‘Nosotros los animales’ de Justin Torres. Foto: Random House
Nosotros los animales (Random House) és una novel·la semiautobiogràfica i la primera de l’escriptor estatunidenc Justin Torres. Publicada el 2012, va obtenir el Primer Premi de Novel·la, va ser finalista en el Premi Publishing Triangle i va rebre una nominació al Premi NAACP Image. El 2018, la pel·lícula basada en la novel·la va rebre el Next Innovator Prize en el Festival de Cinema de Sundance.
El protagonista, els seus dos germans, Manny i Joel, i els seus pares, són una família disfuncional que viu en una petita ciutat al nord de l’estat de Nova York.
Paps, el pare, d’origen porto-riqueny, a vegades forma part d’escenes amoroses que Justin Torres descriu de manera idíl·lica, però en altres és l’objecte de la por que es genera en els altres personatges. Ma, la mare, d’origen irlandès, que tot i que no es menciona explícitament, sembla estar passant per una depressió i patint d’estrès posttraumàtic a causa de la violència que Paps exerceix sobre ella i els seus fills.
La història és explicada pel més petit dels germans, que des d’una mirada innocent i poètica ens deixa entreveure la marginalitat i la violència domèstica que viu la família.
“La identitat del personatge està clarament marcada per la pobresa, la seva família desestructurada i la manca de referents i, d’altra banda, pel seu desig, sensibilitat i imaginació diferents”
La veu del personatge i els seus diàlegs ens conviden a acompanyar-ho en la recerca i definició de la seva identitat. El protagonista és l’únic membre de la família del qual no sabem el nom, un aspecte amb el qual l’autor juga de manera brillant per fer-nos connectar més amb ell. Els altres personatges semblen tenir clar qui són, a quin lloc pertanyen, a qui estimen i què desitgen, però ell, el nostre heroi, manca de tot això i de nom. Tant podria tenir el teu nom com el meu.
La identitat del personatge està clarament marcada per la pobresa, per la seva família desestructurada i la manca de referents i, d’altra banda, pel seu desig, sensibilitat i imaginació diferents dels de les persones que l’envolten. I finalment, i molt important, pel seu color de pell.
Des del meu punt de vista, el llibre retrata molt bé els conflictes que vivim les persones mestisses, filles d’un pare blanc i un altre no tant. No ets ni blanc ni negre, i sent un nen, tot i que no ho tens molt clar, vas identificant els efectes secundaris dels privilegis racials dels quals un dels teus pares gaudeix i l’altre no.
Com a exemple, les històries que Paps explica als seus fills sobre el seu pare, la seva família i la seva gent. Històries que es basen en allò que els diferencia dels blancs, el que els fa millors. Aquestes històries no són més que formes d’ocupar un espai en el referent dels seus fills, un espai en contraposició al de la seva mare blanca a l’Amèrica blanca hegemònica on viuen. Jo ho veig com la manera de Paps de fer que no oblidin el que el seu color de pell els aporta, i així no el menyspreïn.
“El llibre retrata molt bé els conflictes que vivim les persones mestisses, filles d’un pare blanc i un altre no tant. No ets ni blanc ni negre”
En la història hi ha un punt crític, i és quan Paps abandona la família a causa dels conflictes amb Ma que cada vegada més s’intensifiquen i creen un ambient insostenible d’inestabilitat i tensió permanent. Això fa que Ma assumeixi sola la responsabilitat de mantenir i cuidar la seva família, afegint un pes més a les dificultats emocionals i mentals per les quals ella passa, obligant els nens a madurar abans d’hora. És així com el protagonista rep dos missatges, la mare dient-li que no vol que creixi i el pare dient-li que ja és un home. Pot ser més brillant Justin Torres proposant aquest tipus de conflictes per a un nen que busca la seva identitat?
Aquesta novel·la ha estat un dels llibres que ha canviat la meva vida. Em vaig poder identificar amb el personatge en diversos aspectes, i em va ajudar a reconsiderar els pilars sobre els quals havia construït la meva identitat pel que fa a les meves sensibilitats i com a persona racialitzada i immigrant. Us convido a llegir-la i a viatjar de la mà d’un nen sense nom cap a la vostra pròpia infància, a identificar els privilegis de la vostra família o la seva absència, i a pensar en el que la pell us dona o us treu.
Nosotros los animalesés un llibre de Justin Torres publicada en castellà per l’editorial Random House. La novel·la va ser l’escollida en l’últim club de lectura de l’associació Ram de l’Aigua.
Andrey Montero, escriptor i membre del Ram de l’Aigua. Instagram: @andreymontero.escritor
‘Ofert a les mans, el paradís crema’: Una història sobre la nostàlgia, l’amistat i l’efímer
