Marc Giró durant una entrevista per Comunicació 21. Foto: Joanna Chichelnitzky
El Late Xou de Marc Giró va començar primer per la desconnexió de TVE a Catalunya, després va passar a La 2 per a tot l’estat espanyol, i finalment es va establir els dimarts a la nit a La 1, consolidant així la carrera d’èxit del programa. Els motius d’aquest fet no poden ser només un de sol, però si n’hi ha un de ben visible és la personalitat de Marc Giró.
El seu humor desacomplexat, sovint àcid i irònic, duu a la pantalla petita un tret que fins ara només estava reservat a col·laboradors i a presentadors de l’anomenada ‘teleporqueria’: la ploma i les estridències.
Marc Giró és obertament homosexual, però no perquè digui en prime time que li agraden els homes, sinó també per la seva manera de presentar, per l’humor, les bromes que fa i la complicitat que estableix amb els espectadors i els convidats. Podríem assumir‐ho com la normalitat, i ja seria l’hora, però no sense abans reconèixer que Marc Giró és el primer a fer‐ho.
Ha arribat a obrir el programa amb un número musical ple de ploma, literalment, i cada setmana comença amb un monòleg carregat de missatges polítics —en realitat parla de drets humans— en el qual fa palès que és marica.
Els punts forts de Marc Giró
- Política: La imatge associada als temes polítics és, encara ara, la d’un home seriós. Marc Giró els aborda sense renunciar a les estridències.
- Mirada: El punt de vista dels homes cisheterosexuals ha ocupat tots els espais. Giró analitza sense complexos l’actualitat des de la seva mirada.
- Activisme:L’humor ha utilitzat les persones LGTBI+ per fer-ne burla. Marc Giró gira la truita i ridiculitza el món heterosexual, que ni entén, ni el vol entendre.
- Impacte: Més enllà de l’audiència del programa (últimament al voltant del 12%) les seves intervencions tenen un gran impacte a les xarxes socials.
Marc Giró: “Sense Santi Villas no hauria arribat tan lluny professionalment”
