Consuelo García del Cid investiga sobre la repressió franquista del Patronato de Protección a la Mujer. Foto: Cedida
Consuelo García del Cid va viure la repressió franquista a través dels reformatoris del Patronato de Protección a la Mujer. Una institució feixista que torturava a les noies que “se sortien de la norma” i tenien “comportaments immorals”. Abans de sortir de l’últim centre on va estar tancada, va prometre a les seves companyes que explicaria tot el que els havien fet.
El 2012 va publicar el llibre Las desterradas hijas de Eva i des de llavors fa difusió sobre aquesta xarxa franquista desconeguda d’opressió a les dones. Així mateix, no ha deixat d’investigar. Tot i que no era el seu cas, també alça la veu per les dones lesbianes que van ser “torturades de la manera més cruel”, tal com assegura.
Quan parlem de repressió franquista, sovint no pensem en el Patronato de Protección a la Mujer. Què és el que feia?
El Patronato de Protección a la Mujer va ser una Gestapo espanyola contra les dones. Era una institució feixista desconeguda que comptava amb reformatoris, que eren autèntics centres de càstig i adoctrinament religiós, on tancaven a qualsevol noia que se sortís de la norma. Dels 16 als 25 anys a les dones ens tutelava el Patronato, que tenia les guardianes de la moral, una figura que s’encarregava de passejar pel que anomenaven ‘zones de conflicte’. És a dir, pel centre de les ciutats, els cinemes, els parcs, els llocs per ballar o les piscines, per exemple. Les guardianes de la moral havien aprovat unes oposicions amb dos requisits: ser afins al règim franquista i tenir una moral impecable.
Pel Patronato, què volia dir “sortir-se de la norma” i tenir un “comportament immoral”?
Rebel·lar-te als rigors familiars, embolicar-te amb algú a l’última fila del cinema, portar minifaldilla, fumar al carrer, ser orfe, ser filla de presos, quedar-te embarassada fora del matrimoni o ser homosexual, per exemple.
Com eren els reformatoris?
Els reformatoris eren indrets de càstig. Es tractava de reconduir conductes, el que volien era anul·lar-te la personalitat. Hi havia un adoctrinament religiós extrem. Tenies tallers de treball diaris i et passaves el dia fregant, resant o treballant. Legalment, ho presentaven com una escola, però digues en quin col·legi internat només tens 3 hores de classe i la resta del temps te’l passes treballant. Com es pot defensar això acadèmicament? A més, vivíem tancades allà.
“Els reformatoris eren indrets de càstig. Es tractava de reconduir conductes, el que volien era anul·lar-te la personalitat”
Tu vas passar per un d’aquests reformatoris.
Sí, per rebel. Vinc d’una família burgesa de Barcelona. El meu pare era advocat, però va morir jove, i la meva mare era una dona molt castrant. Jo suspenia, em saltava les classes i me n’anava a les Rambles a manifestar-me. Tot això era intolerable en una família com la meva. Des del Patronato em van estar seguint i la veritat és que ho van fer perfecte. Un dia m’havia de llevar per anar a classe, era molt d’hora, van obrir la porta de la meva habitació i hi havia la meva mare i el metge de capçalera de tota la vida, que era de l’Opus Dei.
Per què havia vingut?
Va passar molt de pressa. Em van dir que m’havien de posar una vacuna per la grip i jo només recordo que em van agafar el braç esquerre, vaig sentir una agulla a la vena i ja no recordo res més. Em vaig despertar en una habitació que no coneixia, amb la boca-seca i marejadíssima. Estava tancada amb clau. Als peus del llit hi havia una maleta de quadres amb roba per totes les estacions. Llavors vaig entendre que m’havien deixat allà perquè em quedés molt de temps. Hi havia una finestra amb barrots que donava al carrer i des d’allà vaig veure que les matrícules del cotxe eren MM. En aquell moment vaig saber que m’havien dut a Madrid.
Saps com hi vas arribar?
No, ni en quin mitjà de transport ni en quines condicions. Tampoc sé quantes injeccions em van posar. Tot plegat és un disbarat. Acabava de fer 16 anys, era el 1975. De fet, vaig viure la mort de Franco des del reformatori. El Patronato de Protección a la Mujer va estar vigent fins al 1985, i he trobat documents que parlen de traspàs de competències encara durant els anys 90.
“Surts d’allà feta una merda. Sortíem amb l’autoestima per terra, vulnerables, boges perdudes i sense dignitat, perquè te l’havien trepitjada”
Quant de temps vas passar als reformatoris del Patronato?
Gairebé dos anys, tot i que em vaig fugar del de Madrid i, quan em van enxampar, em van traslladar al del Bon Pastor, a Barcelona. Per mi ja era un triomf perquè estava a prop de casa meva. Quan em van alliberar, vaig fer el famós jurament a les meves companyes: “encara que passin 40 anys, jo seré escriptora i el país sencer s’assabentarà del que ens han fet”. La promesa la vaig començar a complir amb la publicació de l’assaig Las desterradas hijas de Eva.
Com va ser la sortida del reformatori?
Surts d’allà feta una merda. Sortíem amb l’autoestima per terra, vulnerables, boges perdudes i sense dignitat, perquè te l’havien trepitjada. Si tot el dia t’estan dient que ets dolenta i que tens el dimoni dins del cos, arriba un moment on t’ho acabes creient. Teníem una confusió mental brutal i la majoria de nosaltres ens vam casar joveníssimes, perquè era el més fàcil, i vam acabar amb mans de maltractadors. Era un desastre. Totes tenim un diagnòstic de salut mental, en el meu cas d’estrès posttraumàtic, però hi ha la tira de trastorns psicoafectius. Totes vam sortir d’allà tocades. La marca d’haver passat per aquests llocs roman per sempre. Ara tinc 65 anys i et puc parlar del tema sense plorar, però quan el 2012 vaig treure tot això a la llum, crec que em vaig passar l’any sencer plorant.
Document trobat per Consuelo García del Cid que demostra com les “tendències homosexuals” comportaven el trasllat al psiquiàtric. Font: Consuelo García del Cid (No s’admet la seva reproducció sense el consentiment exprés de l’autora).
Vas complir la teva promesa i has investigat al voltant del Patronato de Protección a la Mujer. En alguns dels documents que has pogut trobar es llegeixen frases com “Considero necessari que la jove sigui reconeguda per un psiquiatre, per presentar símptomes de tipus homosexual”. Com eren tractades les lesbianes dins d’aquest entramat?
A totes ens va destrossar el Patronato, però no et pots imaginar el que van fer amb les lesbianes. Eren torturades de la manera més cruel. És criminal el que van fer amb elles. Hi havia un pavelló, anomenat “las patronatas”, on allà practicaven electroxocs amb les lesbianes. A més, hi havia el psiquiàtric, on les enviaven perquè tenien “conductes homosexuals”.
Sempre s’ha dit que les lesbianes eren invisibles durant el franquisme.
S’ha parlat molt dels homosexuals i de les dones trans torturats a les presons franquistes i sembla que les lesbianes van estar sempre invisibilitzades, però no és veritat. Les lesbianes van ser torturades de la manera més cruel pel Patronato de Protección a la Mujer. L’assassí de les lesbianes, qui les va ficar en psiquiàtrics i qui els va destrossar la vida va ser el Patronato. Moltes van morir allà i ni tan sols estan vives per poder explicar-ho, i ningú ha fet res per elles. Et puc jurar que el franquisme i el Patronato van fer un autèntic genocidi amb les lesbianes. El dany causat va ser tan gran que les poques supervivents lesbianes no s’atreveixen a parlar.
Creus que és per això que no alcen la veu?
Sí. Fa unes setmanes va contactar amb mi una companya lesbiana de 68 anys. Fa 50 anys que va estar en els reformatoris i els psiquiàtrics del Patronato. Em va trobar per un article. Ella va aconseguir escapar-se del psiquiàtric. Ara està casada i ni tan sols la seva dona saps tot això perquè no li ha explicat. Imagina’t fins on arriba tot plegat.
“Les lesbianes van ser torturades de la manera més cruel pel Patronato de Protección a la Mujer. Va ser l’assassí de les lesbianes”
És terrible.
I la prova que demostra que no m’ho estic inventant, i que no és només allò que vaig poder veure, són els documents que he pogut trobar, on diuen que les envien al psiquiàtric per ser homosexuals, per ser lesbianes. Quin diagnòstic és aquest? Qui els firmava? Doncs tots els metges feixistes.
Document trobat per Consuelo García del Cid que demostra com la “conducta homosexual” comportava el trasllat al psiquiàtric. Font: Consuelo García del Cid (No s’admet la seva reproducció sense el consentiment exprés de l’autora).
El govern de Zapatero, a través de la Llei de Memòria Històrica, va reparar el dany causat per la Ley de Vagos y Maleantes amb la indemnització a més de 100 persones, entre homes homosexuals i dones trans. Per què no es va fer el mateix amb les lesbianes?
Perquè per les lesbianes mai res. Què passa? No existien? Jo les he vist anar-se’n amb la maleta sabent que marxaven directes al psiquiàtric, i mai no tornaven. Allà s’hi quedaven, als psiquiàtrics. Les escenes que he viscut, que venia una senyoreta del Patronato a buscar-les, no es poden oblidar. Era un plor amb tanta desesperació que no te’l podria ni transmetre. És necessari un reconeixement públic que admeti la tortura institucional a la qual van ser sotmeses les lesbianes per part del Patronato i el franquisme. El que passa és que ningú comptava amb una exinterna, que soc jo, que 36 anys més tard ho explicaria tot.
María Luisa García: “Lesbofòbia és que en els llibres de text no apareguin ni les lesbianes ni la diversitat sexual”
