El 19 de febrer commemorem el Dia Internacional contra l’LGBTI-fòbia en l’Esport. No és només una data al calendari; és un recordatori que l’esport, que hauria de ser un espai de joc net, de superació i de comunitat, encara no és segur per a totes les persones.
I aquesta és la qüestió de fons: l’esport ha de ser un espai segur. Segur per competir, segur per créixer, segur per estimar i segur per ser.
“Les persones trans tenen una participació significativament inferior en l’esport a causa de barreres com la discriminació i la manca d’entorns inclusius”
Fa pocs dies, un àrbitre va demanar matrimoni a la seva parella a la prèvia d’un partit. El que hauria d’haver estat un moment de celebració es va transformar posteriorment en una agressió violenta al jardí de casa seva. Aquest fet ens recorda que, per a moltes persones LGBTI+, l’espai esportiu, i el que l’envolta, encara no és un entorn segur. Mostrar afecte no pot comportar riscos. Estimar no pot ser motiu de violència.
“Moltes persones trans abandonen la pràctica esportiva quan fan pública la seva identitat”
Les persones trans tenen una participació significativament inferior en l’esport a causa de barreres com la discriminació i la manca d’entorns inclusius, una tendència que s’observa en diversos estudis internacionals sobre la pràctica esportiva. Moltes d’aquestes persones abandonen la pràctica esportiva quan fan pública la seva identitat. Quan això passa, no és l’esport el que falla només a una persona; és el sistema el que falla a la diversitat.
“Garantir que l’esport sigui un espai segur és també una manera de defensar la democràcia”
A Catalunya disposem d’eines concretes d’acompanyament i denúncia. La xarxa SAI LGBTI+ ofereix atenció propera, suport psicològic i assessorament arreu del territori. L’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació (OITND) actua davant vulneracions de drets i situacions discriminatòries. Aquests recursos són fonamentals perquè cap agressió quedi invisibilitzada i perquè les víctimes no hagin d’afrontar soles el procés de denúncia i reparació.
“Cal reforçar els protocols contra l’LGBTI-fòbia, garantir formació específica, actuar amb contundència davant qualsevol agressió i enviar un missatge inequívoc de protecció”
Però no ens podem conformar amb reaccionar. Hem de prevenir. En un moment en què l’extrema dreta intenta convertir les persones LGBTI+ en objecte de confrontació política, no n’hi ha prou amb haver estat pioners: cal valentia, avui. Garantir que l’esport sigui un espai segur és també una manera de defensar la democràcia.
“Si l’odi intenta ocupar espais, nosaltres hem de blindar-los amb drets”
L’esport és salut, és cohesió, és comunitat. Quan una criatura deixa un equip perquè pateix burles al vestidor; quan una dona trans és qüestionada pel simple fet de voler competir, o quan un àrbitre és apallissat per haver expressat el seu amor; en tots els casos, el missatge és devastador. I aquest missatge no el podem normalitzar.
“Si alguns volen fer de l’esport un terreny d’exclusió, nosaltres el reivindiquem com a espai segur per a totes les persones”
Aquest 19 de febrer fem una crida clara: cal reforçar els protocols contra l’LGBTI-fòbia, garantir formació específica, actuar amb contundència davant qualsevol agressió i enviar un missatge inequívoc de protecció. La seguretat no és un privilegi, és una condició mínima.
“En l’esport, com en la societat que volem construir, ningú no ha de tenir por de ser qui és”
Si l’odi intenta ocupar espais, nosaltres hem de blindar-los amb drets. Si alguns volen fer de l’esport un terreny d’exclusió, nosaltres el reivindiquem com a espai segur per a totes les persones.
Perquè en l’esport, com en la societat que volem construir, ningú no ha de tenir por de ser qui és.
Alberto Lacasta Huelin, director general de Polítiques Públiques LGBTI+ del Departament d’Igualtat i Feminisme
Agredeixen a casa seva l’àrbitre alemany que va demanar matrimoni al seu nòvio a l’estadi del Colònia
