Brigitta Lamoure. Foto: Cedida
Brigitta Lamoure es defineix com a “cupletista i activista social”. El seu posat de senyora sovint acompanya actes, presentacions i esdeveniments al voltant del col·lectiu LGTBI+, però no només això, sinó que part dels seus esforços van dedicats a fer conèixer les especificitats de la comunitat queer a la resta de la societat.
Qui és Brigitta Lamoure?
Soc cupletista i, sobretot, activista social. La meva obligació, que la visc com una cosa positiva, és donar veu al col·lectiu LGTBI+ perquè arribi a la resta de la societat. Aquesta és la meva tasca. Perquè jo pugui ser lliure molta gent va lluitar pels nostres drets. Canviar mentalitats costa, i per això la difusió i la divulgació són imprescindibles. Això sí, sempre amb molt d’humor.
Com et definiries?
Soc transformista de dia. Surto del món fosc de la nit per relacionar-me amb tota la població.
Com va sorgir Brigitta Lamoure?
Des que era molt joveneta veia les dificultats socials que em rodejaven per ser com era. Tot era d’amagat i jo no entenia per què. Brigitta Lamoure va néixer quasi com una provocació. No puc anar a tal lloc? Doncs ho faré igualment. Respecte a l’acceptació, va haver-hi una diferència molt gran quan vaig fitxar per una tele pública [Betevé].
“M’agradaria que tornessin els anys daurats del Paral·lel i poder actuar-hi”
Molta gent es deu preguntar què fas exactament.
Soc empresària, m’autoprodueixo els espectacles, per exemple. Una cita amb la Brigitta és el que ha tingut més èxit i ha sigut més important. A més, he creat un taller on explico les sigles LGTBI+ a la gent gran. Per tant, la feina que més faig és la de difusió i divulgació fora del col·lectiu, però també faig presentacions, gales i una mica el que em demanin.
Què és el que més t’agrada de la teva feina?
Segurament el tracte amb la gent gran, els tinc molt d’afecte perquè han patit molt. És una generació on les dones eren invisibles i les persones homosexuals i trans ni tan sols podien existir. L’activisme que jo faig és atemporal precisament per aquestes coses.
Què creus que aportes com a Brigitta Lamoure?
Sobretot naturalitat, perquè ni m’ho plantejo. Quan arribo a municipis on no em coneixen de primeres el públic s’estranya una mica, però de seguida veuen que el més important és el meu discurs. Si tenen dubtes de què o qui soc exactament la meva resposta sempre és “no ho veieu que soc una senyora?”
“A la gent jove els ha arribat tot fet, i no són conscients que ho podem perdre tot d’un dia per l’altre”
De què estàs més orgullosa?
De viure en l’època de llibertat que m’ha tocat. És clar que hi ha coses a millorar, però a Catalunya vivim en un oasi. Puc anar pel carrer amb seguretat i fer l’activisme que faig sense problemes. I després, estic orgullosa de donar veu a qui no en té, com ara persones que estan a les presons o a menors nouvinguts, que realment ho tenen molt difícil. Jo no he tingut una vida fàcil, la meva infantesa va ser horrorosa, però l’he girat en positiu.
Has fet moltes coses, però què et falta per fer?
M’agradaria que tornessin els anys daurats del Paral·lel i poder actuar-hi. Em sap molt de greu que no donin al Paral·lel el valor que va tenir i que té. És una pena. I a banda d’això, sé que no puc canviar el món tota sola, però crec que en el bé comú i en la solidaritat, i continuaré treballant per contribuir-hi. A la gent jove els ha arribat tot fet, i no són conscients que ho podem perdre tot d’un dia per l’altre, l’extrema dreta ja és a les institucions.
Com et veus en el futur?
Com ara. Amb salut, continuant fent difusió i reivindicant una societat millor.
Patricia Castro: “Hi ha un buit en la representació sàfica en la literatura, encara més en llengua catalana”
