En un moment en què els drets i les llibertats del col·lectiu LGBTI+ tornen a ser qüestionats a Europa i arreu del món, Catalunya consolida una eina que marca la diferència: la Xarxa de Serveis d’Atenció Integral LGBTI+ (Xarxa SAI LGBTI+).
La III Conferència Nacional de la Xarxa SAI LGBTI+ de Catalunya, celebrada el proppassat 11 de novembre a l’Ateneu Barcelonès, ha evidenciat, un cop més, que aquest model local, arrelat al territori i fet des del territori, s’ha convertit en un puntal indispensable de les polítiques públiques LGBTI+ del país.
“La Xarxa SAI, arrelada al territori i feta des del territori, s’ha convertit en un puntal indispensable de les polítiques públiques LGBTI+ del país”
La importància d’aquesta proximitat es fa evident quan mirem les dades. L’any 2024 es van registrar 463 denúncies d’LGBTI-fòbia a Catalunya. D’aquestes, 305 van arribar als Mossos d’Esquadra; 56, a l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació, i 102 es van notificar a la Xarxa SAI.
“Les persones trien on denunciar segons l’espai en què se senten més segures. A la policia, la majoria de les víctimes són homes gais. A la Xarxa SAI, la majoria provenen de persones trans”
Aquest repartiment diu molt més del que sembla. Ens mostra que les persones trien on denunciar segons l’espai en què se senten més segures. A la policia, la majoria de les víctimes són homes gais. A la Xarxa SAI, en canvi, la majoria de casos reportats provenen de persones trans. I això no és casual: els serveis comunitaris generen confiança, especialment entre aquells col·lectius que troben més barreres a l’hora de denunciar.
“La Xarxa SAI és un espai segur. Un lloc d’acollida, d’escolta, on es pot anar a cercar assessorament legal o atenció psicològica”
Aquestes xifres revelen una veritat essencial: la Xarxa SAI és un espai segur. Un lloc d’acollida, d’escolta, on es pot anar a cercar assessorament legal o atenció psicològica. Un espai on la institució deixa de ser distant i es converteix en accessible. I és justament aquesta seguretat la que permet que aflori una part de la realitat que sovint queda amagada. Sense els SAI, molts d’aquests casos mai no arribarien a coneixement de l’Administració. La xarxa no només atén víctimes: fa visible allò que massa vegades és invisible.
“La política pública no baixa des d’un despatx: s’arrela, s’escolta i es construeix amb la comunitat”
Però els SAI són molt més que finestres de denúncia. Són motors de polítiques públiques. A partir del que passa al carrer, del que expliquen les persones usuàries i les entitats, del que necessita cada municipi, els SAI transformen les incidències recollides en diagnosi, i la diagnosi entra en acció.
La política pública no baixa des d’un despatx: s’arrela, s’escolta i es construeix amb la comunitat. Per això els SAI són tan potents, perquè porten l’agenda LGBTI+ a cada racó del territori i, al mateix temps, fan que el territori condicioni i enriqueixi aquesta agenda.
“Només una xarxa forta pot garantir que els drets LGBTI+ es defensin amb eficàcia i amb proximitat”
La III Conferència Nacional ha estat la prova d’aquesta maduresa. Una trobada en què les professionals de la Xarxa han compartit bones pràctiques i han assistit a conferències amb temes d’interès per als referents. I, sobretot, han reafirmat una convicció compartida: en un context d’amenaces creixents i discursos d’odi més desacomplexats, només una xarxa forta pot garantir que els drets LGBTI+ es defensin amb eficàcia i amb proximitat.
“Allò que passa als SAI no queda entre quatre parets: transforma els municipis i transforma el país”
La Xarxa SAI és, avui, la infraestructura pública que sosté aquesta resposta. Un espai segur per denunciar i un espai estratègic per pensar i impulsar polítiques valentes. Allò que passa als SAI no queda entre quatre parets: transforma els municipis i transforma el país. I és en aquesta suma de mirades locals, en aquest treball discret però constant, en què Catalunya continua demostrant que els drets no només s’escriuen, sinó que es construeixen, dia a dia, des del territori i amb la comunitat.
Alberto Lacasta Huelin, director general de Polítiques Públiques LGBTI+ del Departament d’Igualtat i Feminisme
La Diada 2025: una senyera que abraça la diversitat
