El debat el va organitzar el Grup de Treball d’Antiracisme del PSC a la seu del partit del carrer Consell de Cent. Foto: Àlex Mendoza
Prop d’una cinquantena de persones van assistir ahir en un debat sobre l’impacte dels discursos racistes i autoritaris del govern dels Estats Units arreu del món i, especialment, als barris de Barcelona, organitzat per la Federació de Barcelona del PSC en col·laboració amb el Grup de Treball d’Antiracisme del partit a la seu del carrer Consell de Cent.
El debat va centrar-se en dues òptiques: per una banda, el diagnòstic del perquè de l’expansió i la penetració dels discursos xenòfobs i racistes arreu del món –amb el cas paradigmàtic de l’administració de Donald Trump– i, per l’altra, les possibilitats i els mecanismes per combatre aquests discursos des dels mateixos barris com a unitats locals de construcció social.
La conversa va estar moderada per la secretària d’antiracisme del PSC, Tenzul Zamora, i hi van participar el president del grup parlamentari socialista, Ferran Pedret; la comissionada de Relacions ciutadanes i diversitat cultural de Barcelona –i propera regidora en substitució de Lluís Rabell–, Sara Belbeida; i el director del Fons Català de Cooperació, Oliver Peña. Durant la trobada va fer-se palesa la preocupació pel creixement i la penetració dels discursos d’odi arreu del món i la seva entrada a la ciutat.
Per què creixen els discursos d’odi?
Per a Pedret, una de les claus de tot plegat és la manca d’una visió positiva del futur. El desencís de la societat i la incapacitat de projectar un futur millor porten a una distorsió dels valors democràtics i a la creació d’una visió utòpica del passat, i això, segons Pedret, permet que els discursos més extrems treguin profit del malestar social que comporta no veure una millora de les condicions de vida a l’horitzó. En aquesta línia, Zamora va assenyalar que la manera en què els joves consumeixen la informació també ajuda a fer créixer notícies falses. “S’ha creat un sistema paral·lel a les xarxes socials on sembla que la mentida és la veritat, i els joves estan construint la seva visió del món des d’un algoritme que els condiciona cap a una visió molt reaccionària”, reflexionava ella.
Ferran Pedret: “Un projecte social de progrés per a tothom no pot funcionar si no hi ha la confiança d’una gran part de la societat que el futur serà millor”
El cas dels Estats Units ha estat un bon exemple de la velocitat de l’expansió d’aquests discursos i de la rapidesa amb què poden arribar a transformar la realitat social de tot un estat. Peña va recordar, precisament, la seva experiència vivint al país nord-americà durant l’època del president Obama i la degradació de la qualitat democràtica que hi ha hagut sota el mandat de Trump i les seves polítiques xenòfobes i autoritàries. “És evident que hi ha hagut un canvi cap a pitjor, d’una societat oberta, respectuosa i orgullosa de la seva diversitat cap a una societat que viu sota la política de la por i de l’odi. I és un mirall, no ens podem despistar”, va advertir Peña.
La secretària d’antiracisme del PSC, Tenzul Zamora; el president del grup parlamentari socialista, Ferran Pedret; la comissionada de Relacions ciutadanes i diversitat cultural de Barcelona –i propera regidora en substitució de Lluís Rabell–, Sara Belbeida; i el director del Fons Català de Cooperació, Oliver Peña. Foto: Àlex Mendoza
La secretària d’antiracisme del PSC, Tenzul Zamora; el president del grup parlamentari socialista, Ferran Pedret; la comissionada de Relacions ciutadanes i diversitat cultural de Barcelona –i propera regidora en substitució de Lluís Rabell–, Sara Belbeida; i el director del Fons Català de Cooperació, Oliver Peña. Foto: Àlex Mendoza
Es poden combatre efectivament els discursos racistes i xenòfobs?
Tots els participants en el debat hi van estar d’acord: hi ha mecanismes per combatre els discursos d’odi i, fins i tot, per revertir situacions tan greus com la que es viu darrerament als Estats Units. “La situació no és irreversible. Primer cal una decisió individual de no deixar-se emportar per l’onada i resistir-se a fer el joc als discursos de l’extrema dreta”, va argumentar Pedret, afegint que “també cal construir bones polítiques públiques que permetin remoure les causes dels malestars socials dels quals s’aprofiten les dretes per escampar aquests discursos”.
Oliver Peña: “Els barris són el primer front on ha de començar la pedagogia sobre la societat que volem construir”
En aquest sentit, el director del Fons Català de Cooperació va remarcar la importància de la construcció d’espais solidaris des dels mateixos barris de les ciutats: “Els barris són el primer front on ha de començar la pedagogia sobre la societat que volem construir, i és a través de la solidaritat dels veïns i veïnes que serem capaços de posar els mitjans per transformar realitats en altres llocs i construir tots plegats un món millor”. De fet, per a Sara Belbeida, els barris hi tenen molt a dir: “La convivència a Barcelona és més bona i forta que el soroll que es pretén fer als entorns digitals. Si no expliquem que la diversitat és una fortalesa, algú explicarà que és una amenaça”.
Recuperar la il·lusió
Els oradors van coincidir en la importància d’abordar els temes crítics per a la societat des d’un realisme optimista, així com no fugir dels debats, per més complicats que siguin, per no perdre espais de discussió i de creació de narratives. “Un projecte social de progrés per a tothom no pot funcionar si no hi ha la confiança d’una gran part de la societat que el futur serà millor”, valorava Pedret.
Tenzul Zamora: “Els joves estan construint la seva visió del món des d’un algoritme que els condiciona cap a una visió molt reaccionària”
Aquests temes passen per tots els àmbits que afecten les societats, des del canvi climàtic fins a la seguretat als carrers. “S’ha fet un ús expansiu de la seguretat per justificar el racisme, i això és perillós”, va puntualitzar Peña, que va remarcar la importància de trencar estereotips i discursos d’odi des del mateix dia a dia de les persones. “S’ha de transmetre una altra visió del món; una de més il·lusionant. El simple fet de canviar-li la percepció a una persona en una sala ja suma. D’aquesta manera començarem a construir un moviment en cadena que serà imparable”, va concloure.
