Álvaro Ramos Dicenta, editor d’Eros queer. Una guía clásica para la sexualidad contemporánea. Foto: cedida
Álvaro Ramos Dicenta és l’editor d’Eros queer. Una guía clásica para la sexualidad contemporánea (Bauplan, 2025), una antologia que recull tot de textos d’autors de l’antiga Grècia que abordaven la diversitat sexe-afectiva i de gènere. D’Eros queer sorprèn la claredat amb la qual els autors clàssics es referien a qüestions que avui classificaríem com a LGTBI+, i que ens poden servir de mirall.
Com va néixer la idea de crear una antologia amb fragments de la Grècia clàssica que tractessin la diversitat sexe-afectiva i de gènere?
A l’editorial teníem moltes ganes d’entrar en el món clàssic i no sabíem ben bé per on aproximar-nos. Feia un any i mig que jo recopilava fragments que em semblava que tractaven el tema de l’homosexualitat o l’homoerotisme en la tradició grega. Quan des de l’editorial va sorgir fer un llibre sobre la tradició clàssica, vaig proposar els fragments seleccionats, que eren pocs, i vaig començar a estructurar Eros queer. Va agafar cos quan vam trobar que és necessari tenir un punt d’ancoratge de la nostra cultura contemporània, sobre com entenem la sexualitat i l’amor, i crèiem que l’origen de tot això és a Grècia.
“És necessari tenir un punt d’ancoratge sobre com entenem la sexualitat i l’amor, i crèiem que l’origen de tot això és a Grècia”
Per què vau voler fer una antologia com Eros queer?
Crèiem que amb Eros queer omplíem un buit bibliogràfic sobre el tema. No existia una edició que fos una representativa compilació. Jo no vaig créixer sense referents, però no en tenia massa. És imprescindible tenir referents i miralls on mirar-nos i poder definir la nostra identitat.
“És imprescindible tenir referents i miralls on mirar-nos i poder definir la nostra identitat”
I per què l’antiga Grècia?
A Grècia experimentaven la sexualitat, el desig i l’amor d’una manera molt oberta de possibilitats, tot i ser dins d’una norma. I a mi em sembla una meravella. Potser no calia que anéssim tan lluny en el temps, però sí que ho veia una possibilitat positiva. Les civilitzacions i les cultures canvien, s’ajusten a les èpoques i ens donen el mirall per comparar-nos, encara que pugui ser fal·laç. En aquest cas, amb els grecs, i això pot ser molt útil.
Ella me dijo: «Leena, ¿has visto algún muchacho tan guapo como yo?». A lo que respondí: «Aquí no veo ningún muchacho, Megila». Y entonces dijo: «No me tomes por mujer; me llamo Megilo y me casé hace tiempo con Demonasa, mi esposa». Yo me reí: «¿Así que, Megilo, nos ocultabas que eres hombre, como Aquiles escondida entre doncellas, y que haces con Demonasa lo que hacen los hombres con sus miembros?». «Eso no lo tengo —me respondió—, ni falta que me hace. Tengo un modo mucho mejor de hacer el amor. Lo verás». Así que le pregunté si era hermafrodita, como esos de los que se dice que tienen ambos sexos. «¡Qué va! —contestó—. Soy un hombre de los pies a la cabeza»
Fragment de Diálogo de las Heteras de Luciano Samosata, que es pot trobar al llibre Eros queer (Bauplan, 2025).
Una de les meves sorpreses quan vaig llegir Eros queer és que hi havia una gran quantitat de referències queer molt clares i evidents. Com va ser la feina de documentació i selecció de les obres i els fragments?
És una feina molt esclava. Cada testimoni que trobava em duia a altres tres. Hi ha moltíssima feina i moltíssim material. Podem pensar en els clàssics, com Safo o Plató, que coneixíem en el món queer, però he descobert una barbaritat d’autors.
“No tenim cap altra alternativa per conèixer el passat que no sigui apropant-lo a la nostra vida i fer que el puguem entendre avui”
Per què no s’ha fet abans una antologia com Eros queer?
No ho sé, imagino que sempre hi ha la reticència de tractar temes contemporanis, projectant-nos en el passat. Crec que és un prejudici històric que persisteix, però que hauríem de trencar. Si vull saber com era el desig i l’amor a l’època clàssica, no puc evitar les meves categories. No tenim cap altra alternativa per conèixer el passat que no sigui apropant-lo a la nostra vida i fer que el puguem entendre avui.
Una Mirada LGTBI+: “Podem fer divulgació científica, al costat d’històries que mostren la diversitat de l’ésser humà”
