Robin en un concert amb motiu de l’Orgull LGTBI+ a Cabrils. Foto: Ajuntament de Cabrils
Robin (2007) tot just ha publicat el seu primer single En la noche…, que formarà part de l’EP Trasnochado. Fa unes setmanes es va encetar el procés de crowdfunding (micromecenatge) per poder concloure i publicar el projecte artístic, aquest és l’enllaç per participar-hi.
L’equip de Robin està format per persones joves com ell amb un gran talent, com ara la Llúcia Peiró, encarregada de la producció i la mescla; i el Joan Riera Isern, director del videoclip i encarregat dels visuals.
Acabes de publicar el teu single En la noche… Com ha sigut el procés creatiu?
Amb aquest single comença a sortir a la llum el meu primer projecte, que és l’EP Trasnochado. El procés de creació va iniciar fa un any. Amb En la noche… em vaig inspirar, primer va venir la lletra i després vaig crear la música. Tot va sorgir des de l’experimentació, per provar coses, perquè venia d’un bloqueig creatiu, en el qual res del que feia m’agradava massa. En la noche… va trencar el bloqueig, vaig veure que m’agradava i que volia seguir per aquí.
“En la noche… va trencar el bloqueig creatiu, vaig veure que m’agradava i que volia seguir per aquí”
Com vas passar de tenir En la noche… a crear l’EP?
Va sortir d’una manera molt orgànica pensar que aquesta cançó havia de formar part d’un EP, que és Trasnochado. Seria una història en la qual es parlaria d’una nit, una mala nit, amb moltes pors i malsons.
Quines són les pors que van sorgir?
El tema principal és la nit i tots hem tingut por a la nit, sobretot quan érem més petits, però per exemple jo tinc molts amics amb insomni. Tot el que passa amb la nit em sembla un tema força interessant, i penso que no es tracta ni se li dona l’espai que cal. No escoltaràs una persona que et dirà: “he tingut por aquesta nit”. Jo, personalment, hi ha nits que tinc por.
“El crowdfunding també és una manera que la gent s’enganxi i se senti part del projecte”
En la noche… és el primer single de l’EP Trasnochado. Com va ha sigut la gravació?
És la primera vegada que faig un projecte així, i està sent molt guai, però a vegades estic fent moltes coses i també hi ha hagut moments d’estrès. Aquest curs estudiava 2n de Batxillerat al matí i a la tarda anava al Conservatori. Tot el que és composició ho vaig fer l’any passat, em vaig proposar com a objectiu presentar-me al MaresMusic, que és un concurs de música del Maresme, i vaig presentar les maquetes. La rebuda va ser molt bona, ens vam endur un premi i ens va donar empenta. Ara acabem de gravar tots els pianos i les veus, i la idea és que a l’agost la Llúcia Peiró, la productora, faci les mescles i la màgia. Segurament sortirà al setembre, tot i que encara no tenim una data fixada.
Robin en un concert amb motiu de l’Orgull LGTBI+ a Cabrils. Foto: Ajuntament de Cabrils
Ara esteu a punt d’arrencar el Verkami per finançar el llançament de Trasnochado. Per què heu decidit fer un crowdfunding?
Tot té un cost, i no m’ho podia permetre. L’objectiu principal és finançar el projecte. És cert que molta gent de l’equip és jove i està començant, i ens estem ajudant entre tots. Això fa que no hàgim d’invertir com ho faria una persona amb una gran trajectòria, però igualment aquestes feines tenen un cost. El crowdfunding també és una manera que la gent s’enganxi i se senti part del projecte.
“Si jo no fos queer, la meva manera de compondre canviaria”
Com funcionarà el crowdfunding?
Ho farem mitjançant Verkami. La gent trobarà l’enllaç en els pròxims dies a les nostres xarxes socials. Allà hi haurà l’explicació del projecte, quanta gent en formem part i la quantitat a la qual volem arribar. La gent pot aportar el que vulgui de manera altruista, i també oferim recompensa de marxandatge, com ara una bossa, un llibret amb les cançons o una cover personalitzada, per exemple.
“Potser no hauria trobat mai els meus referents queer si no hagués fet la transició, i llavors no seria el músic que soc ara”
Més enllà de Trasnochado, com és fer-se un lloc en la música sent un artista queer?
Ho visc de manera molt natural. De fet, quan vaig fer la transició, ja sabia que volia dedicar-me a la música i sí que vaig tenir el pensament de “deixaràs de ser una persona comercial, potser no tindràs un lloc”. I m’he trobat que ha sigut el contrari. El meu primer bolo va ser a Cabrils en el marc d’una jornada LGTBI+.
“Quan vaig fer la transició vaig tenir el pensament de ‘deixaràs de ser una persona comercial, potser no tindràs un lloc’. I m’he trobat que ha sigut el contrari”
Llavors, creus que ser una persona trans t’ha aplanat el camí?
Sí, més que tancar-me portes, crec que ser queer me les està obrint. En l’àmbit personal, si jo no fos queer, la meva manera de compondre canviaria, al final és com entenc el món. Potser no hauria trobat mai els meus referents queer si no hagués fet la transició, i llavors no seria el músic que soc ara. No sento que m’estigui posant bastons a les rodes, tant de bo continuï així. Abans de ser una persona trans, també soc músic, i l’entorn que em rodeja ho gestiona molt bé.
“Abans de ser una persona trans, també soc músic“
Quins són els teus referents queer en la música?
La primera persona que vaig descobrir és uni artista dels Estats Units que és LP. És una persona no-binària i va ser uni de lis primeris referents perquè em vaig trobar una persona amb una androginitat molt bèstia i una veu semblant a la meva. Li veia a l’escenari i fent gires i pensava “d’acord, sí que és possible”. En l’àmbit català la meva referent és la Clara Peya, la seva música em sembla bestial i, a més, té un component reivindicatiu que fa que sigui un paquet complet.
Josep Maria Mesquida: “Les persones grans LGTBI+ són les grans oblidades”
