És molt suada la frase “vivim en un temps accelerat”, però com a persones preocupades per la realitat i el context que ens ha tocat habitar, cal que ens preguntem què o qui hi ha darrere del fet que creiem que cal anar tan de pressa.
“Pensar críticament no vol dir criticar-ho tot, parlar malament, adoptar una actitud de rebuig constant, sinó ser capaços d’examinar la realitat de forma acurada, amb atenció i dedicant-hi el temps necessari”
Les xarxes socials i els vídeos curts han configurat una nova manera d’informar-nos, de crear pensament i d’elaborar argumentacions sobre temes complexos. Abordem qüestions profundament complicades reduint-les a batalles entre bons i dolents. Les notícies ens arriben de forma constant, fragmentada i sovint descontextualitzada; l’algoritme premia la rapidesa, l’impacte immediat i aquesta simplificació de la qual parlem; i cada cop tenim menys espais i menys temps —o això creiem— per aturar-nos a pensar què està passant realment. Aquest fet té conseqüències: costa més discernir, contrastar, contextualitzar i, sobretot, construir criteri propi.
És des d’aquesta preocupació que, al Col·lectius en Xarxa, hem dedicat un programa al pensament crític i a la filosofia com a eines per afrontar el present. Ho hem fet amb la Glòria Arbonés, directora del Grup IREF, amb qui hem reflexionat sobre la necessitat d’aprendre a pensar críticament en una societat que sembla avançar just en la direcció contrària.
“Sense espais on aprendre a pensar conjuntament, a escoltar arguments diferents i a confrontar idees amb respecte, els col·lectius més vulnerabilitzats queden encara més exposats a la desinformació, a l’estigmatització i a la pèrdua de drets”
Durant la conversa, Arbonés apuntava una idea clau: el pensament crític no és innat. No naixem pensant críticament; és una capacitat que s’aprèn, s’entrena i es practica. Pensar críticament no vol dir criticar-ho tot, parlar malament, adoptar una actitud de rebuig constant, sinó ser capaços d’examinar la realitat de forma acurada, amb atenció i dedicant-hi el temps necessari. Tenir criteris per avaluar o valorar allò que ens passa per davant és un requisit del pensament crític, així com tenir sensibilitat d’entendre que les coses no són d’una única manera, sinó que es presenten sempre en un context històric, social, polític i cultural.
“No és casualitat que els discursos reaccionaris i autoritaris fructifiquin en terrenys com els de les xarxes, on el pensament crític ha estat afeblit o desplaçat del centre”
Aquests matisos són fonamentals. Pensar críticament implica aturar-se, fer-se preguntes, posar en dubte allò que sembla evident, acceptar la complexitat i fins i tot autocorregir-se i donar-se permís per tornar a pensar les coses. I això demana temps. Podríem dir que parar és l’acte de rebel·lia i de revolució del moment actual. Xarxes socials com Instagram o TikTok, però també la intel·ligència artificial afavoreixen continguts breus i descontextualitzats, que aborden qüestions profundament complexes en pocs segons. Ens informem molt, però no sempre bé; accedim a relats sense conèixer-ne les fonts, sense garanties de verificació i sense que qui comunica se sotmeti a criteris deontològics de veracitat. I en aquest punt insistim: a qui beneficia?
“Apostar pel pensament crític és apostar per una societat més justa, més conscient i menys manipulable”
Sense pensament crític no hi ha ciutadania activa. Sense capacitat d’anàlisi no hi ha democràcia robusta. I sense espais on aprendre a pensar conjuntament, a escoltar arguments diferents i a confrontar idees amb respecte, els col·lectius més vulnerabilitzats queden encara més exposats a la desinformació, a l’estigmatització i a la pèrdua de drets. No és casualitat que els discursos reaccionaris i autoritaris fructifiquin en terrenys com els de les xarxes, on el pensament crític ha estat afeblit o desplaçat del centre.
“El pensament crític també ha de ser una forma de resistència i una eina de defensa social”
Defensar la filosofia avui no és un luxe acadèmic ni una nostàlgia intel·lectual. És una necessitat política i social. Apostar pel pensament crític és apostar per una societat més justa, més conscient i menys manipulable. És entendre que pensar bé no és només una qüestió individual, sinó una responsabilitat col·lectiva.
En el programa, la convida citava una frase del filòsof Josep Maria Terricabras: la filosofia és una eina de defensa personal. Des del Col·lectius en Xarxa recuperem aquesta idea i l’ampliem, perquè el pensament crític també ha de ser una forma de resistència i una eina de defensa social.
Manel Ferrer i Lluís Rodríguez, periodistes de Col·lectius en Xarxa de Premià Mèdia i La Xarxa +
Reparar la memòria pendent del col·lectiu
