Melbiea Obono, activitsa feminista i queer. Foto: Centre LGTBI de Barcelona
Melibea Obono és escriptora, politòloga i activista LGTBI+ nascuda a Guinea Equatorial, quelcom difícil en un país on no es respecten els drets humans de les persones del col·lectiu, tal com ella mateixa explica. Tot i la repressió de la dictadura a Guinea Equatorial, Obono continua a alçar la veu per defensar la llibertat de les persones LGBTI+.
Com definiries la situació del col·lectiu LGTBI+ a Guinea Equatorial?
La situació no és massa diferent a la d’altres països d’Àfrica. Ser LGTBI+ és constitutiu de delicte, però no se’n parla. Guinea Equatorial ni tan sols apareix als llistats de països on el col·lectiu corre perill perquè no es publiquen dades de la nostra situació. L’atropellament dels drets humans és una realitat, però tot passa per la línia oficial de la dictadura, no tenim mitjans de comunicació alternatius, així que no es publica res al respecte.
Ets activista LGTBI+ i obertament bisexual, pots viure de manera tranquil·la a Guinea Equatorial?
La persecució contra el col·lectiu LGTBI+ és molt visible a Guinea Equatorial. Personalment, tinc problemes sobretot amb els poders públics. Amb la societat, depèn, hi ha qui ho entén, però també hi ha moltes persones que no. Les persones trans, per exemple, reben molt d’odi.
“Guinea Equatorial ni tan sols apareix als llistats de països on el col·lectiu LGTBI+ corre perill perquè no es publiquen dades de la nostra situació”
En què s’evidencia la persecució contra el col·lectiu LGTBI+?
Per començar, no se’ns reconeix el dret a l’associació, allarguen els tràmits i et posen traves perquè no puguis fer-ho. A l’entitat de la qual formo part, no ens hem pogut constituir, fem feina sense tenir cap reconeixement, i encara així treballem per fer informes i visibilitzar la situació. Col·laborem amb Nacions Unides, però a Guinea Equatorial no ens reconeixen. I després, no es protegeix ni es defensa a les persones LGTBI+ i t’arrisques a què t’empresonin senzillament per ser homosexual.
Amb aquesta situació, com es planteja el futur?
Per nosaltres no hi ha futur, hi ha present i no és positiu. Només parlem del present perquè ens sembla important el dia a dia, però també perquè no sabem si demà estarem empresonats o morts. La classe política és la responsable de fer complir els drets humans, però són els primers a qui no els importen les nostres vides.
“A Guinea Equatorial hem de treballar contra les pràctiques masclistes i LGTBI-fòbiques que va portar el colonialisme, però també contra les locals”
Guinea Equatorial va ser una colònia espanyola durant quatre dècades, quina influència ha tingut el franquisme en el país?
No és que hi hagi influència, és que la Guinea Equatorial actual és l’ampliació del franquisme. De facto, el marc jurídic actual és el de la dictadura franquista. Si una persona espanyola vol saber que va ser el franquisme, només cal que vagi a Guinea Equatorial, perquè hi continua viu. El paper de l’Església i de l’exèrcit, el model de dona ideal o l’estigmatització de les dones solteres en són un exemple. Tota la parafernàlia feixista està vigent.
Amb tot, defenses que la cultura equatoguineana ja era masclista i LGTBI-fòbica.
Sí, la nostra cultura no era tolerant ni amb el feminisme ni amb el col·lectiu LGTBI+. Va ser un matrimoni de patriarcats. A nivell local també hi ha pràctiques homòfobes, no tot allò negatiu ho van portar els blancs. Nosaltres hem de treballar contra les pràctiques masclistes i LGTBI-fòbiques que va portar el colonialisme, però també contra les locals. La feina és doble.
Laura Vila Kremer: “Darrere de l’hormonació i les intervencions a les persones intersexuals hi ha la imposició d’una heterosexualitat obligatòria”
