‘Alas’. Foto: Ediciones Akal
Alas de Mijaíl Kuzmín és una novel·la pionera en la literatura russa, ja que és la primera a narrar una història d’amor romàntic homosexual. Kuzmín, un reconegut músic i escriptor, va ser una de les figures més importants del modernisme rus, i la seva obra reflecteix no només la seva sensibilitat artística, sinó també la seva valentia en un context social que condemnava obertament aquests temes.
Publicada el 1906, Alas va causar un gran escàndol a la societat literària de l’època, cosa que la fa encara més notable per la seva audàcia. En un temps de repressió, abordar l’homosexualitat i l’autodescobriment personal amb una mescla de delicadesa i claredat va resultar revolucionari.
La novel·la conté elements autobiogràfics i segueix la història d’Iván Smúrov, sobrenomenat Vania, un jove orfe a càrrec del seu oncle Kostka. A través de la seva vida en l’alta societat russa i les seves interaccions amb diferents intel·lectuals, Vania comença a qüestionar les normes imposades pel seu entorn i a explorar els seus propis desitjos i emocions.
“En un temps de repressió, abordar l’homosexualitat i l’autodescobriment personal amb una mescla de delicadesa i claredat va resultar revolucionari”
Narrada des de la perspectiva de Vania, Alas —publicada en castellà a Ediciones Akal el 2019— descriu el despertar emocional del protagonista i els conflictes interns que sorgeixen entre el que s’espera d’ell i el que realment sent. Aquests primers passos cap a la definició de la seva identitat, tant intel·lectual com emocional, són centrals en la trama. Els diàlegs sobre l’existència, la natura de la societat aristocràtica, de vegades decadent, i les profundes reflexions filosòfiques que es plantegen fan de la novel·la una obra rica en matisos. A més, l’estil líric de Kuzmín, reflectit en frases de gran bellesa, ressalta la seva trajectòria poètica.
“L’instant que passa no tornarà mai, hauria de recordar-se eternament. Llavors tot seria dues vegades dolç, com per a un nen que només ha obert els ulls o per a un moribund.”
El símbol de les “ales” a la novel·la representa la llibertat i l’autodescobriment. A mesura que Vania qüestiona el que li han ensenyat a ser, comença a desafiar no només els personatges que el rodegen, sinó també les normes socials del seu temps. Aquestes ales metafòriques simbolitzen la capacitat de transcendir aquestes restriccions i viure una vida autèntica, lliure de la por al judici extern. Tanmateix, Kuzmín ens recorda que aquest procés d’autodescobriment no és fàcil; les ales que més tard ens permeten volar creixen i neixen amb dolor.
Recomano aquesta lectura, especialment per a aquells que estiguin interessats en temes d’identitat i llibertat personal. Encara que al principi em vaig perdre entre els nombrosos noms i famílies, a poc a poc les inquietuds de Vania em van captivar, i vaig trobar paral·lelismes amb les meves pròpies experiències. És un recordatori que la lluita per descobrir qui som i ser fidels a això és un procés que, encara que difícil, és el que ens dona ales per volar.
Andrey Montero, escriptor i coordinador del Club de Lectura del Ram de l’Aigua. Instagram: @andreymontero.escritor
L’heroi sense nom: una mirada a ‘Nosotros los animales’
