A Bòsnia i Hercegovina, la lluita pels drets i la inclusió del col·lectiu LGTBI+ continua sent un tema de debat. A mesura que el país intenta avançar cap a la integració europea i una societat més moderna, els drets LGTBI+ encara provoquen tensions. Parlem de tot plegat amb els organitzadors de la Marxa de l’Orgull de Bòsnia i Hercegovina.
Malgrat algunes passes importants, el camí cap al ple reconeixement dels drets LGTBI+ a Bòsnia i Hercegovina és encara llarg i complicat. Quins són els obstacles més importants?
Malauradament, encara hi ha molts obstacles per assolir la plena igualtat. Per exemple, si ets una persona trans, només pots canviar legalment el teu gènere si et sotmets a una transició mèdica completa. La cosa és que les persones trans no poden rebre l’atenció mèdica que necessiten a Bòsnia i Hercegovina i han d’anar a l’estranger. Per altra banda, les unions entre persones del mateix sexe encara no estan reconegudes i les persones LGTBIQ+ experimenten nivells més alts de violència i discriminació que la població general. Les respostes institucionals sovint són inadequades o inexistents. Pràcticament no hi ha partits que incloguin els drets del col·lectiu com a part integral de les seves propostes. De fet, molts polítics i partits s’oposen obertament a l’avenç dels drets LGTBIQ+.
“Pràcticament no hi ha partits que incloguin els drets del col·lectiu com a part integral de les seves propostes”
Fa un any a Banja Luka (la segona ciutat de Bòsnia i Hercegovina) un grup d’activistes va ser atacat per hooligans protegits per la policia. Encara es desconeixen els autors de l’atac. Quina és la relació amb les institucions i, en particular, amb la policia?
Des de la primera Marxa de l’Orgull del 2019, hem treballat amb la policia del cantó de Sarajevo per desenvolupar una relació respectuosa i professional. I podríem dir que ho hem aconseguit. Per a la Marxa del 2023 la policia va permetre que les mesures de seguretat fossin més liberals, la qual cosa és important per nosaltres, ja que volem que la Marxa sigui oberta i accessible a tothom. No hi ha hagut mai cap incident de violència durant les manifestacions. La situació, però, dista de ser perfecta. Encara queda molt per fer perquè la comunitat LGTBIQ+ se senti segura i protegida pels serveis policials. Hem treballat molt dur per promoure la idea de protesta i reunió pacífica com a mitjà legítim de compromís cívic democràtic. Pel que fa a l’atac que ha esmentat, es va produir a la jurisdicció de la República Srpska (una de les dues entitats de Bòsnia i Hercegovina). La investigació de l’atac encara està en curs. Tanmateix, és evident que la policia no va protegir els membres del comitè organitzador. Per tant, cal preguntar-se sobre la responsabilitat de la policia i els atacs. Cap societat democràtica pot permetre que els crims d’odi quedin impunes. No protegir un grup de ciutadans equival a no protegir tota la ciutadania.
Al març, Bòsnia i Hercegovina va obtenir llum verda a les negociacions per unir-se a la Unió Europea. Com pot ajudar això a la lluita pel reconeixement dels drets LGTBI+ al país?
S’espera que això condueixi a l’acceleració de l’aprovació d’algunes lleis, com la legalització de les unions entre persones del mateix sexe. Tanmateix, la situació actual del col·lectiu en alguns estats membres de la UE és molt preocupant. Per tant, la lluita pels drets LGTBIQ+ a la UE està molt lligada a la lluita a Bòsnia. En molts aspectes, aquesta continua sent una lluita comuna a tot Europa.
“Cap societat democràtica pot permetre que els crims d’odi quedin impunes”
La Marxa de Sarajevo ha arribat a la seva cinquena edició. Què ha canviat en els darrers anys? Quins objectius s’han assolit i quins requereixen un esforç addicional?
El primer any de la marxa, el 2019, el centre de Sarajevo estava pràcticament assetjat per la policia. Volem que els participants se sentin segurs, però només ho podem aconseguir creant una societat que no sigui hostil cap a les persones LGTBIQ+, que no sigui homòfoba i transfòbica. Aquest objectiu no l’aconseguim encapsulant la Marxa o, pitjor encara, dificultant-ne legalment encara més l’organització. El nostre desig és que s’organitzin manifestacions a totes les ciutats de Bòsnia i Hercegovina. Haurien de ser celebracions de la diversitat i de com les societats han avançat en la superació dels seus propis prejudicis. Hem aconseguit el reconeixement que la Marxa de l’Orgull és una manifestació de protesta i que existeix per recordar els avenços que encara cal fer pel que fa als drets LGTBIQ+, però també la vitalitat del col·lectiu. El signe de maduresa d’una societat és la seva pluralitat i capacitat per protegir els drets de tots els ciutadans, independentment de la seva nacionalitat, ètnia, raça, orientació sexual o identitat de gènere, entre d’altres.
Quin serà el lema de la marxa d’enguany?
L’eslògan de la Marxa de l’Orgull de Bòsnia i Hercegovina del 2024 és “Volim da se ne bojim”, que significa “M’encanta no tenir por”. Aquest any volem posar el focus sobre la violència i la discriminació a les quals s’enfronten les persones LGTBIQ+ diàriament i com això afecta les seves llibertats i la capacitat de desenvolupar el seu potencial com a éssers humans. Les persones LGTBIQ+ pateixen més casos de violència en l’àmbit domèstic que la població general, però també violència en l’espai públic per la seva orientació sexual i identitat de gènere. I, com hem comentat abans, sovint les autoritats no aborden aquesta violència. Encara pitjor, es normalitza i banalitza. Esperem conscienciar la ciutadania sobre la violència que pateix el col·lectiu diàriament. També esperem que les persones LGTBIQ+ siguin conscients d’algunes de les diferents formes de violència que experimenten. Les persones LGTBIQ+ mereixen estimar, ser estimades i no tenir por.
“Volem que els participants a l’Orgull se sentin segurs, però només ho aconseguirem creant una societat que no sigui hostil cap a les persones LGTBIQ+”
Teniu altres iniciatives en marxa a la resta del país?
Sempre intentem arribar a comunitats d’altres ciutats i organitzar esdeveniments abans de la Marxa per augmentar la visibilitat i la conscienciació sobre els problemes LGTBIQ+. També fem servir aquests esdeveniments per crear espais públics segurs i LGTBI-friendly. Volem demostrar que el compromís cívic és possible sense ser membre d’un partit polític o d’una ONG. Per descomptat, aquestes són coses importants, però podem organitzar el canvi d’altres maneres, com ara amb el desenvolupament de les lleis i la reforma de les institucions. Això sí, el canvi també passa per crear comunitat i ho volem fer a través de la nostra organització. La nostra esperança és que col·lectius com el nostre es creïn en altres ciutats perquè puguin tenir les seves pròpies manifestacions, però també treballar en temes socials més grans. La Marxa pot centrar-se específicament en temes LGTBIQ+, però es manté estretament en solidaritat amb altres qüestions de justícia social, com ara els drets de les dones, els gitanos, les persones amb discapacitat, la classe treballadora, els migrants i la justícia climàtica. Ningú és igual fins que tots siguem iguals. Ningú és lliure fins que tots ho siguem. Mort al feixisme, llibertat a l’amor!
Marco Siragusa, periodista especialitzat en els Balcans
Entrevista realitzada en col·laboració amb ‘Meridiano 13‘
Primer perdó a les persones LGTBI+ a Polònia
