Les recents eleccions europees han evidenciat un clar gir cap a la dreta i l’extrema dreta a tot el continent. Destaca la victòria de partits d’ultradreta a França, Itàlia, Àustria, Bèlgica i Hongria, i la seva consolidació com a segona força a Alemanya, els Països Baixos i Polònia. Actualment, l’extrema dreta és la segona força en nombre de diputats al Parlament Europeu, amb gairebé un de cada quatre membres de l’Eurocambra d’aquestes formacions polítiques.
Aquests resultats proporcionen a l’extrema dreta una plataforma important per promoure els seus discursos antidrets i antigènere, deslegitimar i debilitar la tasca dels moviments i organitzacions prodrets humans, i reforçar la seva capacitat d’influir en les polítiques comunitàries. Un exemple recent és el Pacte Europeu de Migracions i Asil, que permet pagar per no acollir persones refugiades, legalitza les devolucions en calent i vulnera el dret d’asil, mesures alineades amb els plantejaments d’aquestes forces polítiques.
Els darrers anys, hem vist les conseqüències de l’ascens de l’extrema dreta en molts governs europeus, com el d’Itàlia, on la primera ministra Giorgia Meloni ha prohibit que les parelles homosexuals puguin reconèixer legalment els seus fills. També s’han creat “zones lliures de persones LGTBI” en més de 100 municipis polonesos, i a Hongria s’ha aprovat una llei que prohibeix “promocionar l’homosexualitat” i veta l’educació sexual a les escoles, entre altres mesures repressives envers el col·lectiu LGBTI+. Aquests fets han tingut poques conseqüències polítiques per a aquests estats, més enllà de sancions econòmiques per part de la Unió Europea.
“Davant de l’onada reaccionària, calen esforços per contrarestar els missatges d’odi i garantir que la Unió Europea continuï sent un espai de respecte pels drets humans”
Davant d’aquesta onada reaccionària que genera un clima de discriminació i exclusió, calen esforços per contrarestar aquests missatges d’odi i garantir que la Unió Europea continuï sent un espai de diversitat, inclusió i respecte pels drets humans. La manca d’una directiva que prohibeixi la discriminació per orientació sexual i garanteixi la protecció dels drets de les persones LGBTI+ en tots els àmbits de la vida és una mancança important en la legislació comunitària.
Per això, és necessari desbloquejar i aprovar una directiva europea d’igualtat de tracte (o directiva horitzontal) que garanteixi aquests drets; tipificar els discursos i els delictes d’odi per raó d’LGBTI-fòbia; concedir asil a les persones LGBTI+ perseguides als seus països d’origen, i millorar el finançament per a les polítiques i els serveis adreçats a les persones LGBTI+ arreu del continent.
Per assolir aquests objectius, cal que la Unió Europea prengui com a referència les polítiques que es duen a terme a moltes de les ciutats i regions que la conformen, com l’experiència catalana. Només així es podrà plantar cara als discursos d’odi i treballar per construir una Europa millor, que cuidi les persones i defensi els seus drets.
Xavier Florensa Cantons, Director general de Polítiques Públiques LGBTI+ de la Generalitat de Catalunya
Primer perdó a les persones LGTBI+ a Polònia
