Maricas Malas (Paidós, 2023) de Christo Casas és un assaig que combina reflexions personals, anàlisi cultural i crítica social sobre els col·lectius dissidents, la seva lluita i, especialment, la seva alineació al llarg del temps.
Casas, en les primeres pàgines de l’assaig, categoritza el matrimoni igualitari com una derrota per al col·lectiu LGTBI, i, a mesura que avances en la lectura, argumenta el seu punt de vista. Un punt de vista que em va resultar molt interessant i, en algunes ocasions, entre provocador i revolucionari. En la mateixa línia, desenvolupa el concepte de la marica dolenta: aquella que no es casa, que trenca amb els lineaments que el sistema imposa i que, de forma natural, no es pot alinear amb la societat blanca i heteronormativa. La marica dolenta que incomoda tant a les maricas bones com a la societat benestant en general. La marica promíscua, immigrant, sense casa, sense fills i sense parelles reconegudes legalment.
“La marica dolenta: aquella que no es casa, que trenca amb els lineaments que el sistema imposa i que, de forma natural, no es pot alinear amb la societat blanca i heteronormativa”
L’assaig fa referència a Pedro Lemebel, La Prohibida, les saunes gais, la pornografia, allò cuir i les plomes, que conviuen amb reflexions sobre la violència sistemàtica, l’homonormativitat, la mercantilització de les identitats queer i el perill de voler ser “acceptables”. Cita diferents autors i filòsofs, tant queer com no queer, enriquint el seu discurs i afegint profunditat al llibre.
Casas posa èmfasi en el paper de les institucions i el seu canvi històric: de perseguir les mariques en general a esdevenir un aparent aliat de les mariques bones —almenys mentre les circumstàncies polítiques ho permetin. Això divideix el col·lectiu, el jerarquitza i fragmenta una lluita col·lectiva en una lluita només per a les més properes al sistema.
“A vegades ens sentim millors quan no som més que una sola classe obrera composta per milions de dissidències interseccionals”
Personalment, aquest llibre ha estat un viatge molt interessant. He après molt, no només sobre la comunitat LGTBIQ+, sinó també sobre altres dissidències excloses del sistema i sobre com algunes de nosaltres, més o menys adaptades, gaudim del privilegi i ens oblidem de la resta. A vegades ens sentim millors quan no som més que una sola classe obrera composta per milions de dissidències interseccionals, les necessitats bàsiques de les quals (habitatge, educació, salut i respecte) són comunes a totes —bones i dolentes.
Us convido a llegir-lo, a reconciliar-vos amb la vostra part incòmoda, dissident o rebel —la vostra marica dolenta interna, si en teniu— i a lluitar braç a braç, totes, mariques bones i dolentes, i totes les altres dissidències, per una vida digna, lliure i nostra.
Christo Casas va néixer el 1991 a Henarejos, un poble de la província de Conca. És periodista i antropòleg, i ha treballat en diversos formats digitals. Es defineix com una “marica de classe obrera” amb l’esperança d’abolir el treball. Actualment, resideix a Barcelona.
Andrey Montero, escriptor i membre del Ram de l’Aigua. Instagram: @andreymontero.escritor
La millor versió de tu mateix. Ressenya de ‘La substància’
