Eva Garriga Hernández, psicosexòloga especialitzada en asexualitat. Foto: Cedida.
Eva Garriga Hernández és psicosexòloga especialitzada en asexualitat i ha estrenat una formació en línia sobre Psicologia Afirmativa Asexual. L’objectiu del curs és evitar que els professionals de la salut reprodueixin discriminacions i violències envers les persones asexuals. La Psicologia Afirmativa Asexual és una branca que busca validar i empoderar les persones asexuals. De fet, la psicologia afirmativa neix com a resposta a les teràpies de conversió. A més, Eva Garriga compta amb un perfil d’Instagram en el qual fa difusió del tema.
Per què has creat un curs per prevenir violències i discriminacions a persones asexuals en l’entorn sanitari?
Quan vaig començar a fer teràpia vaig adonar-me de com és d’important i útil saber distingir conceptes relacionats amb l’asexualitat, com ara desig i atracció, però també com era d’interessant. Vaig continuar formant-me en el tema i quan ho comentava amb els grups de psicòlogues em demanaven que els supervisés casos. A mesura que coneixia més experiències m’adonava que si ets psicòloga, és molt perillós no conèixer la realitat de l’asexualitat. Em posava les mans al cap i pensava: quantes bestieses hauré pogut fer o dir durant el temps que no sabia sobre el tema.
Per què la teva formació va dirigida al personal sanitari?
Perquè considero que no tenir els coneixements sobre l’espectre asexual pot fer que causem molt de mal, però sobretot, si en tenim i sabem sobre el tema, podem fer molt bé. Hem de ser conscients del que diem als nostres pacients. Tot això s’aplica a qualsevol persona de l’àmbit de la salut.
Què es troben les persones asexuals quan van a consulta?
Primer de tot, la patologització. És a dir, s’assumeix que a una persona asexual, pel fet de ser-ho, li passa alguna cosa, i que vol canviar-ho. En psicologia sempre diem que és important assumir un problema per posar-hi remei, però és encara més difícil assumir que no et passa res. Si una psicòloga et diu que tens un problema, com a pacient t’ho creus.
“S’assumeix que a una persona asexual, pel fet de ser-ho, li passa alguna cosa, i que vol canviar-ho”
Quines altres discriminacions encaren les persones asexuals en l’àmbit mèdic?
La invalidació i la infantilització. Són microagressions que neguen que l’asexualitat de les persones. Moltes d’elles han de sentir com directament els diuen “no és veritat que sigui asexual, això no existeix”.
Abans parlaves de la patologització, en què es materialitza?
A vegades s’apliquen unes tècniques que se suposa que són per tractar el desig sexual actiu, quan ara les reviso, són terribles. Una d’elles se’n diu focalització sensorial. Seria fer una sèrie de massatges en diverses fases. Primer sense intenció eròtica, en diferents zones, després a la zona genital. Seria una exposició progressiva. És una tècnica semblant a la que es fa servir amb les fòbies. L’error de base és que el fet que no t’interessi una relació sexual, no ha d’estar fonamentat en una fòbia. Al final, estàs exposant una persona a fer certes coses que no vol sota el pretext de “ja veuràs que si ho proves, t’agradarà”.
Quins casos coneixes de violència mèdica a persones asexuals?
L’últim cas que m’ha arribat és el d’una noia d’uns 18 anys en una relació heterosexual que havia anat a un centre de Barcelona. Va esmentar que no se sentia còmoda amb el contacte físic i el missatge amb el qual va sortir d’allà és: “ho has d’intentar”. Si com a terapeuta no tens al cap la perspectiva de la diversitat del desig, i que no tenim per què sentir atracció, pots fer molt de mal. El fet de no saber-ho et pot fer còmplice de violacions correctives.
“Les psicòlogues i metgesses no ho sabem tot i no passa res per admetre-ho”
Gràcies al feminisme cada cop som més conscients de què és el consentiment i de com és de necessari. Però a vegades sembla que això no s’apliqui a les persones asexuals.
Amb l’Olivia Ávila Ruiz, que és activista asexual, vam fer un directe i vam demanar testimonis de persones asexuals sobre les seves experiències en l’àmbit mèdic. Una noia ens va explicar que es va sentir còmoda perquè un cop li van dir que “una dona empoderada també és la que escull no practicar sexe”. Em va quedar gravada perquè té raó.
Què creus que hauria de tenir en compte algú de l’àmbit de la salut pel que fa a l’asexualitat?
Han de partir de la base i assumir que les psicòlogues i metgesses no ho sabem tot i no passa res per admetre-ho. I sobretot, fer moltes supervisions de casos, parlar-ne amb altres psicòlogues per tenir diferents punts de vista és molt important. Fer xarxa amb altres companyes per arribar on tu no arribes. També els diria que apliquessin el model EPITEX.
Què és?
EPITEX són les sigles d’educació, permís, indicacions específiques i teràpia sexual. És el model per dur a terme les sessions de sexologia. Una de les coses que et diu el model és que abans d’anar a teràpia sexual com a tal, cal començar per la ‘E’ d’educació. Si tu parles de la diversitat, potser el pacient deixa de tenir aquest malestar. I la ‘P’ de permís, que li està dient que pot sentir un desig diferent del de la seva parella i que no passa res.
Ser asexual en una societat hipersexualitzada
