“Estic molt còmode dient que soc bisexual. Tant de bo tothom se senti com jo respecte a l’orientació sexual”, explica el Mario, de 21 anys. Aquesta és la tònica general amb relació als testimonis entrevistats: ser bisexual no és problemàtic, sinó més aviat un motiu de celebració. Les estadístiques dels últims anys demostren que el percentatge de persones bisexuals ha augmentat, especialment en la franja de les persones més joves, amb xifres molt més altes que les de l’homosexualitat.
Al voltant d’un de cada cinc joves és bisexual a l’estat espanyol
El 23,6% del jovent entre 18 i 25 anys es declara bisexual a l’estat espanyol, segons l’estudi sobre relacions sexuals i de parella del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) del gener de 2025. Una xifra semblant a l’enquesta del 2021 sobre salut i drets sexuals reproductius a Barcelona de l’Agència de Salut Pública i el Consorci Sanitari de Barcelona. En aquest cas, es va fer a alumnes d’entre 13 i 19 anys, i les respostes se separaven també per gènere: el 34,7% de les noies i el 8,7% dels nois declaraven sentir atracció pel mateix sexe i pel contrari. La mitjana entre els dos percentatges és del 21,7%. Tot plegat indicaria que al voltant d’un de cada cinc joves és bisexual.
Bi / bisexual: Persona que sent atracció sexual i/o romàntica cap a homes, dones o persones d’altres gèneres.
La Mireia, de 26 anys, va sortir de l’armari com a bisexual amb 19 anys. Assegura que durant l’adolescència ni tan sols sabia que existia la bisexualitat: “Per mi, només es podia ser gai, lesbiana o heterosexual, que era allò estàndard. Quan vaig entendre el que m’estava passant se’m va obrir un ventall de possibilitats”; fins llavors, s’ho negava. Quan va dir als amics que era bisexual, els va fer seure per comunicar-los-ho: “Vaig sortir de l’armari com a tal”.
En el cas de la Laia, de 21 anys, va començar a ser conscient de la seva bisexualitat amb 14, però no ho va verbalitzar fins als 15. Amb tot, mentre tenia dubtes, ho havia comentat amb algunes de les seves amigues.
Per la seva banda, el Mario va saber que era bisexual amb 17 anys. “Vaig tenir bastants dubtes, però vaig començar a explicar-ho als meus amics. Em sentia molt segur”, narra. En el seu cas, el fet de tenir un parell d’amigues bisexuals el va ajudar a adonar-se’n i a fer el pas d’obrir-se amb naturalitat. D’alguna manera, han sigut les seves referents, com també ho va ser Pandarina, una streamer —persona que retransmet en directe per internet— que segueix des de fa temps i que parla obertament de la seva bisexualitat i de temes del col·lectiu LGTBI+. De fet, el Mario recorda veure un vídeo de Pandarina mentre es maquillava on explicava com havia confirmat que era bisexual. La naturalitat amb què narrava l’anècdota va contribuir a la normalització.
Mario: “Estic molt còmode dient que soc bisexual. Tant de bo tothom se senti com jo respecte a l’orientació sexual”
La primera referent bisexual de la Mireia també arriba del món de les xarxes i internet. En el seu cas, va ser Dulceida. “Una amiga em va dir que una influencer molt guapa i femenina havia fet un vídeo dient que era bisexual i que tenia nòvia. Vaig començar a seguir-la i parlava sempre d’ella. Jo pensava: ‘Tinc opcions, em poden agradar tant els homes com les dones’”. Però fins que no va tenir referents o un entorn que validés la possibilitat de ser bisexual, “ni tan sols sabia què volia dir. No era una opció”, declara.
Quelcom semblant a allò que pensava el Mario: “Jo tenia molt estandarditzat que el més ‘normal’ era ser hetero”. De fet, la Laia comenta: “El primer cop que em va començar a agradar una noia no acabava d’entendre què em passava perquè sabia que també m’agradaven els nois. No sabia si era amor d’amigues o si m’estava agradant”.
Però un cop passat aquest impàs estrany de no acabar d’entendre’s, tots tres coincideixen en la tranquil·litat i la felicitat que els dona ser qui són, ser bisexuals. Tal com expressa a l’inici d’aquest reportatge, quan el Mario va assumir la seva sexualitat, va passar a sentir-se molt còmode dient que és bisexual: “Tant de bo tothom se senti com jo respecte a l’orientació sexual”.
La Laia manifesta que, per a ella, “la sexualitat és superfluida”. I, tot i que entén que posar etiquetes és necessari, no hi està massa a favor. Per a ella és molt positiu que et pugui agradar algú “sense cap límit de gènere, ni de sexe, ni de res”.
Mireia: “M’encanta ser bisexual i n’estic orgullosa. Que guai que m’agradin tant els homes, com les dones, com altres gèneres i que pugui ser capaç d’enamorar-m’hi”
La Mireia té un punt de vista molt semblant. “M’encanta ser bisexual i n’estic orgullosa. Que guai que m’agradin tant els homes, com les dones, com altres gèneres i que pugui ser capaç d’enamorar-m’hi”.
Però inclús per a elles, amb una experiència positiva respecte a la bisexualitat, no sempre tot ha sigut flors i violes. L’entorn majoritari de la Mireia sap que és bisexual —excepte algunes persones de la feina, on prefereix evitar parlar de la seva vida privada en general— i ho viu sense problemes, però la realitat és que amb la seva mare sí que ha tingut algun conflicte, que no s’ha acabat de tancar ara per ara.
Amb 19 anys, la Laia tenia un nòvio que, quan li va dir que era bisexual, li va respondre: “Però si estàs sortint amb mi, no et poden agradar les noies”
“La meva mare em va dir que preferiria que jo anés amb nois. Crec que accepta el fet que sigui bisexual, però té por del que pugui pensar la gent. Sé que vol la meva felicitat, però és estrany. A casa és una mica tabú”, relata la Mireia. Això no li ha fet deixar de viure la bisexualitat amb normalitat, però li sap greu que la seva mare ho vegi així.
La negació o el qüestionament poden fer que algú dubti o que fins i tot torni a l’armari. Va ser el que li va passar a la Laia durant una època. Amb 19 anys, tenia un nòvio que, quan li va dir que era bisexual, li va respondre: “Però si estàs sortint amb mi, no et poden agradar les noies”. Malauradament, en algun moment es va acabar creient aquesta narrativa i durant aquella relació la Laia va passar a denominar-se heterosexual. “Influeix molt la invalidació”, declara.
Maria Rodó-Zárate, coordinadora del Grup d’Investigació en Gènere i Desigualtats de la Universitat Pompeu Fabra, explica que l’experiència bisexual té complexitats pròpies, entre altres coses perquè “estàs al mig i això vol dir que no ets enlloc, cosa que genera moltes tensions”. I lamenta: “És una de les sigles del col·lectiu que més s’ha arraconat. Ni la recerca ni la representació audiovisual correspon al gruix de persones que es declara bisexual”.
Una de les conseqüències de la “minorització del col·lectiu bisexual”, tal com defineix Rodó-Zárate, és que la manca d’estudis fa que sigui difícil investigar sobre el tema: “Ens falta profunditzar-hi, no tenim dades sobre identitat de gènere, educació, classe social o altres temes. Ens hem de posar les piles, el món va cap aquí”.
Maria Rodó-Zárate: “És una de les sigles del col·lectiu que més s’ha arraconat. Ni la recerca ni la representació audiovisual correspon al gruix de persones que es declara bisexual”
Amb tot, Maria Rodó-Zárate vol fer un apunt, perquè tot i que les xifres més elevades són les de la generació menys gran, la realitat és que “abans, també hi havia moltes menys persones millennials —gent nascuda entre el 1981 i el 1996— que fossin bisexuals. La tendència general afecta tota la societat”.
Pel que fa als motius de l’augment de la bisexualitat, especialment entre el jovent, Rodó-Zárate té diverses respostes. Per una banda, tot i que encara hi hagi discriminació, els nivells d’acceptació són més elevats que en altres èpoques. Això fa que el jovent “no senti la necessitat de ser part d’un grup fix per sobreviure”, explica. De fet, s’adhereixen a categories menys fixes. D’alguna manera té a veure amb el que comentava la Laia, per exemple, sobre el fet que entenia la sexualitat com a “superfluida”.
Vivim en una època i un context en què ser bisexual passa a ser una possibilitat i no té conseqüències vitals, la qual cosa fa que molta més gent pugui viure-ho amb normalitat
Per altra banda, Maria Rodó-Zárate manté que el “moment històric ho és tot” i que “la sexualitat és culturalment construïda”. Vivim en una època i un context en què ser bisexual passa a ser una possibilitat i no té conseqüències vitals, la qual cosa fa que molta més gent pugui viure-ho amb normalitat i sense inconvenients de cap mena.
Una altra diferència a l’hora de viure la sexualitat, i la bisexualitat, entre millennials i generació Z —els testimonis entrevistats per aquest reportatge pertanyen a aquesta última— és pel que fa a l’entorn i als referents. “Per a la gent més jove, aquestes qüestions es parlen d’una altra manera. La bisexualitat està a sobre de la taula i per tot arreu, cosa que per a generacions més grans pot ser que els vingui molt de nou”, declara.
Maria Rodó-Zárate: “Una de cada tres dones d’extrema esquerra es defineix com a bisexual. Les dones bisexuals són el grup una mica més d’esquerres que hi ha, en general”
Un punt clau a tenir en compte per entendre la naturalitat amb què cada cop més es viuen les orientacions sexuals és el paper del feminisme. El Mario expressa sense dubtar-ho que “el feminisme ens ha obert el camí”. De fet, tant ell com les altres dues testimonis s’autodenominen feministes. La Mireia expressa que “el feminisme et dona més informació, llibertat i possibilitats”, i aquesta és una de les connexions que troba amb la bisexualitat.
El 2024, la UPF i la Universitat de Toronto van realitzar un estudi, encapçalat per Maria Rodó-Zárate, que abordava la relació entre la ideologia i la identitat sexual en les noves generacions. Rodó-Zárate explica que en ell es veia “que les persones que s’identificaven com a bisexuals, sobretot les noies, tenien clares posicions feministes i d’esquerres. Una de cada tres dones d’extrema esquerra es defineix com a bisexual. Les dones bisexuals són el grup una mica més d’esquerres que hi ha, en general”.
Laia: “Ser dona i bisexual fa que siguis més conscient de la importància de lluitar i de les opressions que pateixes”
Rodó-Zárate llança la pregunta: “Són persones d’esquerres que, pel fet de ser-ho, entenen la seva sexualitat d’una manera concreta, l’exploren més lliurement i s’acaben identificant com a bisexuals, o és al revés? És a dir, són persones bisexuals que per la seva orientació acaben assimilant-se a postures d’esquerres? Les dades ens diuen que és una mica totes dues coses”. La Laia, per la seva banda, opina que “ser dona i bisexual fa que siguis més conscient de la importància de lluitar i de les opressions que pateixes”.
Pel que fa a la ideologia de les persones bisexuals, en una escala del 0 al 10 —el 0 és la dreta, i el 10, l’esquerra—, els tres testimonis s’han posicionat entre el 7 i el 10. És a dir, d’esquerra i d’extrema esquerra. Evidentment, es tracta d’una mostra minúscula de tres persones bisexuals d’entre 21 i 26 anys, però que es manté en la tònica de l’estudi de la UPF encapçalat per Rodó-Zárate.
Les estadístiques dels últims anys demostren que el percentatge de persones bisexuals ha augmentat, especialment en la franja de les persones més joves
Per acabar el reportatge, Maria Rodó-Zárate ha volgut remarcar un fet que li preocupa i que lamenta. Dins de la reflexió sobre la bisexualitat i les investigacions que duu a terme amb el seu equip, diversos enquestats han expressat que “un dels pitjors llocs per a les persones bisexuals és el col·lectiu LGTBI+”. I afegeix: “Com a col·lectiu no ens ho podem permetre. Hi ha molta feina a fer”. Sovint és d’un dels àmbits dels quals les persones bi més es queixen, també perquè esperen que la comunitat LGTBI+ sigui un espai segur i poder rebre’n suport, però desgraciadament no sempre és així.
Ser asexual en una societat hipersexualitzada
