‘I encara un cop més’, la novel·la debut de Mar Sifre Rigol. Foto: Joanna Chichelnitzky
“L’Emma i l’Aina són dues noies que es coneixen una nit de festa, de casualitat. Són amigues d’amigues. S’agraden des del primer moment i de seguida connecten. La por, les inseguretats, els vincles fugaços i la falta de comunicació marcaran gran part de la seva relació. Al llarg dels anys, però, es trobaran un cop i un altre, atretes per la necessitat d’aclarir les coses, entendre els seus sentiments i viure’ls.”
I encara un cop més (Lluny del Ramat, 2025) es llegeix com la millor de les novel·les romàntiques: una lectura plena de possibilitats, d’esperança per un final feliç.
“I encara un cop més utilitza l’expectativa, la tensió no resolta entre dos personatges, com un mirall de doble cara que exposa a una generació sencera”
Però la novel·la debut en català de la periodista i directora d’Orgull, Mar Sifre Rigol, en un gest tant literari com extraordinari, transcendeix el seu propi gènere: I encara un cop més utilitza aquesta expectativa, el misteri del will they won’t they (entès com el concepte de la tensió no resolta entre dos personatges), com un mirall de doble cara que exposa a una generació sencera.
I si les situationships, aquelles relacions esporàdiques que “no patiríem si ens diguessin que ja no volen res amb nosaltres”, són les que més ens revelen qui som?
En un món on confonem confusió per tensió romàntica i ansietat per amor, on allò immediat (i, per tant, fàcil i accessible) i allò addictiu van de bracet, I encara un cop més es fa rabiosament actual.
Mar Sifre Rigol, directora d’Orgull i autora de la novel·la ‘I encara un cop més”. Foto: Mireia Puig i Coca
El temps de la novel·la transcorre en un període de sis anys en què les protagonistes es retroben cada bienni. Sifre Rigol atrapa la novel·la en un present constant que ens manté enganxades als millors moments d’una relació casual, accentuats especialment per l’erotisme amb què l’autora relata els seus retrobaments. Però un cop comencen a passar els anys, el temps es converteix en una arma de doble fil: aviat el present etern de la novel·la, com en una de Mercè Rodoreda més que en Gent Normal de Sally Rooney, es desemmascara com un cicle ansiós que mai acaba. La urgència del seu format com a novel·la curta afegeix a aquesta addicció.
El present de I encara un cop més és carn de dubtes i qüestions, des de la falta de comunicació fins a la poligàmia i la precarietat, i Sifre Rigol les navega a través de converses. En una generació on totes som animades a parlar des de la nostra opinió, on l’egopatia sol fer-nos creure que estem connectant, Mar Sifre Rigol sap fer del diàleg un llenguatge nou que encara no hem après a dominar: el de la responsabilitat afectiva.
“En un món on confonem confusió per tensió romàntica i ansietat per amor I encara un cop més es fa rabiosament actual”
L’autora fa un ús intel·ligent de la narració en primera persona, que alterna el punt de vista entre l’Emma i l’Aina. L’el·lipsi és l’arma predilecta de la novel·la, on les accions que canvien una relació sencera les vivim des de fora, amb el familiar misteri d’aquella persona especial que va desaparèixer de les nostres vides de la nit al dia sense raó aparent. L’efecte és xocant: Mar Sifre Rigol aconsegueix pintar un retrat generacional que es viu en primera persona.
“Perquè veig com em mires, com m’has mirat durant aquests anys, que és també el reflex de la meva mirada”, fa anar una de les grans cites de la novel·la. I encara un cop més és millor entesa com un joc de miralls: novel·la romàntica i retrat generacional. Connectar i desconnectar. Ciutat de Barcelona i ciutat de Nàpols. Fins i tot les protagonistes, l’Emma i l’Aina, resulten desconegudes i conegudes alhora: desconegudes com algú que començaríem a conèixer, conegudes com les amigues de tota la vida.
“I encara un cop més és millor entesa com un joc de miralls: novel·la romàntica i retrat generacional. Connectar i desconnectar. Barcelona i Nàpols. Fins i tot les protagonistes, l’Emma i l’Aina, resulten desconegudes i conegudes alhora”
I tu, encara un cop més, tornes a les mateixes formes de connectar esperant que el resultat sigui diferent, perquè has dit a les amigues que “aquest cop” totes dues parleu el “mateix” idioma, és a dir, que no us ho preneu tant “de debò” i sabeu el que teniu, no cal que us ho digueu. Redefiniu els conceptes de la mateixa manera, això creus, no ho saps, però ho creus. Com no hauria de fer-ho si realment busqueu el mateix? Així és com connecta la gent, no?
Perquè si ella et fa sentir d’aquesta manera, que és exactament com esperaves sentir-te, és que és tal com te la imagines.
Perquè et vols agafar una mica més de temps a la idea que, potser, les relacions són com els bons llibres: difícils de no reflectir-s’hi.
Presnetacions de ‘I encara un cop més’
El 12 de juny a les 19 hores a la Llibreria Ona de Barcelona; el 16 de juny a les 19 hores a la Llibreria Parcir de Manresa; el 25 de juny a les 19 hores a la Llibreria Figaflor d’Abrera; el 26 de setembre a les 18:30 hores a la biblioteca de Martorell; i el 29 de setembre a les 18:30 hores a l’Espai Línia de Barcelona.
Naomi Lladó, guionista i persona no-binària
‘I encara un cop més’: el cant a l’amor lèsbic i l’amistat de Mar Sifre Rigol, directora d’Orgull
