‘Yo, adicto’ de Javier Giner
Yo, adicto (Paidós, 2021) és la segona novel·la del director i guionista basc, Javier Giner. En els primers passos de la seva carrera professional va treballar com ajudant de direcció en pel·lícules reconegudes com Mar adentro d’Alejandro Amenábar. Més tard va desenvolupar la seva faceta com a guionista, escriptor i director. Fins ara, ha rodat cinc curtmetratges per diferents plataformes i ha dirigit Taxi Girl al Teatre Nacional de Catalunya. Va publicar la novel·la El dedo en el corazón el 2006. El 2021 publica Yo, adicto i el 2024 va dirigir la sèrie sobre el mateix llibre per a la plataforma Disney+.
A Yo, adicto, Javier Giner ens narra la seva experiència amb l’addicció a l’alcohol i a la cocaïna, centrant-se en el seu procés de recuperació a una clínica de rehabilitació barcelonina.
“Encara que l’addicció és un dels temes que es treballa al centre, queda clar que no és més que un símptoma de la salut emocional i mental de l’addicte”
A la primera part, veiem com va començar a evadir-se amb l’alcohol i, a poc a poc, també amb la cocaïna. A aquesta etapa, principalment a Madrid, coneixem un Javier Giner arrogant que té una vida excitant, plena d’esdeveniments amb gent famosa, festes i molta velocitat i que sent menyspreu cap a les vides de persones amb feines menys estimulants o amb inquietuds més senzilles. Apreciem com desenvolupa la seva addicció i experimenta una fase d’autodestrucció que el porta a tocar fons.
Després de presentar-nos aquesta versió de si mateix, Javier Giner ens endinsa en allò que jo diria és la part més interessant del llibre, el més ric, el seu procés de recuperació a la clínica. Un procés d’autoconeixement i aprenentatge sobre la gestió de les seves emocions que comparteix sense filtres amb nosaltres. De vegades sembla que et pren de la mà i et convida a conèixer-te a tu mateix mentre l’acompanyes.
Encara que l’addicció és un dels temes que es treballa al centre, queda clar que no és més que un símptoma de la salut emocional i mental de l’addicte. Deixant-la a un segon pla i posant el focus a entendre què fa que el pacient consumeixi i sobretot el perquè no pot deixar de consumir que és bàsicament el que defineix a un addicte.
Adicto no es el que consume, es el que no puede dejar de consumir
Entenent les raons de l’addicció com a símptoma, és on podem arribar a identificar-nos amb el procés del Javier, independentment de si som addictes o no.
Les dinàmiques d’exigència i afecte per part dels seus pares, la seva homofòbia interioritzada i la necessitat de destacar en alguna àrea de la vida per afrontar sentiments d’inferioritat, inadequació o inseguretat en un entorn heteronormatiu i homòfob fan que, particularment, com a lector de la mateixa generació de Javier, puguis connectar amb la seva experiència i qüestionar-te racionalment i emocionalment sobre tu mateix.
“La seva homofòbia interioritzada i la necessitat de destacar en alguna àrea de la vida per afrontar sentiments d’inferioritat fan que puguis connectar amb la seva experiència”
A més, et permeten fer servir, juntament amb Javier Giner, algunes de les eines emocionals i de cura que els professionals del centre li donen: posar límits, gestionar la frustració, acceptar la imperfecció, connectar amb tu mateix, escoltar, a vegades no fer res, aprendre a estar sol i, sobretot, sentir i no reprimir.
Tot i que hi ha moments densos i, de vegades, informació que no considero necessària, crec que la màgia del llibre radica en la sobrietat literària i la humilitat de Javier Giner a l’hora d’explicar-nos la seva història. Mostra de manera explícita la transició d’aquell home arrogant i distant ple de màscares que arriba al centre cap a l’home que, anys més tard, es despulla emocionalment i es lliura al lector.
Molt recomanable per a aquells que vulguin entendre millor el món de les addiccions, més que des d’un punt de vista literari, com una experiència emocional.
Andrey Montero, escriptor i coordinador del Club de Lectura del Ram de l’Aigua. Instagram: @andreymontero.escritor
Les ales fan mal. Una ressenya d'”Alas” de Mijaíl Kuzmín
