Bloc de pisos de la cooperativa La Morada a Nou Barris. Foto: Aina Martí / ACN
Els dotze pisos de La Morada, la primera cooperativa feminista i de sexualitat dissident d’habitatge en cessió d’ús a Catalunya, s’han inaugurat aquest diumenge a Nou Barris. Els impulsors han defensat que la iniciativa és una alternativa al model patriarcal, que relega les feines de cures a les dones, i és per això que s’han construït des d’una perspectiva de gènere i LGTBI+.
Centenars de persones han acudit a l’acte de presentació de la iniciativa impulsada per la cooperativa La Morada. L’edifici , que té un pressupost d’execució d’1,9 milions d’euros, s’ha construït sobre un sòl privat cedit per la Fundació Dinamo i ha estat finançat per les aportacions dels 89 socis, d’un crèdit cooperatiu de l’entitat COP57 i d’ajuts de les administracions.
“El model familiar nuclear està esgotat”, assegura Míriam Solà, sòcia de la cooperativa de la Morada. El bloc de pisos se situa a la plaça de les Dones de Nou Barris i al costat de la cooperativa Cirerers. Els espais, dissenyats per la cooperativa d’arquitectes Lacol, estan concebuts per ser oberts, segurs i comunitaris i “per acollir les necessitats que no es troben en l’habitatge convencional”.
“No és un només una casa, és la creació d’alternativa al model de vida i convivència lluny del que ens ofereix el sistema patriarcal”, ha coincidit una de les habitants de la cooperativa, Sílvia Merino, en els parlaments de l’acte de presentació.
Un dels pisos de la cooperativa La Morada a Nou Barris. Foto: Aina Martí / ACN
Gran part del finançament de l’edifici l’ha aportat la cooperativa de serveis financers COP57, amb 1.475.000 euros. Les sòcies habitants van aportar una entrada d’entre 25.000 i 30.000 euros i pagaran mensualment. Les dotze ocupants de la casa defensen que es tracta d’una manera d’accedir a l’habitatge “molt més accessible que la compra i el lloguer”, ja que la quota mensual que pagaran no canviarà i té una “garantia de permanència” perquè la cessió d’ús del sòl és de 60 anys.
“És de les poques cooperatives d’habitatge de Catalunya que posa fre a l’especulació, treu sòl del mercat privat i ho torna en un ús social”, ha dit Solà, que ha afirmat que els dotze pisos estan qualificats com a habitatges de protecció oficial.
L’edifici compta amb espais comuns com ara una cuina, una bugaderia o un espai per a treballar o fer feines creatives. A la planta baixa també hi ha un espai disponible per lloguer, pensat per un projecte d’economia social.
Pel que fa als pisos, les portes dels pisos són de vidre i la cuina és el primer que es veu. “Buscàvem trencar la tipologia habitacional convencional, formada per cuines tancades i habitacions establertes. Per això posem la cuina al centre, oberta i molt visible”, ha explicat Lluc Hernández, arquitecte de Lacol.
L’origen de la iniciativa
El projecte de crear una cooperativa feminista per una comunitat sexualment dissident va començar a caminar fa sis anys, el 2018, quan la Fundació Dinamo va comprar el solar el 2018. La Morada va guanyar la convocatòria oberta per explotar el sòl i fer-hi una cooperativa un any després.
“El gènere constitueix un factor que condiciona les oportunitats financeres de les dones, per la bretxa salarial i la feminització de la pobresa”, ha afirmat Marion Guillón, representant de COP57.
A més, La Dinamo ha fet un préstec de 225.000 per la iniciativa. Aquest projecte ha rebut ajuts de l’Agència d’Habitatge de Catalunya per valor de 343.400 euros, de l’Ajuntament de Barcelona de 45.000 i 40.400 més de l’ICAEN.
Amb tot, els impulsors de la casa cooperativa han lamentat que no s’aposti més per fer més accessible el model cooperatiu a les persones més vulnerables. L’increment dels costos de la construcció han impactat en el projecte, que és més petit que les cooperatives que es fan habitualment, de més de 30 pisos. “Els increments dels preus de les promocions d’aquest tipus van molt ajustades per fer assequible aquest tipus de model. Qualsevol desviació econòmica té un impacte molt important en la futura vida d’aquestes usuàries”, ha dit Lluc.
Quan t’agredeixen per ser ‘diferent’: el creixement de denúncies d’LGTBI-fòbia a l’àrea metropolitana
