Parlament llei LGTBI

El text garanteix la igualtat de tracte i el dret a la lliure autodeterminació de la identitat i expressió de gènere. Foto: Nico Tomás / ACN

Llum verda. El Parlament ha aprovat aquest dimecres la nova llei per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.

Presentada pel PSC, Junts, ERC, Comuns i CUP, la nova llei, que deroga l’anterior, actualitza la normativa després d’onze anys d’aplicació, amb l’objectiu de garantir la igualtat de tracte i la no-discriminació i de fer efectiu el dret a la lliure autodeterminació de la identitat i expressió de gènere.

El dictamen final de la llei s’ha aprovat gràcies als vots a favor dels grups proposants del text: PSC, Junts, ERC, Comuns i CUP (107). En contra ho han fet PPC, Vox i Aliança.

Més sancions

La modificació amplia el règim sancionador de la llei, que incrementa els supòsits que defineixen les infraccions, tipificades segons la gravetat i amb sancions entre 300 i 500.000 euros. En aquesta línia, la llei també estableix el dret de reparació a la víctima i mesures accessòries o substitutòries per a l’infractor, sempre que la víctima hi doni consentiment.

Protecció trans

El text també defineix una protecció específica per a les persones trans i intersexuals, i reforça l’enfocament interseccional de la llei. A més, estableix el deure de les administracions públiques de crear espais de memòria democràtica del moviment LGBTI i les persones trans i reparar la invisibilització de les lesbianes.

Informació i acompanyament

La nova llei també crea la Xarxa de Serveis d’Atenció Integral com a paraigua per coordinar els serveis d’atenció integral LGBTI (SAI) i els punts d’informació LGBTI, que és un servei de referència, atenció i acompanyament per a persones LGBTI i les seves famílies que s’ha de desplegar arreu del territori. La llei també dota els SAI i els consells comarcals per impulsar polítiques públiques LGBTI.

Què s’ha dit al debat?

Durant el debat dels grups parlamentaris, la presidenta de la CUP, Pilar Castillejo, ha destacat la “solidesa i precisió jurídica” del nou text. Ha afegit que es deixa així enrere una llei “carregada de simbolisme” per guanyar una norma “molt més potent”.

Es converteix la dignitat en obligació pública”, ha subratllat la diputada de la CUP Pilar Castillejo

Castillejo ha apuntat que el resultat és “el millor possible”, amb una llei que reconeix l’autodeterminació de gènere, garanteix drets i una xarxa única d’atenció, amb la víctima al centre. “Es converteix la dignitat en obligació pública”, ha subratllat la diputada de la CUP.

Al seu torn, la diputada Tània Verge (ERC) ha advertit que els drets LGTBI són ara “diana” de “l’ofensiva reaccionària global”, i ha remarcat que la resposta democràtica del Parlament ha estat aquest blindatge legal. L’exconsellera ha destacat que davant la “banalització de l’odi i l’auge del feixisme”, la cambra catalana posa “peu contra paret” per reafirmar que els drets humans “ni es negocien ni es rebaixen”.

Per la seva banda, la diputada dels Comuns Susanna Segovia ha advertit que l’LGBTI-fòbia és estructural pel sistema cis-heteropatriarcal. Ha comentat que les dones i les persones LGTBI pateixen vulneracions i agressions per culpa d’aquest sistema, i ha alertat que no tenen tots els seus drets garantits. Segovia ha conclòs que calen polítiques estructurals, i ha instat el Govern a “donar sentit” a la nova llei.

“No es creen privilegis, es reforcen mecanismes de prevenció”, diu la portaveu parlamentària del PSC Elena Díaz

Per part de Junts, Laura Martínez ha destacat el consens del text final. La diputada ha subratllat que defensar els drets LGTBI també és defensar la igualtat de totes les persones sense excepcions, i que el Parlament té l’obligació d’estar “a l’altura” quan es qüestionen tots aquests drets.

I la portaveu parlamentària del PSC, Elena Díaz, ha remarcat que la cambra ha estat avui “a l’altura” de la situació, i que la norma és “sòlida i curosa”. La representant socialista ha defensat que la nova llei pensa en persones que es veuen obligades a amagar la seva manera d’estimar per evitar agressions. “No es creen privilegis, es reforcen mecanismes de prevenció”, ha opinat.

El PP estudia recórrer alguns articles

Per la seva banda, la diputada del PPC M. Belén Pajares ha avisat que el seu grup estudia presentar recurs d’alguns articles al Tribunal Constitucional. Pajares ha recalcat que no es pot afavorir un col·lectiu per damunt d’altres, perquè es provocaria un “greuge comparatiu”. La diputada del PPC ha assegurat que cal preservar el dret a la intimitat i no acceptar “ingerències” en la vida de les persones.

El col·lectiu aplaudeix

Entitats en defensa dels drets LGTBI han aplaudit la llum verda a la nova llei. En una roda de premsa posterior a la votació, han assegurat que es tracta “d’un dels marcs normatius més avançats d’Europa” i que suposa un “pas endavant” en favor dels drets humans, la igualtat i la qualitat democràtica. “No és una llei simbòlica, és necessària, valenta i molt ambiciosa”, ha lloat Alberto Martín, president de la plataforma LGTBI. Així, les entitats han recordat que cal “pressupost i voluntat política” per desplegar la nova llei i han advertit que seran “vigilants” amb el seu compliment.

Fina Campàs, vicepresidenta del Consell LGTBI, ha aplaudit que la norma “reforça” un model de país que “entén” els drets del col·lectiu com a “responsabilitat pública i compartida”. Així mateix, ha lloat que la llei reguli la discriminació en àmbits com l’educació, la salut, l’habitatge, el treball o la seguretat.

“Serem vigilants”, ha dit Cristian Carrer, director de l’Observatori contra la LGTBI-fòbia

Alberto Martín, de la Plataforma LGTBI, ha posat el focus en la necessitat d’aquesta llei davant els discursos d’odi i ha aplaudit que es “reforcin jurídicament” els drets del col·lectiu. “No només es reconeixen drets, sinó que també es blinden les eines perquè aquests siguin efectius”, ha insistit.

Per part de l’entitat Creación Positiva, Luisa Garcia ha posat el focus en el cas de les lesbianes i ha celebrat que la llei posi una “mirada” en aquesta “sigla” del col·lectiu i ha lamentat la “invisibilització històrica” que aquesta part del col·lectiu ha partit. “Les lesbianes existim i per fi hi ha una norma que regula la lesbofòbia”, ha dit.

Cristian Carrer, director de l’Observatori contra la LGTBI-fòbia, ha recordat que la normativa ha vist la llum després de “molts mesos de feina” i ha celebrat les “noves demandes i realitats” que inclou. Ara bé, ha advertit que cal “voluntat política” per desplegar-la i ha exigit que no quedi com un “brindis al sol”. “Serem vigilants”, ha advertit.

I Laia Serra, jurista i defensora de drets humans, ha clos la roda de premsa aplaudint que la llei posi el focus en el “deute històric” existent fins ara amb “el lesbofeminisme, les persones intersex i el col·lectiu trans”. “Ja era hora que tinguessin un protagonisme”, ha sentenciat.

Més de 16.000 parelles s’han casat a Catalunya des de la legalització del matrimoni homosexual fa 20 anys
WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram