Felipe Román a la inauguració de l’exposició Agenda Kuir al Centre LGTBI. Foto: ©Queerubin Films
Felipe Román és el responsable de la publicació Agenda Kuir i de l’exposició Agenda Kuir, dotze anys queeritzant el temps que s’exhibirà al Centre LGTBI de Barcelona fins a finals d’agost. Agenda Kuir va néixer el 2013 a Valparaíso, a Xile, amb l’objectiu de publicar allò que passava al moviment queer xilè. A poc a poc van començar a aglutinar veus d’altres llocs de Llatinoamèrica i a partir del 2021, també de Barcelona.
Ara per ara, Agenda Kuir també es distribueix a Catalunya i es pot trobar i demanar a llibreries. Pel que fa a l’exposició, també hi ha programades visites guiades a càrrec de Felipe Román el 20 de juny i l’11 i 25 de juliol a les 17 hores.
Què és Agenda Kuir?
Agenda Kuir és una publicació periòdica anual en castellà de temàtica queer i transfeminista. La publicació s’articula des del format d’una agenda o diari personal, amb dies i setmanes, però inclou continguts d’interès literari, acadèmic, gràfic i fotogràfic relacionat amb la dissidència sexual i de gènere. La intenció és intervenir la linealitat del temps heterosexual.
“El propòsit d’Agenda Kuir és furgar en el passat de les obres o les investigacions artístiques dels col·laboradors”
Com ha sigut l’evolució d’Agenda Kuir al llarg dels anys?
La gràcia de l’agenda és que ha sigut una selecció de veus, d’autors, textos i imatges. Les comunitats queer eren comunitats que eren als marges, sobretot quan vam començar el 2013 a Xile. Sentíem que no interessàvem a ningú i amb Agenda Kuir volíem rescatar el que estava fent el moviment LGTBI+. I això va fer que es constituís també en una mena d’arxiu.
Exposició Agenda Kuir, dotze anys queeritzant el temps al Centre LGTBI de Barcelona. Foto: ©Queerubin Films
Ara que Agenda Kuir ha fet dotze anys, tens la sensació que efectivament ha complert l’objectiu de ser també un arxiu?
Sí, totalment confirmat. La idea de ser un arxiu no la teníem a l’inici. El que volíem era posar les nostres veus a circular. A partir de la quarta edició ja vam entendre que era un arxiu. Agenda Kuir es construeix a base de col·laboracions, i per no haver de demanar alguna cosa nova a lis autoris, perquè no ho podem pagar, demano “què has fet en els últims anys? Què tens amagat?” El propòsit és furgar en el passat de les obres o les investigacions artístiques dels col·laboradors i que participin en el número de l’any següent. I aquest exercici crec que té alguna cosa d’arxiu, de no deixar que es perdi i que es pugui guardar.
“L’exposició d’Agenda Kuir serveix per entendre que els moviments queer tenen una trajectòria”
Quin és el teu paper a Agenda Kuir?
Soc l’editor de Trio Editorial, que és el segell en el qual es publica Agenda Kuir, es va fundar a Xile i es va traslladar aquí quan em vaig mudar. A més, a Agenda Kuir soc el curador, que vol dir que selecciono els materials que es publicaran, però també m’encarrego dels drets d’autor o del pressupost. És una feina que també he fet amb l’exposició que hi ha ara al Centre LGTBI.
“Davant de l’esborrat LGTBI+, hem d’insistir en la nostra existència”
Com ha sigut fer l’exposició de l’Agenda Kuir?
Volíem representar les 52 setmanes d’un any a través de la selecció de 52 imatges que revelessin el que pensem sobre el transfeminisme. Ha sigut complicat fer atractiva l’exposició d’un arxiu. L’objectiu era crear un ambient que permetés accedir a diferents materials.
Felipe Román a la inauguració de l’exposició Agenda Kuir al Centre LGTBI. Foto: ©Queerubin Films
Què té d’interessant l’exposició?
Té diverses línies. Per una banda, hi ha la part de la memòria —que tot i que l’exposició no estigui focalitzada en Barcelona, també hi ha col·laboracions d’aquí— que ens serveix per entendre que els moviments queer tenen una trajectòria. Per l’altra, hi ha material de diversos artistes amb el qual pots conèixer i aprofundir en els processos, les pràctiques i les metodologies de cadascun d’ells. També hi ha una part d’imaginació política, i aquí entren de manera subtil propostes, fabulacions o especulacions que ens permeten veure la realitat des d’una altra perspectiva.
“No necessàriament aquí, però el nostre esborrat podria ser imminent”
Per què creus que són necessaris projectes com aquesta exposició o Agenda Kuir?
Quan estudiava el màster un dels conceptes que vam treballar és el de l’esborrat. Les identitats LGTBI+ hem sigut una mena d’experiment social, en el sentit que hi ha societats que ens han donat més o menys drets, ens els han tret, hem patit retrocessos, com estem veient que passa ara als Estats Units, per exemple. La importància d’aquests projectes és que davant de l’esborrat LGTBI+, hem d’insistir en la nostra existència. No necessàriament aquí, però el nostre esborrat podria ser imminent.
EmiRau: “Vam créixer sense referents i no volíem que altres persones passessin pel mateix”
