcagay és el nom artístic de Gerard Fulcarà, il·lustrador i artista còmic queer que té una comunitat a internet de més 400.000 seguidors a diferents xarxes socials. Les seves il·lustracions es caracteritzen per fer servir colors llampants i abordar reivindicacions LGTBI+, sovint amb un caràcter humorístic. El seu marxandatge es pot comprar a la seva pàgina web.
Com definiries les teves il·lustracions?
Són exagerades, acolorides i molt vibrants. Al món falta color, soc millenial i he crescut rodejat de tons grisos. Sembla que quan et fas gran has de vestir més seriós, però a mi m’agrada anar amb colors. Ja fa temps que m’he centrat en el col·lectiu LGTBI+, l’arc de Sant Martí em dona vida i color, i l’aprofito.
Per què vas decidir centrar-te en el col·lectiu?
Arran de la visió sexualitzada que es té del col·lectiu, i per allunyar-me d’això, durant deu anys he fet un còmic LGTBI+ cada setmana que se centrava en la comèdia i l’educació. La manera de representar la nostra identitat també té molta relació amb els colors. Conèixer la nostra identitat és tot un viatge i està bé que no sigui un procés fosc.
“Allò que desagrada més al conservadorisme és que trenquem la norma. I el col·lectiu LGTBI+ trenquem amb la manera de vestir i de ser”
Les teves il·lustracions són reivindicatives, però hi ha qui pensa que això no és compatible amb el fet que siguin tan llampants i festives. Quina és la teva posició?
Una cosa no té res a veure amb l’altra, i tant que és compatible. Anar maquillat pel carrer és un acte festiu, però també és reivindicatiu, m’arrisco a què uns homòfobs em fotin una pallissa. Allò que desagrada més al conservadorisme és que trenquem la norma. I nosaltres, el col·lectiu LGTBI+, trenquem amb la manera de vestir i de ser.
Com va sorgir Fulcagay?
El nom és una fusió entre una part del meu cognom, Fulcarà, i la paraula ‘gay’. Com a il·lustrador feia servir el meu nom, però em centrava bastant en temes LGTBI+ i volia que això agafés més pes. A poc a poc tenia una visió cada vegada més LGTBI+ i va haver-hi una evolució, cada vegada hi havia més dibuixos reivindicatius.
Il·lustració Catalunya Orgullosa. Foto: Fulcagay / Cedida
Ha sigut un impediment per desenvolupar la teva feina?
No. Però sobretot perquè jo no volia treballar amb marques i projectes homòfobs que els molestés que era gai. Ara, per exemple, em truquen per fer tallers, xerrades o cursos. A més, soc auxiliar d’infermeria i, per tant, tinc formació per parlar de temes de salut sexual.
Et guanyes la vida gràcies a Fulcagay?
A banda d’això i de la venda de les meves il·lustracions, a través de la web o de fires, també faig encàrrecs per editorials o fundacions. Soc autònom i em dedico a Fulcagay. El col·lectiu LGTBI+ no som un públic petit. A les meves xarxes socials tinc més de 400.000 seguidors. De fet, som un públic molt agraït i sempre demanem cosetes. A les fires veig com la gent està contenta de veure’s representada perquè tinc marxandatge de totes les banderes.
“Rebo comentaris d’odi bastant terribles, i també algunes amenaces de mort”
Quina és la rebuda del públic?
Per part del col·lectiu, i també per part de la societat que no és LGTBI+, la rebuda és magnífica. És el que deia, som molt agraïts. Però tenir repercussió i visibilitat a internet també fa que el teu contingut arriba a molta gent i jo rebo comentaris d’odi bastant terribles, i també algunes amenaces de mort. A TikTok van aconseguir eliminar-me el compte i vaig haver d’obrir-lo de nou. Rebo molts comentaris trànsfobs i racistes. Has de tenir una ment molt forta per aguantar-ho.
Clover Bish: “Moltes vegades sembla que les dones molestem dins del col·lectiu”
