Al costat dels ajuntaments, la Diputació de Barcelona treballa perquè ningú no hagi de marxar de la seva població per discriminacions relacionades amb la identitat sexual i de gènere. Foto: Shutterstock
La Diputació de Barcelona ha iniciat un procés de diagnosi, amb els ajuntaments i les entitats que treballen pels drets del col·lectiu LGTBI, per veure com pot fer polítiques més efectives per combatre fenòmens com els ‘sexilis’. Aquest terme dona nom a l’obligació que sent una persona del col·lectiu LGTBI de marxar a un altre lloc de residència per viure de manera lliure i oberta la seva orientació sexual, o també la seva identitat de gènere. A vegades això implica canviar de país, però és una realitat que, sovint, també pot suposar passar de viure en una zona rural a una localitat urbana amb més població.
Aquesta és una discriminació que la Diputació de Barcelona vol fer evident en el Dia Internacional de l’Orgull Lesbià, Gai, Trans, Bisexual i Intersexual, que com cada any se celebra el 28 de juny. En aquest marc, aquest matí s’ha celebrat una jornada titulada ‘La diversitat sexual i de gènere en l’actual context: reptes per a les polítiques públiques des del món local’, que ha inaugurat la vicepresidenta cinquena i diputada de Feminismes i Igualtat, Raquel Albiol.
La vicepresidenta ha qualificat de “demencial” el fet que encara avui es produeixin situacions de discriminació en qualsevol àmbit i s’ha compromès a “treballar per aportar més recursos que es reflecteixin en polítiques concretes”. En aquest sentit, Albiol ha recordat que una de les línies estratègiques de la Diputació és la de treballar amb un fons de prestació que promogui polítiques que evitin la discriminació del col·lectiu en municipis de menys de 20.000 habitants, i que per tant tinguin especial incidència en poblacions amb menys recursos.
Durant la jornada presentada per l’activista social i cupletista, Brigitta Lamoure, s’ha celebrat un diàleg moderat pel sociòleg Miquel Missé sobre els reptes, oportunitats i amenaces de les políques de diversitat sexual i de gènere amb la intervenció del sociòleg Javier Sáez del Álamo, i la professora del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Autònomia, Maria Rodó. A continuació, una taula rodona ha debatut el paper clau de les entitats i col·lectius LGTBI en el món local. Hi ha participat la doctora en Física, Judith Juanhuix, l’activista feminista i LGTBIQA+, Elena Longares, i el patró de la Fundació Enllaç i Treballador Social, Josep Maria Mesquida.
La tasca pionera de la província de Barcelona
La tasca de la Diputació de Barcelona és conèixer de primera mà la realitat dels pobles i les ciutats de la província, que s’enfronten a necessitats, potencialitats i reptes ben diferents a l’hora de desenvolupar polítiques locals LGTBI. Així, la demarcació ha estat pionera en el desenvolupament de polítiques de diversitat afectiva, sexual i de gènere, especialment, des de l’aprovació de la Llei 11/2014, de 10 d’octubre, per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. Cada vegada són més els municipis que implementen polítiques LGTBI, i el món local resulta clau a l’hora de vetllar perquè aquest marc legislatiu sigui respectat i per construir territoris lliures de LGTBIfòbia.
Per tenir més informació sobre les polítiques LGTBI+ de la Diputació de Barcelona, pots visitar la pàgina web diba.cat/lgtbi.
El món local és clau per fer front al sexili
