Foto: jplenio / Pixabay
Es diu que tornem als llocs on hem estat felices. I té molt de sentit desitjar tornar a aquests llocs, però també, de vegades, hem de tornar a llocs on no hem estat bé amb nosaltres mateixes i on ens vam castigar per ser diferents. En un món on ens programen en quines dates del calendari hem d’estar en família i felices, sembla que, si no ho fem, és perquè som filles i fills, germanes i germans o pares dolents i egoistes, i perquè alguna cosa no està bé en nosaltres. Això fa que la tia Vergonya i la seva cosina Culpa arribin a visitar-nos durant aquests dies.
Nadal n’és un dels millors exemples. Durant aquestes dates fa la impressió que no hi ha cap altra opció que estar amb la família biològica, demostrant amor amb regals, menjars calòrics i laboriosos per a qui els cuina, i flexibilitzant límits per no trencar la màgia que s’inhala a l’ambient. Per a alguns, Nadal significa tornar a un lloc i recordar moments de la nostra vida en què no hem estat felices, sinó profundament dissortats, sigui per raons econòmiques, emocionals o socials.
“Un familiar silenciós que s’asseia a taula i s’alimentava d’aquesta devoció dels nostres pares per germans normatius”
Per alguns de nosaltres, la família ha estat un espai on hi havia un membre més: la Vergonya. Un familiar silenciós que s’asseia a taula i s’alimentava d’aquesta devoció dels nostres pares per germans normatius, pel silenci sobre els teus instints, allunyats d’una futura reproducció, d’un matrimoni eclesiàstic o d’una hipoteca que encara no aconseguies.
La Vergonya, que com a postres es delectava amb els teus desitjos prohibits: fer servir el pintallavis de la teva mare, posar-te la faldilla de la teva germana i no aquells pantalons blaus i camisa que t’havien imposat; ocultar els teus pits corbats perquè no els senties propis i et produïen dismòrfia; o prendre la mà del teu xicot o de la teva xicota asseguda al teu costat, però només com a amic o amiga. La Vergonya, aquest familiar, que porta els teus cognoms, la teva sang i tota l’herència emocional dels teus progenitors. Un familiar silenciós, però que parlava amb la boca i els gestos dels teus pares i familiars, i que, des que eres petit, cada Nadal et regalava una màscara nova que no t’agradava, però que en portar-la generava somriures i paraules amables de persones que estimaves, i abraçades que t’allunyaven de tu, però t’acostaven al que era normal i correcte, a les expectatives dels altres.
“Per altres, tornar a casa és acollidor perquè han construït la seva família escollida amb gent que els estima i els accepta”
Alguns, per Nadal, hem de tornar a trobar-nos amb una realitat que contrasta amb aquella fantasia que hem creat sobre la nostra família, en què vam ser estimats i respectades sent nosaltres mateixes, com si mai haguéssim portat aquell regal de la Vergonya. En l’actualitat, ser queer és una mica diferent: per a alguns, la seva família biològica ha canviat. Per a altres, amb menys sort, la seva família encara és la mateixa i allunyar-se’n és l’únic camí cap a la pau. Tornar a aquesta realitat et fa sentir frustració, dolor i tristesa, i aferrar-te a la fantasia del que podria haver estat o tenir ganes de fugir una vegada més d’aquell “lloc feliç”.
Per Cap d’Any, altres hem de tornar a llocs on algú que estimem ja no hi és, i el buit fa mal. Descobreixes que la seva cadira està buida, però el seu rol a la família és ocupat pels records, el menjar que li agradava, les fotos, les seves cançons preferides i el silenci. Et preguntes, entre converses trivials, qui serà el següent, i sents por de perdre algú més que estimes, perquè ja saps com és de dolorós. I no portes roba negra, portes roba brillant i el dol al teu cor. Durant les campanades, et falla el cap i el teu cos el busca; t’envolta la seva olor, i recordes com et feia sentir quan l’abraçaves eufòric desitjant-li un feliç any nou, i aquell lloc feliç es torna gris. Encara somrius i crides: Bon Any!
“Allunyar-nos cada any més de la Vergonya i treure-la de qualsevol lloc on volem estar és un dels millors propòsits d’any nou”
Per altres, tornar a casa és acollidor perquè han construït la seva família escollida amb gent que els estima i els accepta, o han après a posar límits i han trobat un lloc de respecte i afecte a la seva família biològica. I per a uns pocs, els que han tingut més sort, Nadal i tornar a casa amb la seva família biològica és bonic perquè han tingut una família que els ha acceptat tal com són des que eren molt petits, on probablement hi ha altres problemes, però la Vergonya per ser queer mai va ser a taula.
Sigui com sigui, allunyar-nos cada any més de la Vergonya i treure-la de qualsevol lloc on volem estar és un dels millors propòsits d’any nou que ens podem plantejar. I la nostra lluita queer per definir-nos, crear espais segurs i donar-nos suport és un dels millors regals de Nadal que ens podem fer a nosaltres mateixes.
Per molts Nadals sense la Vergonya i en què puguem tornar als nostres espais d’amor i cura, de vegades feliços.
Andrey Montero, escriptor i membre del Ram de l’Aigua. Instagram: @andreymontero.escritor
Les famílies escollides, les grans aliades per festes!
