Manifestació de Crida LGBTI. Foto: Crida LGBTI
Crida LGBTI és l’organització que convoca la 48a edició de la manifestació per l’alliberament sexual i de gènere de Barcelona, hereva de la primera manifestació que va tenir lloc el 1977 a la Rambla. Des de Crida LGBTI rebutgen la celebració capitalista de l’orgull i reivindiquen l’origen combatiu i l’espai històric que representen. Enguany, la manifestació està convocada pel 29 de juny a les 18 hores a plaça Universitat. Després hi haurà festa i concerts.
A més, part de la seva lluita també està enfocada a fer un discurs de classe en català amb perspectiva LGTBI+. Expliquen que volen “generar cultura borda al marge del capitalisme”. ‘Borda’ és la traducció de ‘queer’ en català, un mot per referir-se despectivament al col·lectiu LGTBI+, però que la comunitat s’ha apropiat i reivindica. Parlem de tot plegat amb Arnau Adan, portaveu de la Crida LGBTI.
El discurs de Crida LGBTI està allunyat del que la majoria de la societat associa a la celebració de l’Orgull. Què us caracteritza?
Crida LGBTI som una organització política anticapitalista, feminista i antiracista que lluitem per l’alliberament sexual i de gènere dins dels Països Catalans. Per nosaltres allò personal és polític i és imprescindible reconèixer la dissidència com a part de la societat. Això sí, acollim el conjunt de les dissidències, i per això busquem l’alineació amb la resta de lluites. Al cap i a la fi, es tracta d’una lluita de classes que rema cap a una mateixa direcció.
En què us diferencieu del Pride?
Pride Barcelona va arribar amb molta força el 2008 a fer el que ja feien en altres ciutats com Nova York, Berlín o Londres. És a dir, una desfilada de carrosses amb lemes com “Love is love” (l’amor és amor) i publicitat de tota mena d’empreses. El seu propòsit era vendre cosificació i la seva marca d’home blanc cis gai. Qui no formi part d’aquesta idea, en queda exclòs i ja no estarà segur en aquell espai.
“A Barcelona comptem amb una manifestació històrica que reivindica l’alliberament i que critica el sistema”
Quin paper jugueu vosaltres en tot plegat?
Històricament, des del 1977, o inclús abans, a Barcelona sempre s’ha organitzat un Orgull que no tenia un origen capitalista. Es tractava d’una diada combativa per l’alliberament sexual i de gènere. Nosaltres ens sentim hereves de les primeres manifestacions de l’Orgull que volien trencar amb el sistema sexe-gènere i les reivindiquem.
Per quin motiu?
Perquè és un espai històric. En altres ciutats li’n diuen l’Orgull Crític, però en el cas de Barcelona comptem amb una manifestació històrica que reivindica l’alliberament i que critica el sistema. El Pride no és històric.
Una de les idees que sovint es relaciona amb els orgulls crítics és que no hi ha espai per la festa. Què en penseu vosaltres?
Nosaltres entenem que sí que hi ha espai per la festa. Hem de recordar que la comunitat LGTBI+ s’ha format al voltant de l’oci de nit, aquests espais són nostres, però han de ser segurs. Per això nosaltres volem espais amb perspectiva feminista i antiracista, on tothom es pugui expressar i ser com és.
“La comunitat LGTBI+ s’ha format al voltant de l’oci de nit, aquests espais són nostres, però han de ser segurs”
‘Desbordem la norma’ és el lema d’enguany de Crida LGBTI. Què voleu manifestar?
Cridem a desbordar la norma com si fóssim un riu o un corrent d’aigua que se surt dels marges i ho arrossega tot. És una metàfora que simbolitza la necessitat de desbordar els límits i, a més, va lligada amb la reivindicació palestina “des del riu fins al mar, Palestina vencerà”. El lema és ‘Desbordem la norma’, però també afegim desbordem el racisme, el colonialisme, el capitalisme, les violències.
En les vostres reivindicacions, homenatjareu a la Silvia Reyes, històrica activista trans.
La Silvia Reyes venia a les manifestacions i es posava a la capçalera, tal com va fer a la primera manifestació de l’Orgull del 1977. És una activista trans importantíssima que sempre ens ha donat suport i enguany li farem un homenatge, se’l mereix.
“Cridem a desbordar la norma com si fóssim un riu o un corrent d’aigua que se surt dels marges i ho arrossega tot”
Quins són els objectius de Crida LGBTI?
En termes generals i a llarg termini, acabar amb el sistema patriarcal, capitalista, LGTBI-fòbic, racista i colonialista. A mitjà i curt termini, un dels nostres propòsits és donar resposta als problemes de classe des de la perspectiva LGTBI+ i generar discursos en català en aquesta direcció. També volem coordinar-nos amb altres entitats i organitzacions i fer xarxa internacionalista, ja sigui per donar un cop de mà o per incidir en projectes amb els quals som compatibles. Això sí, volem reivindicar-nos en català i no volem que el castellà o l’anglès se’ns mengin. Des de dir marieta en comptes de marica, o bord en comptes de queer, a oferir espais a artistes dels Països Catalans.
De fet, també voleu incidir pel que fa a l’oci.
Per nosaltres és important generar cultura borda i oci LGTBI+ al marge del capitalisme, tant perquè siguin espais de classe segurs que incloguin a totes les dissidències, però també per evidenciar que són polítics.
Bel Olid: “És important tenir una llengua que pugui incloure les persones que vivim fora del binari”
