
Alberto Martín, president de Panteres Grogues. Foto: cedida
Alberto Martín és el president de Panteres Grogues, un club esportiu LGTBI+ de Barcelona que lluita per la visibilitat del col·lectiu. L’objectiu principal de l’entitat és que qualsevol persona pugui practicar esport sense patir discriminació. Durant els 32 anys d’història de l’entitat han anat sumant esports, però també activitats culturals, com ara teatre o cor cabaret. A més, en els últims mesos Panteres Grogues ha adquirit un vessant activista a favor dels drets LGTBI+.
Com va sorgir Panteres Grogues fa 32 anys?
Va néixer com un grup de persones del col·lectiu que es reunien a les platges de Barcelona per jugar a vòlei platja. Amb el temps van veure la necessitat de tenir una seguretat jurídica i es van convertir en una entitat. Van anar tenint més visibilitat i la gent s’apropava a les persones fundadores per crear altres modalitats esportives.
“Tenim persones que feien esport al seu barri i que ho van deixar perquè veien els comentaris que es feien al club i es van adonar que no era un espai segur”
Quins esports hi ha a Panteres Grogues?
Tenim una trentena d’activitats, des dels esports més tradicionals com el futbol, el bàsquet o el pàdel, però també tenim natació artística, esquí, busseig, patinatge o rugbi. També hi ha activitats que van més enllà de l’esport, com teatre, cor cabaret, salsa o sevillanes. I si no tenim encara més diversitat és perquè som un club gestionat principalment pel voluntariat.
Per què cal que hi hagi un club esportiu específicament LGTBI+?
És important perquè encara hi ha persones LGTBI+ que no poden fer esport en un club convencional perquè pateixen rebuig, discriminació i no poden mostrar-se tal com són. Això continua passant si vols federar-te o participar en un club que no té la nostra sensibilitat. Si ets una persona que està enmig d’un procés de transició o ets una persona no-binària, possiblement no et deixaran fer esport amb el gènere amb el qual t’identifiques, i això és un drama. Panteres Grogues obrim la porta perquè qualsevol persona pugui fer l’esport així com se senti.
“Fins que qualsevol espai de la nostra societat no sigui segur, necessitem entitats com Panteres Grogues en què una persona pugui sentir-se còmoda”
Us arriben casos de persones que pateixen LGTBI-fòbia en l’esport?
És clar que sí. Tenim persones que feien esport al seu barri i que ho van deixar no perquè patissin directament, però sí perquè veien els comentaris que es feien al club i es van adonar que no era un espai segur. Les mirades als vestidors, els comentaris… Fins que qualsevol espai de la nostra societat no sigui segur, necessitem entitats com Panteres Grogues en què una persona pugui sentir-se còmoda.
“La gent ve a Panteres Grogues no només per l’esport, sinó també pel nostre activisme”
Com valoreu la trajectòria de 32 anys de Panteres Grogues?
Em centro en el moment actual que vivim com a club. Ja hem superat l’etapa inicial en què la gent ens ha de conèixer, i ara mateix som gairebé 3.000 persones. Les persones sòcies de Panteres Grogues ens reclamen que ens posicionem i que defensem els drets LGTBI+, perquè som una massa social important. Per nosaltres és una satisfacció que el discurs arribi. La gent ve a Panteres Grogues no només per l’esport, sinó també pel nostre activisme, i d’això estem molt orgullosos.
De què més esteu orgullosos des de Panteres Grogues?
Mira, l’any passat vam aconseguir que quinze persones trans entressin a Panteres Grogues per fer esport a través d’un programa de beques trans. Ara estem acabant de tancar la convocatòria per aquest 2026, i tenim gairebé 50 sol·licituds de persones trans que volen fer esport amb Panteres Grogues. Per nosaltres és una gran satisfacció arribar a persones a les quals abans no s’hi arribava.
“L’any passat vam aconseguir que quinze persones trans entressin a Panteres Grogues per fer esport a través d’un programa de beques trans”
Quins són els objectius de Panteres Grogues a mitjà i llarg termini?
Un dels nostres objectius és la professionalització del club. Som un club basat en el voluntariat, però hem de superar una mica aquesta fase. No és possible gestionar un club de gairebé 3.000 persones només amb voluntariat. Tenim solvència econòmica, però n’hem de tenir més.
Panteres grogues: Molt més que un club

