El 4 de desembre vam viure un acte aparentment senzill, però carregat de significat polític, institucional i humà. Els Mossos d’Esquadra recollien els lanyards del Departament d’Igualtat i Feminisme amb la bandera irisada que a partir d’ara portaran els i les agents d’atenció a la víctima del delicte a les comissaries d’arreu del país.
És cert: parlem d’un element simbòlic. Però també és molt més que això. És un missatge clar i inequívoc per a la ciutadania: les comissaries han de ser, i són, espais segurs per a tothom. Espais on ningú no ha de sentir por, vergonya o desconfiança pel fet de ser qui és, estimar qui estima o expressar el que sent.
“Les comissaries han de ser, i són, espais segurs per a tothom. Espais on ningú no ha de sentir por, vergonya o desconfiança pel fet de ser qui és, estimar qui estima o expressar el que sent”
Per a moltes persones LGBTI+, entrar en una comissaria no ha estat sempre fàcil. Ho sabem, i ho hem sentit massa vegades. El pes de la història, de la invisibilització, de la discriminació o de la violència institucional encara és present en moltes memòries individuals i col·lectives. Per això, aquests gestos tenen un valor profund: fan visible el compromís, generen confiança i contribueixen a escurçar distàncies.
“La col·laboració entre el Departament d’Igualtat i Feminisme i el Departament d’Interior i Seguretat Pública demostra que les polítiques públiques transformadores neixen quan es trenquen compartiments estancs”
El lanyard amb la bandera irisada no és només un símbol de diversitat; és un compromís actiu. Diu a les persones que arriben a una comissaria que se les escoltarà, respectarà i atendrà sense cap mena de discriminació. Diu que els i les agents no només coneixen l’existència d’aquesta situació, sinó també que són aquí per protegir les persones LGBTI+.
Aquest avenç no seria possible sense la feina interdepartamental. La col·laboració entre el Departament d’Igualtat i Feminisme i el Departament d’Interior i Seguretat Pública demostra que les polítiques públiques transformadores neixen quan es trenquen compartiments estancs i es treballa amb un objectiu compartit: garantir drets, llibertats i seguretat per a tothom.
“Construir espais segurs no és una qüestió accessòria ni estètica. És una responsabilitat institucional. És entendre que la seguretat també passa pel reconeixement, la formació, la sensibilització i la proximitat”
Construir espais segurs no és una qüestió accessòria ni estètica. És una responsabilitat institucional. És entendre que la seguretat també passa pel reconeixement, la formació, la sensibilització i la proximitat. I és assumir que la lluita contra l’LGBTI-fòbia s’ha de fer des de tots els àmbits de l’Administració.
El 4 de desembre no només es van recollir uns lanyards. Es va reforçar un missatge potent: a Catalunya, els drets humans no es negocien, i les institucions han de ser al costat de les persones, especialment d’aquelles que històricament han estat més vulnerades.
“Continuarem avançant, sense fer ni un pas enrere, per garantir que cada comissaria, cada institució i cada espai públic siguin llocs segurs, lliures i dignes per a totes les persones LGBTI+”
Perquè quan un símbol va acompanyat de voluntat política, formació i compromís, deixa de ser només imatge i esdevé protecció, confiança i dignitat.
En l’entrada del nou any, vull reconèixer i agrair la feina de totes les persones professionals que fan possible aquesta política pública, però també la de les entitats, activistes i persones del col·lectiu que, amb valentia i perseverança, han obert camí quan no era gens fàcil. Desitjo a tothom un bon any amb la certesa que continuarem avançant, sense fer ni un pas enrere, per garantir que cada comissaria, cada institució i cada espai públic siguin llocs segurs, lliures i dignes per a totes les persones LGBTI+.
Alberto Lacasta Huelin, director general de Polítiques Públiques LGBTI+ del Departament d’Igualtat i Feminisme
La importància de la Xarxa SAI LGBTI+ en la defensa dels nostres drets
