Persona consultant un llibre al Centre de Documentació Armand de Fluvià del Casal Lambda. Foto: Centre LGTBI
Des del Centre LGTBI de Barcelona, proposen un seguit de llibres per aprofundir en el folklore amb mirada queer, aprofitant el cicle de programació “Pipazos y jaranas”, que s’estén fins al 30 de gener. Totes les obres es poden consultar o agafar en préstec al Centre de Documentació Armand de Fluvià del Casal Lambda, ubicat al pis superior del mateix Centre LGTBI.
“Flores para Lola. Una mirada queer y feminista sobre La Faraona”, de Carlos Barea (ed.) (Dos Bigotes, 2023)
Parlar de Lola Flores és parlar d’una de les artistes més importants de la història d’Espanya. Entre les seves gestes com a personatge públic, es troba la d’haver viscut una vida absolutament lliure.
I no només va buscar la seva llibertat, sinó també la de la resta: va ser una gran defensora del col·lectiu LGTBI+ en un moment en el qual no era gens fàcil ser-ho, i va esdevenir estendard (in)voluntari dels feminismes quan el moviment era només la llavor del que ara és. Cent anys després del seu naixement, l’obra es disposa a fer una relectura de la seva figura des d’una perspectiva dissident.
“Color Julay. Copla, pluma y cancioneros”, d’Anto Rodríguez (Egales, 2025)
Els cançoners, tonadillers o estilistes de la copla són figures imprescindibles per entendre la història de la cultura LGTBI+ a Espanya. Des de Miguel de Molina i Antonio Amaya fins a El Titi, Luis Lucena o Pedrito Rico, aquests artistes van lluir les seves plomes pels escenaris de mig món. Amb el seu art van obrir escletxes en les realitats més restrictives. “Color Julay” neix del pòdcast homònim que l’artista-investigador Anto Rodríguez realitza des de 2022.
“Rebeldes del deseo”, de Carlos Barea (Plaza & Janés, 2025)
Sabies que Tórtola Valencia, una de les ballarines més famoses del primer terç del segle XX, va haver d’adoptar la seva xicota perquè pogués heretar, i ara totes dues estan soterrades com a mare i filla en un cementiri de Barcelona? O que Luis Cernuda, un dels grans de la generació del 27, va escriure “Poemas para un cuerpo” inspirat per un culturista mexicà de qui es va enamorar? I segur que tampoc no sabies que Carmen Conde, primera dona que va ingressar a la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola, va compartir gran part de la seva vida amb una altra dona.
Això és només una petita mostra dels noms que podràs trobar a les pàgines de l’assaig divulgatiu que, amb un estil àgil i directe, pretén donar el seu lloc a uns artistes que van haver d’amargar-se a causa de la seva dissidència sexual o bé arriscar-se a patir les conseqüències de viure-la en llibertat.
“Devocionario queer. Santoral de la diferencia”, de Carlos J. Valdivia Biedma (Egales, 2018)
El llibre és una celebració de totes les icones queer espanyoles que, en opinió de l’autor, mereixen ser santificades. És un llibre de primeres experiències, de persones pioneres que es van alçar contra la normativitat i van cridar que el més comú és ser diferent. Persones que avui classificaríem dins d’etiquetes com gai, lesbiana, bisexual o trans, però que s’han recollit sota l’etiqueta de queer, més reivindicativa i posidentitaria segons l’autor.
“Sicalípticas. El gran libro del cuplé y la sicalipsis”, de Gloria G. Durán (La Felguera, 2021)
Deesses del plaer, elèctriques, dadalitzades, epilèptiques i futuristes a Espanya. Quan el segle XX va arrencar a Espanya, calia inventar un món, i amb ell va tocar també inventar termes acords amb els canvis socials, com la sicalipsis: l’exèrcit de dames galants, les sicalíptiques, deesses del plaer i reines de temples de varietés, teatres, teatrets, tuguris, salons i music halls.
“Entre lo joto y lo macho”, d’Humberto Guerra i Rafael M. Mérida Jiménez (Egales, 2019)
Al Mèxic, l’homoerotisme no es pot considerar una realitat marginal invisibilitzada, ja que ha contribuït de manera determinant a la construcció de l’Estat i de la societat, tot proporcionant un paràmetre comparatiu molt útil pel patriarcat i el masclisme nacionals que es van consolidar a inicis del segle XX. Per això, en el present volum, es valoren les condicions assignades a les diferents expressions sexe-diverses (de tipus social, de comunitat sexual o de destí personal) i es valoren les causes de l’homofòbia, la misogínia, el racisme i el classisme.
“Historia queer del flamenco. Desvíos, transiciones y retornos en el baile flamenco (1808-2018)”, de Fernando López Rodríguez (Egales, 2020)
Historia queer del flamenco pretén buscar, analitzar i reivindicar figures i espais “marginals” del flamenc que no apareixien en els manuals habituals sobre aquest art. Les absències donaven, des del punt de vista de l’autor, una imatge distorsionada sobre qui, on i quan s’ha fet “flamenc” —i per què— al llarg de la seva història recent. Aquest grup de gent “rara” inclou feministes, travestis, gallimarsots i efeminats, però també gitanos, persones amb diversitat funcional i intel·lectual, guiris i artistes incomprensibles, entestats a fer les coses “d’una altra manera” sense renunciar per això a la categoria de flamenc.
“Libérate. La cultura LGTBQ que abrió camino en España”, de Valeria Vegas (Dos Bigotes, 2020)
Libérate és un merescut homenatge als artistes, pel·lícules, cançons i sales d’espectacles que van retornar el color i la lluentor —dels lluentons, per descomptat— a un país que feia massa temps que vivia en blanc i negre. Un homenatge a la cultura LGTBI+ que, fins i tot a l’Espanya més grisa, va aconseguir obrir-se pas superant les adversitats, esquivant la censura i derrotant la desconfiança d’una societat que encara estava lluny de ser tolerant.
Les nostres recomanacions LGTBI+: De ‘Dones sense homes’ a Robin
