Junta Provincial de Sevilla del Patronato de Protección a la Mujer. Foto: Junta de Andalucía
Hi ha la creença que les lesbianes eren invisibles durant el franquisme, la realitat, però, és que la dictadura les va castigar mitjançant el Patronato de Protección a la Mujer. Una situació que es va allargar durant la transició i els primers anys de democràcia. En una peça periodística del 1977 a la revista Triunfo, recuperada per Consuelo García del Cid, es pot llegir la declaració de la monja María Teresa Sánchez Concheiro referida als reformatoris del Patronato: “Venen nenes de tota mena, prostitutes, ja m’enteneu, noies que algun cop han anat amb algun home, homosexuals, no les vull ni veure, m’ho desbaraten tot”.
Consuelo García del Cid, que va viure la repressió franquista a través dels reformatoris del Patronato de Protección a la Mujer, en declaracions Orgull manté que “s’ha parlat molt dels homosexuals i de les dones trans torturats a les presons franquistes i sembla que les lesbianes van estar sempre invisibilitzades, però no és veritat. Les lesbianes van ser torturades de la manera més cruel pel Patronato de Protección a la Mujer”.
Document trobat per Consuelo García del Cid que demostra com la “conducta homosexual” comportava el trasllat al psiquiàtric. Font: Consuelo García del Cid (No s’admet la seva reproducció sense el consentiment exprés de l’autora).
De fet, al llarg dels anys García del Cid ha recopilat documents on es demostra com la “conducta homosexual” comportava el trasllat al psiquiàtric. En un d’ells es pot llegir “des del seu ingrés ha mostrat una conducta clarament homsexual, intentant inplicar obertament a altres joves en les seves tendències. […] Davant d’aquesta situació s’aconsella el seu trasllat a un centre psiquiàtric per a la rehabilitació i tractament”.
“L’assassí de les lesbianes, qui les va ficar en psiquiàtrics i qui els va destrossar la vida va ser el Patronato. Moltes van morir allà i ni tan sols estan vives per poder explicar-ho, i ningú ha fet res per elles. Et puc jurar que el franquisme i el Patronato van fer un autèntic genocidi amb les lesbianes. El dany causat va ser tan gran que les poques supervivents lesbianes no s’atreveixen a parlar”, explica Consuelo García del Cid.
El Patronato de Protección a la Mujer més enllà de la repressió a lesbianes
El Patronato de Protección a la Mujer era una institució feixista que torturava a les noies que “se sortien de la norma” i tenien “comportaments immorals”, segons es pot veure als informes trobats per Consuelo García del Cid. Tal com explica ella mateixa: “va estar vigent fins al 1985, i he trobat documents que parlen de traspàs de competències encara durant els anys 90”. García del Cid va arribar-hi el 1975 i s’hi va estar dos anys. De fet, va viure la mort de Franco des del reformatori.
Pel que fa a la peça periodística del 1977 a la revista Triunfo, ja s’explicava que un comitè mixt de pedagogs, psicòlegs i advocats vinculats a diversos organismes educatius catalans la institució del Patronato de Protección a la Mujer era autoritària, repressiva, rígida, dogmàtica, explotadora del fals sentiment religiós, moralment avorrida, tancada en si mateixa i institucionalitzadora de la marginació.
Un punt de vista que encaixa amb el de Consuelo García del Cid: “Els reformatoris eren indrets de càstig. Es tractava de reconduir conductes, el que volien era anul·lar-te la personalitat. Hi havia un adoctrinament religiós extrem. Tenies tallers de treball diaris i et passaves el dia fregant, resant o treballant. Legalment, ho presentaven com una escola, però digues en quin col·legi internat només tens 3 hores de classe i la resta del temps te’l passes treballant”.
El govern de Zapatero, a través de la Llei de Memòria Històrica, va reparar el dany causat per la Ley de Vagos y Maleantes amb la indemnització a més de 100 persones, entre homes homosexuals i dones trans, però mai es va fer el mateix amb les dones lesbianes.
Consuelo García del Cid: “El franquisme i el Patronato van fer un genocidi contra les lesbianes”
