Emilio López d’EmiRau. Foto: Cedida
Emilio López és la persona al darrere d’EmiRau, un compte d’Instagram que fa activisme LGTBI+ i que acumula més de quinze mil seguidors. El projecte va néixer amb la seva parella, el Raúl, perquè volien crear un espai en el qual donar resposta a preguntes incòmodes respecte al col·lectiu.
Enguany, l’Observatori contra l’LGTBI-fòbia va lliurar el Premi 17 de maig a EmiRau pel seu activisme digital. Emilio López declara: “Vaig sentir que era un reconeixement a la feina d’aquests anys. Em sembla molt guai que hi hagi espais de reconeixement dins del col·lectiu. En l’activisme a xarxes a vegades sembla que estiguis cridant en el buit”. López també és l’autor dels llibres ¿LGTBQué? (Egales, 2024) i También hay arcoíris en la Antártida (Gato Mojado, 2025).
Com va sorgir el projecte d’EmiRau?
EmiRau sorgeix amb la meva parella, amb el Raúl, perquè teníem una necessitat íntima i política d’anomenar coses que sentíem que en el nostre entorn més proper i cisheteronormatiu no eren presents. Durant molt de temps teníem la sensació que era un tema que havia estat en silenci i volíem evitar aquelles preguntes i converses incòmodes que succeïen quan estàvem, per exemple, en una barbacoa de diumenge amb amigues.
“EmiRau és una manera de fer activisme des d’allò quotidià”
Com va evolucionar EmiRau?
En el meu cas crec que vaig començar a xarxes gairebé com una extensió de la meva feina com a educador, perquè soc professor de secundària. Era una manera de compartir reflexions, recursos i vivències al voltant de la diversitat sexual i de gènere. A poc a poc es va anar fent més gran i es va convertir en un espai de pedagogia, de denúncia, de xarxa i de memòria.
Per què vau començar EmiRau?
Enteníem que calia. Nosaltres vam créixer sense referents i no volíem que altres persones passessin pel mateix. Consideràvem molt important posar sobre la taula temes tabú, com ara les discriminacions que travessen les persones LGTBIQ+. EmiRau és una manera de fer activisme des d’allò quotidià.
View this post on Instagram
De quins temes us interessava parlar?
Vam començar mostrant situacions quotidianes. Volíem ensenyar les típiques converses que no tenen mala intenció, però que són un moment incòmode perquè no es respecta allò més bàsic. A partir d’aquí es va convertir en un compte on aprofundir en més temes i, des d’una perspectiva interseccional, vam decidir parlar amb persones de diferents sigles del col·lectiu perquè aixequessin la veu a través de les nostres vinyetes.
“Ens agradi o no el món digital hi és i a les xarxes també es construeixen realitats”
Com funcionava això?
Hi havia persones que ens proposaven un tema per abordar i nosaltres muntàvem la vinyeta amb un text en la publicació que havia escrit aquesta persona. Hi havia gent asexual, trans, bisexual, racialitzada, etc. I vam fer col·laboracions. Creiem que era important que no tot girés al voltant del nostre prisma d’homes cis gais, sinó que era interessant donar veu a altres col·lectius.
Quan vau entendre que EmiRau s’havia convertit en un projecte gran?
Mira, quan vam començar a rebre odi. Diuen que si t’odien és perquè estàs tocant on fa mal i on cal revisar. Va ser amb l’odi, però també quan vam començar a ser visibles. Al principi érem anònims, però amb la pandèmia vam començar a fer directes amb gent i ens vam fer més coneguts. També n’hem sigut conscients quan persones que no coneixíem de res ens escrivien per dir-nos que les nostres publicacions els havien permès entendre’s o parlar amb les seves famílies.
“Les xarxes són el primer estadi en el qual una persona LGTBI+ es pot sentir lliure, segura i representada”
Per què és important fer activisme a les xarxes?
Perquè ens agradi o no el món digital hi és i a les xarxes també es construeixen realitats. Moltes vegades intentem distanciar-ho de la realitat, però en el moment en què rebo un missatge d’odi dient-me “maricón de merda, elimina el post o et matem” acompanyat d’una foto d’una pistola —que és una cosa que m’ha passat— això té un impacte en mi i em provoca por. Les xarxes són el primer estadi en el qual una persona LGTBI+ es pot sentir lliure, segura i representada. I permeten arribar a racons on l’escola, la família o els mitjans no arriben.
Per què més serveixen les xarxes?
Permeten respondre i mobilitzar molt ràpidament. Nosaltres vam fer uns adhesius en contra dels cartells anti-LGTBI de Polònia —que això va sortir tot de la nostra butxaca— i de seguida entitats de tota Espanya ens en van demanar. Però és que van arribar fins i tot a Polònia. El món digital ens ajuda a fer xarxa. Això es va mobilitzar gràcies a Instagram. A més, les xarxes serveixen per narrar les nostres històries amb la nostra veu, que és molt important.
“Rebem odi sempre que toquem certs temes, com ara la gestació subrogada, el racisme o la gordofòbia”
Com gestiones l’odi que rebeu?
Òbviament, bloquejant i denunciant, però qui ens ha de protegir, no ho fa. Perquè publico una vinyeta reivindicant el maricón del poble i Instagram me la censura, però després m’envien missatges insultant-me i em diuen que no s’estan violant la seva normativa. No rebem odi sovint, però sí que ens arriba sempre que toquem certs temes, com ara la gestació subrogada, el racisme o la gordofòbia, i també quan parlem del moviment #GayMenToo.
Ian Bermúdez: “Les persones trans no hem escrit les nostres versions”
