En termes generals, la indústria cinematogràfica es caracteritza per la temporalitat dels seus projectes i la itinerància de les persones professionals d’una producció a una altra. Sovint poden donar-se jornades llargues de rodatge amb nocturnitat o desplaçaments amb pernoctació fora del lloc habitual de residència. Aquesta intermitència laboral i característiques específiques del sector són un factor de risc per amagar i silenciar situacions de violència masclista o LGTBI-fòbica, per raó de gènere i qualsevol altre tipus d’abús. Tot plegat, és una de les qüestions que té en compte el nou Protocol guia per la prevenció i abordatge de les violències masclistes i LGTBI-fòbiques en el sector audiovisual acordat entre el Departament d’Igualtat i Feminismes i l’Acadèmia del Cinema Català.
En aquest context, els departaments de producció i direcció són els de màxim lideratge durant un rodatge i, per tant, els que tenen la màxima responsabilitat interdepartamental. En tot cas, segons el protocol, l’empresa productora és la responsable de prendre-hi mesures preventives específiques i d’activar la comissió d’abordatge en cas que es produeixi una comunicació per part d’una de les persones que té contractades.
Persones de referència als rodatges
La prevenció proactiva, eix bàsic del nou protocol acordat, s’entén com un conjunt d’actuacions permanents i prèvies a la constatació de conductes violentes, que tenen la finalitat última de transformació feminista estructural que pretén erradicar aquells factors sistèmics que perpetuen els estereotips sexistes i les causes contextuals que sustenten les violències masclistes i LGTBI-fóbiques.
De fet, el protocol contempla la formació de persones de referència dins els rodatges, preparades per detectar i acollir casos i derivar-los al Servei d’atenció, així com un conjunt d’activitats de sensibilització a l’inici de les produccions dirigides a totes les persones que formin part del projecte. L’Acadèmia oferirà de manera periòdica i gratuïta aquestes formacions dissenyades específicament per al sector audiovisual i dirigides a formar els caps d’equip per poder fer aquestes tasques de detecció i acollida.
En segon lloc, el text també vol posar èmfasi la reparació integral, amb mesures preventives i cautelars aplicades als casos concrets, efectives i no revictimitzadores, de caràcter jurídic, econòmic, social, laboral, sanitari i educatiu, s’enfoquen, de manera simultània, a la no repetició i a la finalitat de recuperació.
Comissions d’abordatge especialitzades
Els procediments d’actuació, no condicionats a la presentació de la denúncia penal, seran iniciats amb la presentació d’una comunicació o petició d’activació de procediment per part de la persona afectada, un tercer testimoni de la conducta o qualsevol altra persona que hagi tingut coneixement de la situació. També ho pot fer el Servei d’atenció a les víctimes o, d’ofici, la direcció de l’entitat, sempre que tingui el consentiment de la víctima. És obligatòria quan es tracta de menors d’edat o persones amb una situació especial de vulnerabilitat i ha de respectar en tot moment els principis de confidencialitat, autonomia i ritme de decisió de les persones que hagin patit la situació.
Una vegada sol·licitada l’activació del procediment, en el termini màxim de tres dies s’ha de constituir la Comissió d’Investigació, creada ad hoc per a cadascuna de les situacions i i integrada per tres persones amb un perfil especialitzat en violències masclistes i LGTBI-fòbiques amb perspectiva interseccional, i, recomanablement, externes a l’empresa on s’ha produït el fet: dues persones de l’àmbit psicològic i jurídic, respectivament, i una persona especialitzada en l’audiovisual amb experiència en rodatge. L’abordatge del cas pot incloure mesures cautelars, reparadores o disciplinàries, amb sancions que poden implicar la suspensió de feina i sou, l’acomiadament disciplinari o l’exclusió de candidatures individuals a premis, entre d’altres. En el seu sisè punt, el text inclou recomanacions específiques per a les comunicacions amb els mitjans.
Actuació i prevenció en tot el procés cinematogràfic
El protocol guia que s’ha presentat abasta totes les fases del procés cinematogràfic. En la prèvia al rodatge, reclama la màxima concreció de les escenes íntimes al guió i protegir especialment el càsting, un moment delicat on les imatges seran confidencials, no es podrà demanar un nu complet i es preveurà una figura de coordinació d’intimitat si l’escena requereix simulació de sexe. Tant el càsting com l’assaig, fases amb marcades estructures de poder i alt component de vulnerabilitat i dependència, s’hauran de desenvolupar sempre en un entorn professional i en horari laboral, mai en una habitació d’hotel o un habitatge particular.
Per a la fase de rodatge, el protocol contempla mesures específiques en el cas de les escenes íntimes, on serà obligatòria la incorporació del departament de coordinació d’intimitat i s’haurà d’aplicar el protocol de set reduït, també per aquelles que compten amb infants o adolescents. Es posa especial atenció als departaments tradicionalment molt masculinitzats (tècnics) o feminitzats (vestuari, maquillatge, perruqueria) on es produeixen sovint situacions d’abús de poder, actituds de menyspreu i comentaris masclistes, LGTBI-fòbics, racistes o cosificadors.
Per a les festes de final de rodatge, d’estrena o de participació en festivals o gales, considerades un entorn laboral on les estructures de poder continuen en funcionament, el protocol també estableix pautes específiques, com un espai d’acollida i assessorament en cas de patir qualsevol tipus de violència (punt lila) o la formació en la detecció i l’abordatge de violències masclistes i LGTBI-fòbiques per part del personal de l’organització.
La figura de coordinació d’intimitat
En un pas sense precedent a nivell estatal, el protocol també reconeix la figura de coordinació d’intimitat i l’eleva a un departament propi dins l’estructura de la producció. Aquest nou perfil professional en l’àmbit audiovisual i de les arts escèniques es va preveure al Pla nacional de prevenció de les violències masclistes de Catalunya de la Generalitat de Catalunya i es regularà com a figura referent en els assajos i rodatges de les escenes relacionades amb la sexualitat i la intimitat, a partir d’una proposta de difusió, formació i acreditació actualment en curs encarregada a l’Acadèmia del Cinema Català. La iniciativa, que compta amb el suport tècnic de Lola Clavo, l’única coordinadora d’intimitat amb formació oficial a Catalunya, revisarà les tasques específiques, possibilitats, deures, limitacions i referents d’aquest figura a Nord-amèrica, Regne Unit o Austràlia, amb l’objectiu de formar i acreditar aquest perfil professional al nostre sector audiovisual.
El Departament d'Igualtat i Feminismes i l’Acadèmia del Cinema Català presenten el primer Protocol contra les violències masclistes i LGTBI-fòbiques al sector audiovisual
