Una persona dormint en un banc a Barcelona. Foto: Joan Mateu Parra / ACN
Més d’un terç de les persones LGTBI+ (34%) ha viscut alguna experiència de sensellarisme els darrers cinc anys i un 36% ho ha fet al llarg de la seva vida. Així es mostra en el nou informe de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals, Intersexuals i més (FELGTBI+) “Estat LGTBI+ 2025: Informe Socioeconòmic”, elaborat en col·laboració amb la Universitat de Salamanca.
Segons les conclusions de la investigació, també en els darrers cinc anys, un 17% de les persones LGTBI+ ha hagut de residir temporalment amb amistats o familiars; un 9% ho ha fet en un lloc inadequat; un 10%, en un allotjament temporal i un 4,5% ha hagut de viure al carrer. Entre els motius, l’informe revela que l’orientació sexual continua sent la causa principal; els problemes amb la família, la segona raó més freqüent i la identitat de gènere, la tercera.
Un 17% de les persones LGTBI+ ha hagut de residir temporalment amb amistats o familiars
En aquest sentit, la presidenta de la FELGTBI+, Paula Iglesias, ha declarat que “LES conclusions ens confirmen que les persones LGTBI+ vivim a les nostres famílies d’origen situacions que ens porten al sensellarisme”. I afegeix: “I és que sovint les persones LGTBI+ experimentem LGTBI-fòbia en l’àmbit en què hauríem de trobar més suport. Això afecta tant la nostra salut mental, com les nostres possibilitats de formació o desenvolupament professional i vital”
“Moltes persones LGTBI+ no tenen una llar on tornar per Nadal o es veuen obligades a tornar a l’armari per fer-ho”
“En aquestes dates nadalenques, moltes persones LGTBI+ no tenen una llar on tornar o es veuen obligades a tornar a l’armari per fer-ho”, ha denunciat. “Per això, volem posar en valor les nostres famílies escollides. A les amistats que ens acullen i ens salven. Però no hem d’oblidar que aquesta situació és conseqüència d’un problema estructural. Per això, posem la responsabilitat a l’Estat i exigim polítiques que frenin l’odi i formin totes les persones, incloses les famílies, en el respecte per la diversitat”, ha reclamat Iglesias.
“Necessitem amb urgència un Pacte d’Estat contra els discursos d’odi cap als grups en situació de vulnerabilitat que freni l’odi que arriba a casa nostra i es tradueix en violència. A més, reivindiquem el compliment del Reial decret per a la Igualtat LGTBI+ a les empreses per afavorir l’ocupabilitat i la no discriminació del col·lectiu en l’àmbit laboral, i que ens permeti portar vides”.
“El sensellarisme emergeix com un dels reptes socioeconòmics més importants del col·lectiu”
I és que, tal com ha explicat la responsable de recerca de la FELGTBI+, María Rodríguez, “les xifres de sensellarisme, juntament amb l’increment de la baixa intensitat laboral, suggereix que la inestabilitat habitacional està profundament vinculada a les dificultats per accedir a llocs de treball estables i amb salaris dignes”. I ha continuat: “El sensellarisme emergeix com un dels reptes socioeconòmics més importants del col·lectiu i les dades presentades avui indiquen que parlem d’una cosa estructural, no residual”.
Precarietat al col·lectiu LGTBI+
Lluny dels estereotips que situen el col·lectiu en una posició de privilegi econòmic, aquesta mateixa investigació reflecteix un empitjorament sostingut de les condicions de vida del col·lectiu per tercer any consecutiu. Segons l’informe “Estat LGTBI+ 2025: Informe socioeconòmic”, la taxa d’atur de les persones LGTBI+ ha augmentat un 2% per tercer any consecutiu. D’altra banda, la baixa intensitat laboral a les llars LGTBI+ es dispara del 14,7% al 21,9%.
Un 11,5% de les persones LGTBI+ ingressa menys de mil euros al mes, enfront d’un 7% de la població general
Altres xifres que destaquen la precarietat econòmica del col·lectiu són que un 11,5% de les persones LGTBI+ ingressa menys de mil euros al mes —enfront d’un 7% de la població general— o que el 43,3% no pot mantenir l’habitatge a una temperatura adequada —enfront d’un 17,6% de la població general.
“Les dades del 2025 consoliden tendències que observem des de fa tres anys: increment sostingut de la desocupació, augment de la baixa intensitat laboral i empitjorament dels indicadors de pobresa relativa i deprivació material. Tots aquests elements confirmen una fragilitat estructural que afecta de manera especialment intensa les dones del col·lectiu i les persones trans en general”, revela Rodríguez.
“És urgent que les institucions deixin de mirar cap a una altra banda quan es tracta de protegir i dignificar milers de vides”
Per això, la presidenta de la FELGTBI+ incideix que “quan parlem de drets LGTBI+ parlem de supervivència, accés a l’ocupació, pobresa, exclusió i violència estructural”. “És urgent que les institucions deixin de mirar cap a una altra banda quan es tracta de protegir i dignificar milers de vides”, manifesta Paula Iglesias.
Gairebé el 70% de les persones LGTBI+ víctimes d’agressions en l’últim any sent malestar emocional
