Daniel Valero, conegut com a Tigrillo, autor de Confundidas, indecisas, promiscuas. Foto: Paidós
Daniel Valero, conegut popularment a internet com a Tigrillo, és periodista, divulgador i activista bisexual, i acaba de publicar Confundidas, indecisas, promiscuas (Paidós, 2025). El llibre reflexiona sobre la bisexualitat, la invisibilització que pateix com a orientació i les possibilitats que obre com a identitat sexual a través d’un recorregut per la història del seu activisme.
En el seu cas, Daniel Valero va haver de sortir dues vegades de l’armari com a bisexual per ser cregut. Entre una i altra revelació, es va fer conegut a internet com a homosexual, ell mateix va acabar assumint que aquesta devia ser la seva orientació. D’alguna manera el van empentar dins l’armari. És un home amb ploma, no té una masculinitat hegemònica i per la majoria de persones era més fàcil llegir-lo com a gai, negant-li així la possibilitat de viure lliurament la seva sexualitat durant diversos anys.
Què et va moure a escriure un llibre sobre bisexualitat?
Feia temps que reflexionava sobre la manera en què jo mateix m’identificava, sobre la meva orientació sexual i sobre com havia pres la decisió, a vegades més o menys conscient, d’invisibilitzar-me a mi mateix. Vaig començar a estudiar i a llegir moltes companyes com ara Elisa Coll o Noemí López Trujillo i vaig descobrir els motius pels quals durant tants anys havia negat aquella part de mi mateix i havia decidit quedar-me més còmode en l’etiqueta de l’homosexualitat.
“La bisexualitat es converteix en un lloc inhabitable per moltíssimes persones perquè no senten seguretat en cap espai”
Què més vas investigar?
Sobre com es relaciona la invisibilització, d’on neix, amb quins objectius i com es completa l’entramat del monosexisme. Al final produeix que tantes persones que tenim el potencial per sentir atracció per persones de tota mena de gènere, i que ho sabem o ho sospitem, decidim no habitar la bisexualitat.
Has comentat que havies decidit quedar-te més còmode en l’etiqueta de l’homosexualitat. Per què hauria de ser més còmode?
Perquè per desgràcia existeix una bifòbia que no només procedeix de comunitats cisheterosexuals, sinó del col·lectiu LGTBIQ+. Durant molts anys tenia la sensació que etiquetant-me com a bisexual no trobava un espai segur i del tot habitable en cap dels dos bàndols. En les comunitats cisheterosexuals soc un home amb ploma, amb una expressió de gènere que no encaixa dins la masculinitat hegemònica i que seguiria patint les mateixes agressions que si m’etiquetava com a homosexual. Però si m’etiquetava com a homosexual, no patiria bifòbia dins del meu propi col·lectiu, així que com a mínim tenia un lloc en el qual sentir-me mínimament comode. Sense haver d’explicar un cop i un altre que la meva bisexualitat era una cosa que estava vivint i que era vàlida, sense patir insults, comentaris i burles. La bisexualitat es converteix en un lloc inhabitable per moltíssimes persones perquè no senten seguretat en cap espai.
Al llibre parles sobre com la bisexualitat trenca amb el monosexisme. Què vol dir aquest terme?
El monosexisme és la noció social que allò normal, esperable i premiable és que només t’atreguin o un o l’altre dels dos gèneres binaris que s’entenen en la nostra societat. És a dir, o els homes o les dones, ser heterosexual, gai o lesbiana. Pel monosexisme tot allò que se surt d’aquestes categories estanques dirigides a un sol gènere no són identitats o orientacions sexuals si no llocs de pas, zones de prova, d’experimentació o producte de confusió, immaduresa o problemes d’autoestima, fins i tot. La societat premia molt que tu encaixis dins de la monosexualitat perquè té una manera de reconvertir-la en una identitat i orientació més productiva. Més apta perquè el sistema l’absorbeixi i l’adapti a la relació cishterosexual monògama de tota la vida. Tot allò que se surti de l’estructura dirigida al matrimoni i al fet que un produeixi a casa i l’altre fora d’ella, a la feina, s’intentarà penalitzar d’alguna manera.
“L’heterosexualitat es desdibuixa quan la bisexualitat és validada, perquè ja no hi ha manera de comprovar que sigui real”
Una de les coses que menciones al llibre és que la bisexualitat obre un món de possibilitats perquè un home que està amb un noi, pot ser homosexual, però també bisexual, i això sembla que treu de polleguera el món mosexista. Per què molestem tant?
Entre diversos motius, perquè desestabilitza com està organitzat l’ordre de la nostra societat occidental i capitalista. En una societat que dona per fet l’heterosexualitat, que imposa una homosexualitat obligatòria i que fa que sigui el major exponent a aconseguir associada a la masculinitat hegemònica, l’heterosexualitat es desdibuixa quan la bisexualitat és validada, perquè ja no hi ha manera de comprovar que sigui real. Un home té novia, és molt mascle i s’expressa d’una manera molt normativa, no té cap manera d’assegurar al cent per cent que sigui heterosexual perquè perfectament pot ser bisexual, senzillament no ho sabem, només està amb una noia en una relació monògama.
Quines altres creences desestabilitza la bisexualitat?
Desestabilitza el fet que donem tanta importància al sexe i el gènere, en una societat fundada per la diferenciació de gènere, en el repartiment del treball, per exemple. Una orientació sexual que imagina un món en el qual no expressa el nostre gènere i la nostra identitat per atraure a un gènere concret, i relaxa totes les expectatives, fa que tot el negoci multimilionari del gènere en la nostra societat també es desdibuixi.
“Les dones bisexuals tenen les taxes més altes de violències sexuals i masclistes dins de la parella”
Per què és necessari parlar específicament de bisexualitat?
Perquè existeixen unes violències que, tot i que poden ser similars a les que pateixen altres persones de la comunitat LGTBIQ+, són específiques per a les persones bisexuals i que cal que siguin atacades de manera concreta. Durant molts anys els activismes bisexuals han estat integrats en els activismes LGTBIQ+, però a banda d’integrats, també han estat invisibilitzats. Semblava que amb les reivindicacions de gais i lesbianes ja ens absorbien per complet i, aconseguint les seves, ja aconseguíem les nostres com a bisexuals, però no és així.
“S’invisibilitzen el sol·licitants d’asil o les persones refugiades bisexuals perquè es considera que poden passar com a heterosexuals i per tant no pateixen perill”
Per què?
Per posar-te un exemple, les dones bisexuals tenen les taxes més altes de violències sexuals i masclistes dins de la parella no només dins de la comunitat LGTBIQ+, sinó també per sobre de dones heterosexuals. Això ho explica molt bé Noemí López Trujillo, periodista obertament bisexual, les dones bisexuals són menys cregudes quan denuncien una agressió sexual d’aquesta mena. La violència que pateixen les dones bisexuals han de ser tractada i desmuntada d’una manera concreta, amb una formació sobre el tema perquè les creguin.
Quin altre exemple em pots donar?
S’invisibilitzen el sol·licitants d’asil o les persones refugiades bisexuals perquè es considera que poden passar com a heterosexuals i per tant no pateixen perill per la seva identitat o orientació sexual. Realment ser bisexual no vol dir que no siguis fàcilment assenyalable com una persona dissident del sistema sexe-gènere i que no estiguis amenaçat.
Carlos Motta: “La sexualitat i el gènere són una imposició del coneixement patriarcal i eurocèntric sobre els pobles indígenes”
