Bàrbara Ramajo amb els llibres Fantalogías y Genealogías lesbianas i La transfòbia no és feminista. Foto: cedida
Bàrbara Ramajo és activista de Bollos en Teoria, l’espai lesbofeminista de Ca la Dona, i enguany publica dos llibres. Com a autora, La transfòbia no és feminista (Prole, 2026), que recull el debat col·lectiu que va tenir lloc durant l’escola feminista del 2022 de Ca la Dona i que defensa els posicionaments del feminisme transinclusiu. Com a editora, és la responsable de Fantalogías y Genealogías lesbianas (Icaria, 2026), una antologia d’articles i textos lesbofeministes que aprofundeix en els debats del moviment.
“Era molt interessant poder aprofundir en les genealogies lesbiano-feministes per demostrar que sempre hi ha hagut diversos fantasmes que ens han acompanyat”
Com va sorgir el llibre Fantalogías y Genealogías lesbianas?
Fantalogías y Genealogías lesbianas és més que un llibre, és un acte d’activisme per continuar lesbianitzant el món, que és el que faig des de fa uns anyets. Aquest seria la segona part d’un altre llibre que vaig publicar, que es troba online, titulat Lesbianismo, antirracismo y espectralización en el movimiento feminista. Voces en diálogo abierto. En ell hi havia les traduccions de diversos articles, però me’n quedaven d’altres per traduir. Trobo que era molt interessant poder aprofundir en les genealogies lesbiano-feministes per demostrar que sempre hi ha hagut diversos fantasmes que ens han acompanyat, com el racial, el trans o el lesbià. La teoria feminista té un deute amb la teoria lesbiana i un dels objectius del llibre és posar això sobre la taula.
“La teoria feminista té un deute amb la teoria lesbiana”
Per què és important aglutinar textos del lesbofeminisme, tal com has fet al llibre?
Primer és important entendre que de lesbianismes, com de feminismes, n’hi ha molts. I des de sempre hem estat problematitzant la pluralitat de pensament de la teoria i l’activisme lesbià. Ho volia demostrar recuperant textos de pensadores reconegudes, però també d’altres que no ho són tant. Volia posar-les a totes en un mateix volum.
“És important entendre que de lesbianismes, com de feminismes, n’hi ha molts”
Tu que formes part de Bollos en teoria, l’espai lesbofeminista de Ca la Dona, en quin punt creus que està el lesbofeminisme actualment?
Crec que de lesbianes, haberlas, haylas, que diríem en castellà. Penso que el lesbofeminisme està en un bon moment, però no se’ns veu, que és una característica de les lesbianes. Fem moltes coses, però amb modèstia. Les lesbianes funcionem molt bé en l’àmbit privat, fora de la llum pública. I el fet que no se’ns vagi en públic, no vol dir que no fem coses. En podríem fer més, però jo estic contenta.
“El lesbofeminisme està en un bon moment, però no se’ns veu, que és una característica de les lesbianes”
Passem al llibre de La transfòbia no és feminista. Per què vas decidir donar-li aquest títol?
No va ser gens casual posar com a títol La transfòbia no és feminista, és clar. El llibre respon al meu pensament, però recull el debat col·lectiu que va sortir de l’escola feminista de l’estiu del 2022 a Ca la Dona. Aquest títol ve de la sorpresa i la incomprensió que tenim amb el fet que, de sobte, moltes dones que coneixíem i que ens han acompanyat en la lluita feminista, algunes d’elles lesbianofeministes, han comprat el discurs d’odi trànsfob de la dreta. Encara no comprenem com és possible que aquest discurs pugui estar calant en les files feministes. Per això el llibre és una eina que sistematitza com es formen aquests discursos d’odi trànsfobs, i com desmuntar-los.
“Encara no comprenem com és possible que el discurs trànsfob pugui estar calant en les files feministes”
Heu tingut conflictes amb altres militants feministes per afirmar que la transfòbia no és feminista?
Sí, i tant. De fet, a la mateixa escola feminista del 2022 l’edifici de Ca la Dona va ser atacat. I van contra Ca la Dona, pel que és —un lloc segur de dones, també lesbianes i trans—, però també pel que pensem —que el feminisme és plural.
“Van contra Ca la Dona, pel que és —un lloc segur de dones, també lesbianes i trans—, però també pel que pensem —que el feminisme és plural”
Tot i la transfòbia latent en alguns sectors del feminisme, crec que el moviment feminista no és majoritàriament trànsfob. Què en penses?
És així com dius. Aquí a Catalunya el moviment feminista històric no és trànsfob. Això és un tema importat el 2019 a partir d’unes jornades a la Corunya i la famosa ponència d’Anna Prats sobre “l’apropiació de les lesbianes” i “contra l’esborrament de les dones”. És aquí quan el discurs trànsfob entra en el feminisme. Per sort, a Catalunya les dones lesbianes i les dones trans han format part del moviment feminista, com a mínim, des del 1993. Però també des d’abans.
Carlos Barea: “S’intenta retratar que les persones LGTBI+ hem sortit com bolets i llibres com ‘Rebeldes del deseo’ demostren que sempre hi hem sigut”
