Carlos Barea, autor de ‘Rebeldes del deseo’. Foto: Lina Botero/FilBo 2024.
Carlos Barea està especialitzat en estudis LGTBI+ i és l’autor de Rebeldes del deseo: Gais, lesbianas y bisexuales en la creación artística del siglo XX (Plaza & Janés, 2025). El llibre recull les biografies de vint persones destacades del món artístic del segle passat que eren dissidents sexuals. La gran labor de documentació de Barea es veu concentrada a través d’una narrativa divertida que permet al lector endinsar-se en les interessantíssimes vides dels vint personatges escollits.
Per què vas voler recopilar les vides de diverses persones dissidents sexuals del segle XX?
Hi havia una voluntat de recuperar la memòria històrica LGTBI+. S’ha amagat la sexualitat d’una gran quantitat de personatges, fos de manera voluntària o perquè se’ls ha ocultat la seva identitat involuntàriament per part seva. La història els ha deixat sepultats o no s’ha permès reconèixer la seva sexualitat. Sembla que de sobte la sexualitat d’un personatge públic no importi. Sempre es diu allò de “a mi no m’interessa amb qui se’n va al llit un artista per valorar la seva obra”, però només es compleix amb personatges que no són cisheterosexuals. Això ens fa veure que només preocupa quan parlem de Federico García Lorca, per exemple, que la seva sexualitat va ser oculta durant molt de temps. Però també de Luis Cernuda o Vicente Aleixandre.
“Es diu allò de ‘a mi no m’interessa amb qui se’n va al llit un artista per valorar la seva obra’, però només es compleix amb personatges que no són cisheterosexuals”
Una de les coses que més sorprèn llegint Rebeldes del deseo és descobrir que grans figures del segle XX eren gais, lesbianes o bisexuals. Hi ha hagut molta sorpresa entre els lectors?
El llibre és el resultat d’un treball que jo feia a xarxes socials, que consistia a recuperar la memòria de personatges coneguts o famosos i que no es coneixia la seva sexualitat. A mi em va sorprendre molt la resposta a la història de Luis Cernuda. Un amic em va escriure i em va dir: “l’he estudiat molt, però mai vaig saber que era homosexual”. Luis Cernuda és un dels artistes que més plasma el seu desig homosexual en la seva obra, i encara així hi ha molt de desconeixement. Això em va fer pensar en com a les escoles i als programes educatius es pot arribar a escapçar l’obra d’un artista. Fins i tot quan es tracta del tema principal, com és l’amor prohibit per Luis Cernuda.
Hi ha hagut sorpresa per altres temes?
Al llibre hi ha personatges fascinants i que són molt desconeguts pel públic general, però que van ser molt famosos. Passa molt amb Victorina Durán, que va ser escenògrafa i directora teatral, i va haver d’exiliar-se durant la dictadura. Va arribar molt lluny i va viure el seu lesbianisme obertament. En la seva biografia parla de les seves relacions i de com va descobrir que li agradaven les dones.
“Qui digui que la vida personal d’un artista no influeix en la seva obra, o no coneix com funcionen els processos creatius o està ignorant aquella part d’una manera deliberada”
Tot i això, hi ha qui de debò pensa que la vida personal d’un artista no ha de tenir importància quan parlem d’ell.
Qui digui que la vida personal d’un artista no influeix en la seva obra, o no coneix com funcionen els processos creatius o està ignorant aquella part d’una manera deliberada. Lorca —a banda dels poemes homoeròtics que podem trobar, per exemple, a Sonetos del amor oscuro— va escriure Poeta en Nueva York perquè va patir un desamor amb un home, que no era correspost, i va marxar. No és només la vida sentimental; els avatars que et fan moure pel món, tenen molt a veure amb la teva vida personal i en com escrius, com reps, com et mous.
Al llarg del llibre hi ha molts personatges i molta informació, com ha sigut el procés per seleccionar-la?
Complicat per diversos motius. Al final era condensar en 10 o 15 pàgines la vida fascinant d’un personatge. Intentava donar les dades més característiques i començar cada capítol amb una dada sorprenent per enganxar. A partir d’aquí desenvolupo la seva vida. També hi ha molta dificultat perquè hi ha moltes vides que han sigut reescrites per la història oficial. Molts cops sepultant la part més dissident. Inclús he hagut d’acudir a fonts no acadèmiques.
“Pel que fa a dissidències sexuals, la història del segle XX cal llegir-la entre línies. Acudir a fonts oficials no és tan fiable perquè han sigut emmascarades”
Posa’m un exemple.
En el cas de Pepito Zamora, va tenir un nòvio amb qui va estar gairebé tota la vida, José Constantinides, conegut com a Pepe el Griego. I això ho vaig descobrir en un comentari d’un blog, en el qual escrivien una petita ressenya sobre una persona que va conèixer a Pepito Zamora els últims anys, quan vivia a Sitges. I algú en un comentari deia: “el vaig conèixer a ell i al seu nòvio, el grec”. A partir d’aquí vaig fer la recerca i vaig trobar articles i biografies en què el mencionaven. Pel que fa a dissidències sexuals, la història del segle XX cal llegir-la entre línies. Acudir a fonts oficials no és tan fiable perquè han sigut emmascarades.
“Construir genealogies és molt important perquè tinguem un sentiment identitari”
Per què creus que és important un llibre com Rebeldes del deseo?
És important perquè hem de saber d’on venim, per saber cap a on anem. I sobretot perquè —en un moment en què estem tan dividits, tan enfrontats i les identitats no normatives estan tan qüestionades— sembla que s’intenti retratar que les persones LGTBI+ hem sortit com bolets i llibres com Rebeldes del deseo demostren que sempre hi hem sigut. Hem tingut els mateixos problemes i hem hagut de lluitar contra l’opressió i contra el silenciament. És una història que ve de molt lluny i a les persones del col·lectiu també ens ajuda a construir genealogies, a saber que al llarg de la història hi hem sigut, hi som i hi serem. Construir genealogies és molt important perquè tinguem un sentiment identitari.
Clover Bish: “Em van advertir que ‘Drag Race’ seria un viatge emocional molt fort, però no vaig ser conscient fins que em van ingressar a l’hospital”
