Natalia Barraza, de vermell, amb l’equip que va fer possible els quatre gegants de la Lady Gaga. Foto cedida
Quan Lady Gaga va aterrar a Barcelona fa uns dies per oferir el seu concert al Palau Sant Jordi, poca gent es podia imaginar que al seu espectacle hi ballarien quatre gegants de quatre metres d’alçada entre el públic. Encara menys que aquelles figures, concebudes en temps rècord (menys d’una setmana) i nascudes per parts en diversos tallers del districte de Sant Martí, serien obra d’una creadora barcelonina amb arrels argentines i titellaires, amant del teatre d’objectes i la dansa. La responsable d’aquest miracle escènic és la directora i dramaturga Natalia Barraza.
Tot va començar, explica l’artista a Cultura B, amb un encàrrec molt més modest: assessorar una part de la performance de la festa privada per als fans de la cantant, que se celebrava el 30 d’octubre, a la Sala de La Paloma, al Raval. Però de cop, en una de les poques reunions presencials amb amb la producció, li van encarregar la realització dels quatre gegants. A menys d’una setmana de l’esdeveniment, li van demanar tot el projecte des de zero: disseny i construcció. “Vaig tancar els ulls uns segons i vaig dir que sí”, recorda. L’equip de Gaga volia els gegants a la festa com a homenatge a la cultura catalana.
Procés de creació de l’estructura d’una de les gegantes, rapidesa, lleugeresa i bona qualitat tot en un encàrrec. Foto cedida
Tres tallers, una bicicleta i una setmana de bogeria creativa
Aleshores va començar la cursa. En menys de 24 hores, la Natalia ja havia reunit i coordinat tot el seu equip d’artesans, seguint instruccions constants en anglès de Kris Moran i Martin Duffy, de l’equip de Gaga. Per sort del destí, tots els tallers eren a pocs minuts de casa seva, al districte de Sant Martí, així que Barraza es va passar tota la setmana damunt la seva bicicleta, coordinant-los, supervisant-los i donant forma a tot el projecte, sense descans. “Semblava que algú hagués escrit un guió perfecte: tothom era a prop, tothom va dir que sí, tothom va treballar amb una entrega absoluta.”
Barraza va formar tres equips que van treballar a contrarellotge: a les estructures, que havien de ser extraordinàriament lleugeres perquè els ballarins (no geganters experts) les poguessin fer ballar, hi havia Luis Rodríguez, Juan Carmona i Mariano Cervini; les màscares i capgrossos, la part dels caps i les faccions (la part més delicada i escultòrica), era a càrrec de Betty Cau; i el vestuari de Mónica de la Paz i Carla Saavedra.
Procés de creació dels vestits dels quatre gegants, un repte que pocs sastres poden assumir. Foto cedida
“Havia d’anar prenent mil decisions diàries, totes encertades. No hi havia marge d’error. No podia dubtar”, recorda amb adrenalina. També explica que va adoptar una actitud positiva i de confiança en el seu equip, i en el seu vagatge cultural: l’essència titellaire i el fet d’haver fet tots els papers de l’auca dins del món de les arts escèniques. Però aquesta aventura no se l’esperava: fer uns gegants en menys d’una setmana per a una gran estrella del pop internacional.
Un bagatge cultural clau per un repte com aquest
Nascuda a Buenos Aires, va créixer en una casa-taller en plena explosió cultural postdictadura. Els seus pares, fundadors d’una reconeguda companyia de titelles argentina, vivien envoltats d’artistes i eines. “Podrien arribar a fer un titella de qualsevol objecte: d’un llibre, d’un trosset de tela…”, explica Barraza. A Barcelona, on viu des de fa vint-i-tres anys, forma part d’Antigua i Barbuda, companyia coneguda pels seus titelles gegants i mecanismes espectaculars (inspirats en la mítica companyia Royal de Luxe), com el dedicat al Floquet de Neu, una ballarina de cinc metres, un cavall de ferro que participa en la Cavalcada de Reis de Barcelona, i moltes altres figures que han recorregut Catalunya i fins i tot han arribat a Singapur. “No m’espantava treballar amb figures de grans dimensions. Forma part de la meva medul·la escènica.”, reflexiona Barraza.
L’artista Natalia Barraza prepara els gegants per a la seva actuació a la Sala de La Paloma. Foto cedida
Els productors de Gaga van donar a la Natàlia només quatre imatges de referència. La resta depenia de la seva interpretació artística. Els personatges que es van crear es van dividir en dues parelles cromàtiques: uns de tons més clars i els altres més foscos. La primera parella, Mayhem (alter ego de Gaga) i Zombie Boy (amic personal de Gaga, que va morir fa uns anys), estava vinculada a l’univers emocional de la cantant; i la segona, la calavera vermella i el fantasma, feia una al·lusió a la festa de Halloween, que també se celebrava aquells dies. Els quatre personatges es van fer seguint els diferents paràmetres: havien de ser efímers, només per a la festa, però havien de ser resistents, de qualitat i ser tot un homenatge a l’univers de la cantant.
L’arribada al Palau Sant Jordi
Després d’una setmana de bogeria creativa, els gegants van arribar a La Paloma. Repte aconseguit. L’entrada de les figures a la sala de festes va ser apoteòsica, no va ser fàcil fer-los arribar en un camió de grans dimensions, pels carrers del Raval: “Eren les nou del matí i una vintena de persones de l’equip ja cridaven a fora ‘Arriben els gegants!”.
Entrada dels gegants a la Sala la Paloma on van ser preparats per a la seva actuació. Foto cedida
A la festa, el públic va quedar bocabadat amb ells, l’equip de Gaga també, i la mateixa Gaga (que va aparèixer per sorpresa a la celebració) també se’n va enamorar. L’endemà, quan l’equip de producció es disposava a emportar-se’ls a destruir-los, tal com establia el contracte, es va tornar a capgirar tot: “La Gaga els vol. Els vol demà al Palau Sant Jordi”. La Natalia encara s’emociona recordant-ho. “Era inimaginable. Un honor que una cosa tan artesanal i local arribés a un escenari tan immens”.
Un homenatge a Catalunya, terra d’acollida i al seu pare
Per a ella, el projecte ja tenia un significat íntim abans fins i tot que els gegants arribessin al Palau Sant Jordi. “Aquests gegants els vaig dedicar al meu pare. Va morir fa dos anys. Era el titellaire estrella de la nostra família”. El fet que tot passés durant Tots Sants va convertir el procés en un ritual personal. I com a argentina que fa més de vint anys que viu a Barcelona, construir gegants va ser també un acte de reconeixement cap a la terra que l’ha acollit. “Els gegants són un símbol molt català, i veure la reacció del públic amb ells… Va ser molt emocionant, tot un regal”.
Els quatre gegants de la Lady Gaga durant el seu concert al Palau Sant Jordi, per sorpresa. Foto cedida
Després del concert del 31, els gegants de la Gaga van ser finalment destruïts amb documentació fotogràfica, tal com exigia el contracte de la productora. “Va ser trist, però ja havia fet el meu dol. Formava part d’aquesta bogeria. Havien nascut per existir només per la festa, és el que vam signar”, relata.
La cultura gegantera al centre de l’atenció mediàtica
La Natalia no sap si farà més gegants. Però sí que té clar que aquesta aventura marca un abans i un després en la seva carrera artística, i espera que després d’aquesta gesta gegantera la cultura catalana l’inclogui més en les seves festes i produccions, i que no hagi de venir “una empresa de fora” a contractar-la per fer coses a Catalunya.
Els quatre gegants de la Gaga a la Sala de la Paloma de Barcelona. Foto cedida
Potser aquests gegants efímers tindran una vida més llarga del que es preveia. No perquè hagin sobreviscut físicament amb un indult, tal com passa a les Falles, sinó perquè aquests Little Monsters (que de petits no n’han tingut res) han estat tot un homenatge a la cultura gegantera de casa nostra, una cultura que sovint queda relegada i que ha pogut participar, només per uns instants, de la bogeria de la Gaga.
Gegants i drag: així va ser la festa privada de Lady Gaga a Barcelona
