Vulnerar per por de perdre. Una ressenya de ‘Qui té por del gènere?’ de Judith Butler

‘Qui té por del gènere’ de Judith Butler. Foto: Tigre de Paper

Enguany fa trenta-cinc anys que Judith Butler, una de les veus internacionals més conegudis de la teoria de gènere, publicava Problemes de gènere: Feminisme i la subversió de la identitat (1990). Un llibre que va revolucionar el trencament amb el binarisme de gènere i que, més enllà de l’acadèmia, va servir com a marc a partir del qual orientar el que s’obria davant d’aquesta dicotomia alliberada.

Al llarg dels anys recents hem vist com es popularitzava l’ús de termes com “no-binari”, “gènere neutre” o “trans”. Són conceptes molt diferents entre ells, però que han passat a formar part de l’imaginari col·lectiu i s’ha discutit en nombrosos esdeveniments socials, com ara l’aprovació de noves lleis o la presència de persones que s’identificaven amb aquestes categories més enllà de les tradicionalment lligades al sexe biològic “home” i “dona”.

Com era esperable, hi ha hagut un enorme rebuig respecte a allò que, per a moltes persones, no només ha estat una alliberació sinó també una revolució completa en la seva manera d’entendre’s i entendre la vida. Hi ha hagut violència, odi i s’ha reforçat la discriminació respecte a col·lectius que ja es trobaven en condicions d’extrema marginalització social i d’agenda abans de la publicació del llibre.

“Hi ha hagut un enorme rebuig a allò que, per a moltes persones, no només ha estat una alliberació sinó també una revolució completa en la seva manera d’entendre’s i entendre la vida”

Fa temps que l’extrema dreta ha començat el que moltes expertes anomenen “guerra cultural”, i el debat sobre el gènere ha rebut una gran atenció per part de molts costats: líders polítics conservadors o d’extrema dreta, empreses multinacionals, entitats religioses i grups promotors dels valors tradicionals o organitzacions de la societat civil i digital contràries a les que consideren “noves llibertats” o “ideologies de gènere”. Actors socials que no ens convé menystenir i que ens cal comprendre en profunditat.

Per molt que no ens entri al cap com poden pensar així, per molt que ens dolgui veure com narrativitzen la violència, l’odi i la manca de respecte per altres persones, les seves llibertats i els seus drets i deures socials.

Però qui hi surt perdent, en aquesta lluita pels drets de les persones que aquest moviment, si es pot anomenar així, porta reclamant i lluitant des de fer tantes dècades? Qui es troba perjudicat o atacat, en el trencament del binarisme i l’escletxa que això significa en el sistema patriarcal? Qui se sent dèbil davant de l’obertura de les llibertats a més persones, a més estrats socials, a més contextos? Aquell qui creu i sent trontollar tota la seva estructura de poder i privilegis. La resposta curta, així doncs, és clara: hi ha persones que tenen por del gènere perquè els fa trontollar alguna cosa en la seva existència. I això és justament el que analitza Judith Butler en el seu nou llibre Qui té por del gènere? (2024, Tigre de Paper).

“Hi ha persones que tenen por del gènere perquè els fa trontollar alguna cosa en la seva existència”

Fa mesos, més ben dit anys, que l’extrema dreta ha començat el que moltes expertes anomenen “guerra cultural”, és a dir, una batalla de relats on està reobrint debats que ja havíem superat. A mi m’agrada més parlar de “contra-narratives”, perquè mai ha passat res de bo a la humanitat quan hem començat a fer servir metàfores i terminologia bèl·lica.

Debats com els feminismes, els antiracismes o el gènere han estat durament colpejats des de fa molt temps, s’han discutit i tornat a discutir fins al punt on ara ja estem fartes de quan i com parlar-ne. Com més podem defensar el que no hauríem de defensar? Hi ha arguments convincents davant de qüestions tan simples com respectar l’existència de l’altre, atorgar drets bàsics i humans a totes les persones? Com es discuteixen, aquests punts?

És precisament aquí on rau el valor d’aquest llibre: no és una proposta nova, sinó una recopilació de casos que mostren, per una banda, els reptes que comporta la introducció del debat sobre el gènere en una societat molt més estàtica del que ens agradaria, i intenta comprendre, sense interferir-hi en excés, d’on provenen aquestes rèpliques i a quina por responen. Perquè la por, si bé és una emoció irracional, es pot comprendre, es pot traçar i es pot superar. Per això, més enllà del seu valor documental i assenyalament de qui té por al gènere, aquesta obra ens fa entendre el perquè d’aquesta por. Per això, en lloc de Qui té por del gènere, crec que el llibre s’hauria de dir “Per què tenen por al gènere?”. Si bé el llibre no revela res que una persona més o menys posada al debat no sabés abans, sí que ofereix noves coordenades des d’on observar el problema i, sobretot, des d’on oferir noves respostes molt més sensibles a les pors d’aquell qui rebutja la teva tesi.

“Perquè la por, si bé és una emoció irracional, es pot comprendre, es pot traçar i es pot superar”

Perquè ens cal dir-ho i reconèixer-ho: hi ha persones que perden coses, quan s’introdueix el debat sobre el gènere. Sigui la seva posició social privilegiada, la seva certesa existencial o la seva capacitat de domini. Que estarem d’acord que no mereixen des d’un bon inici, però que fins ara no havien rebut cap mena d’amenaça, o no en aquesta mesura. Les feministes, bueno. Les antiracistes, vale. Però, pel que sembla, el debat sobre el gènere ja és massa. Això sí que no. Les profecies autocomplertes dels homes blancs s’han esfumat i ells s’han quedat amb una buidor a les mans on se’ls va prometre la plenitud, l’èxit i l’admiració social. En major o menor mesura, tots se senten estafats. Algunes dones també, però en menor mesura. La idea d’ordre, èxit i poder que se’ls ha ensenyat des de petits ja no funciona. I és que la idea de dualitat funciona molt bé, socialment, però és una construcció que no funciona per a tothom. Que, fins i tot, en alguns casos, pot resultar dolorosa.

Judith Butler és, ens agradi o no, la gran veu del debat sobre el gènere al nostre temps. Sempre he defensat fermament l’existència de les veus com a personatges. No cal que t’agradi Butler per llegir-la i compartir part de la seva proposta teòrica. Al camp de les idees és dels pocs llocs on l’obra i l’autora no van tant de bracet. O potser per la consciència de la gran estretesa que hi ha entre obra i autora és més fàcil discernir el que forma part d’una i una altra. Tigre de Paper, editorial catalana que ha traduït a la nostra llengua els grans títols del pensament d’esquerres d’autors de renom mundial i n’ha publicat els mateixos de casa nostra, ha parit fa poquet la nova edició de l’obra de Butler Qui té por del gènere?. Amb aquesta traducció, tanmateix, no només ha acostat els arguments de la por a la destrucció i ideologia de gènere a les lectores catalanes, sinó que també els ha brindat una eina excepcional per pensar, per reflexionar i per imaginar com podem superar les pors i assolir un context social molt més respectuós, inclusiu i sensible a totes les realitats humanes.

Explorant el no binarisme